Avui dia, són molts els productes que consumim i que tenen components orgànics; l’alimentació, el paper, les tovalloletes o inclús els bolquers en són un exemple. Així mateix, un cop els consumim o en fem ús, esdevenen un residu que hem de gestionar. Cal destacar que, només a l’Àrea Metropolitana, generem al voltant de 540.000 tones de residu orgànic municipal. Però, què en fem de tot aquest residu? Li podem donar una segona vida?
Els ciutadans de l’àrea metropolitana de Barcelona separen a les seves llars les fraccions: matèria orgànica, envasos lleugers, paper i cartró, i vidre. És cert que encara són molts els veïns que llencen part dels seus residus aprofitables al contenidor gris, com a fracció resta. És per aquest motiu que l’AMB gestiona la fracció resta en les plantes de tractament mecànic i biològic o ecoparcs, però tot el que separem aquí tindrà menys valor de mercat, ja que s’ha embrutat i la qualitat serà pitjor.
Davant d’aquesta problemàtica, el nostre esperit innovador ens fa buscar alternatives per poder valoritzar aquests residus. És per això que l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha volgut formar part del projecte WaysTUP!. El projecte WaysTUP! (Value chains for disruptive transformation of urban biowaste into biobased products in the city context), està emmarcat dins el programa Horizon 2020 i està format per un consorci que inclou 27 entitats públiques i privades de 9 estats membres. Així doncs, es tracta d’un projecte d’innovació amb un pressupost total d’11.952.090 € (80 % cofinançat per la CE) i de 3 anys i mig de durada. El principal objectiu del projecte WaysTUP!, és demostrar l’establiment de noves cadenes de valor per als residus orgànics municipals que permetin la producció de bioproductes d’alt valor afegit.
En aquesta línia, l’AMB és l’encarregada d’alimentar la planta de Perseo Biotechnology a l’Alcúdia, València, amb bioresidu, bàsicament cel·lulòsic, per tal de generar bioetanol. En un primer moment, es va testejar la quantitat de bioetanol que podríem obtenir a partir del residu tèxtil sanitari, del residu de tovalloletes procedents de les EDAR i del residu de paper de baixa qualitat. Finalment, els resultats de laboratori van concloure que, d’aquests tres tipus de residus, el que permetia produir més bioetanol era el paper de baixa qualitat, per la qual cosa es va decidir fer la prova pilot amb aquest residu.
En definitiva, buscar alternatives de tractament per als residus que, a priori, no tenen un valor en el mercat és essencial per aconseguir valoritzar més quantitat dels residus que generem. És per aquest motiu que projectes com el WaysTUP! són necessaris per avançar cap a un model de gestió de residus més sostenible i aconseguir tancar el cercle.