Josep Planas és subdirector general d’Informació i Foment de la Sostenibilitat de la Secretaria d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya.
- El teu càrrec està adscrit a la Secretaria d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya. Quina ha estat la teva trajectòria professional dins l’educació ambiental i quines tasques fas actualment en aquest àmbit?
Des que vaig entrar a treballar a la Generalitat l’any 1987 la meva tasca ha estat vinculada a l’educació ambiental, principalment en l’organització d’actuacions d’educació i sensibilització, però també desenvolupant accions de suport i promoció de l’educació ambiental.
Actualment, en el marc de la unitat en què estic, continuem treballant per fomentar l’educació ambiental, però hi ha dos àmbits d’actuació importants que vull destacar. Per un cantó, la recerca i promoció de noves maneres d’implicar la població en les tasques de seguiment i conservació del medi, com és el cas de la ciència ciutadana, perquè coneguin i participin directament en el desenvolupament d’un projecte que els obri la curiositat i la motivació, aspectes clau per provocar l’acció. Per un altre, impulsar i facilitar que l’activitat professional de l’educació ambiental acabi sent una professió reconeguda socialment i valorada tal com es mereix.
També estem buscant nous canals de difusió que ens ajudin a fer arribar els missatges d’una manera més directa, amb els mitjans de més audiència del moment. En aquest camp tenim molt per aprendre i, per tant, hem de ser agosarats i aprofitar aquests entorns que ens faciliten arribar a un públic al qual no arribem habitualment.
- L’any 2021 s’ha celebrat el segon Congrés Nacional d’Educació Ambiental. La Generalitat de Catalunya ha estat una de les administracions que han participat en el grup motor del Congrés. Quines experiències professionals i personals t’emportes d’aquest treball conjunt?
Des de sempre la nostra activitat dins l’organització de la Generalitat ha estat absolutament transversal. La nostra feina té sentit, en part, perquè complementa i enriqueix les tasques de planificació i gestió que realitzen els companys.
Aquest treball transversal no és habitual en organitzacions com la Generalitat, i encara menys si la transversalitat es vol fer amb altres institucions.
En canvi, en l’organització de les dues edicions del Congrés, el treball conjunt amb la participació d’institucions administratives diferents, de diverses universitats i de la Societat Catalana d’Educació Ambiental ha estat clau, i crec que molt ben valorat, per la bona predisposició i motivació de tothom.
Aquesta experiència compartida, tant des d’un punt de vista professional com també personal, és un èxit de tots i es reflecteix en el desenvolupament i resultat del Congrés.
Crec que aquest treball conjunt ha marcat una manera de fer, com a mínim de tots els que hi hem estat, que anirem reproduint en altres reptes, perquè hem vist que amb l’aportació de cadascun de nosaltres hem multiplicat el resultat previst. L’enriquiment tant professional com personal ha estat molt gran.
- El Congrés va finalitzar amb un document resum, consensuat amb la resta d’administracions i entitats participants, on s’inclouen accions de futur: la Declaració del II Congrés Nacional d’Educació Ambiental. Quins compromisos o full de ruta surten d’aquesta Declaració?
Com deia el lema del Congrés, hem de passar d’una acció individual a una transformació col·lectiva. Això no és gens fàcil i requereix que d’una vegada per totes treballem teixint aliances i cultivant la col·laboració a tots els nivells. Només així podrem donar resposta als reptes que tenim al davant. Aquest és un compromís de les dues edicions del Congrés. I, per això, el considero especialment important.
De totes maneres, se’n van consensuar d’altres, com l’impuls d’un full de ruta que marqui el camí cap a la transformació. Això farà que, una vegada més, ens haguem de posar d’acord a fixar objectius i línies de treball; però a la vegada farà que cadascuna de les organitzacions haguem de marcar quines seran les mesures que prendrem per assolir aquests objectius.
També, atès que l’educació ambiental es considera clau per aconseguir aquesta transformació col·lectiva, les institucions hauran de posar els recursos necessaris, tant humans com econòmics o materials, per implantar-la efectivament en tots els sectors.
Finalment, per citar un altre compromís que considero important, cal potenciar la recerca i incorporar-ne els resultats a la pràctica de l’educació ambiental, tenint en compte sobretot que hem d’evitar provocar ecoansietat. Això vol dir que cal que adeqüem les metodologies que s’han d’utilitzar a la realitat emocional de cada entorn. Aquest aspecte l’hem de tenir present sobretot les administracions en totes les campanyes de difusió, mesurant molt bé els missatges i accentuant especialment els aspectes positius dels canvis que demanem.
- Quins són els següents passos que caldria desenvolupar a partir de les propostes o compromisos consensuats?
Per mi hi ha dos passos principals per desenvolupar. D’una banda, que cada institució o organització que s’ha adherit o s’adherirà a la Declaració planifiqui les seves actuacions en el marc dels resultats del Congrés. Tothom ha de treballar tenint clar els acords als quals vam arribar.
D’altra banda, i aquesta va molt dirigida al grup motor que ens encarreguem d’organitzar cada dos anys el Congrés Nacional d’Educació Ambiental, cal que ens posem a treballar per planificar com elaborarem el full de ruta previst a la Declaració, que evidentment s’ha de construir de manera participativa i que ajudarà a planificar les actuacions de les organitzacions adherides, és a dir, ajudarà a concretar el que comentava en el paràgraf anterior.
- Com creus que cal encarar l’educació ambiental per tal d’aconseguir arribar a l’objectiu que descriu el lema del Congrés d’enguany, “transitar de l’acció individual a la transformació col·lectiva”?
Estem en un moment potser dels més complexos viscuts mai per la humanitat. Cadascú de nosaltres té unes grans contradiccions que van des de la consciència que estem en crisi –una crisi mundial– a viure encara en la inèrcia d’un benestar que ens neguem a perdre.
A més, el pas de tenir consciència individual de l’emergència a actuar per minimitzar-la en molt casos encara no l’hem fet, però en canvi ja estem demanant aquesta transformació col·lectiva.
Des del primer moment em va agradar molt el lema del II Congrés, però considero que fer accions per aconseguir la transformació col·lectiva provocarà inevitablement l’acció individual. Això ho veig positiu perquè ens obre una nova oportunitat de buscar i aconseguir aquesta implicació ciutadana, individual, però aquest cop arrossegada pel col·lectiu.
Per fer-ho crec que és inevitable centrar-nos en la part emocional dels missatges, defugint una mica de la raó. Però compte! –i això va sortir també en el Congrés i ho he comentat en la pregunta anterior– en no provocar una ansietat que faci desistir de passar a l’acció i que provoqui tot el contrari, és a dir, la indiferència.
Un altre dels aspectes que per mi cal tenir en compte és que la població torni a valorar el que el medi natural representa per a la humanitat. És imprescindible que ens tornem a apropar a aquest entorn i el coneguem, que en gaudim per conservar-lo, i que ens adonem dels beneficis que ens aporta com a espècie. Apropar-nos a la natura amb el respecte que es mereix, però també amb la motivació que provoca, desperta emocions sovint desconegudes i sempre positives.
Finalment, i també molt important, des de l’educació ambiental hem d’aprofitar el moment en què la crisi ambiental és més evident per demostrar la professionalitat i les habilitats que tenen els educadors i educadores ambientals per adaptar-se i adaptar els seus mètodes de treball al col·lectiu que ho demani o que ho necessiti. Amb aquesta crisi, sectors que abans eren indiferents o reaccionaris ara s’apropen i demanen ajut. Cal aprofitar-ho.
- Ens podries dir quin és el teu desig ambiental per al 2022?
En tinc tants, de desitjos en aquest camp, que m’és difícil de destriar-ne un, però us el dic: que el món econòmic incorpori, d’una vegada per totes, els conceptes ambientals en el seu model de producció o servei i d’estratègia d’empresa, i que això provoqui un canvi de model que arrossegui també els consumidors.