El vidre és un dels materials reciclables al 100 %, és a dir, independentment de les vegades que el reciclem, no perd les seves propietats. Junt amb la ceràmica, és un dels materials més antics que s’han utilitzat a la història per emmagatzemar i mantenir els aliments. A l’Àrea Metropolitana de Barcelona, cada any van a les escombraries 100.000 tones d’aquest recurs, el 65 % de les quals va al contenidor verd de recollida selectiva. Malgrat tot, es perden 35.000 tones anuals, que s’han de recuperar a les instal·lacions de tractament de residus de la fracció resta i no és una tasca fàcil, ja que dependrà de com de trencat o esmicolat es trobi el material.

Tot seguit explicarem les modificacions que ha incorporat la planta Ecoparc 2 de Montcada i Reixac per minimitzar la quantitat de vidre que acaba anant a un dipòsit controlat.

Fins ara, el vidre que es trobava al contenidor de la fracció resta només es recuperava manualment a les cabines de triatge. En aquestes cabines, els treballadors i treballadores agafen les ampolles de vidre que romanen senceres i les separen de la resta de materials.

Quin és el camí que segueix ara el vidre que s’escapa de la tria manual?

Un cop passada la cabina de triatge manual, el vidre que no s’ha pogut separar a mà s’introdueix en uns garbells rotatius on s’obtenen fraccions de diferents mides. Entre aquestes fraccions, s’hi troba el material de mida inferior a 80 mm, que majoritàriament acostuma a ser el vidre procedent d’ampolles trencades, i també matèria orgànica no seleccionada en origen. Aquesta fracció inferior a 80 mm, coneguda com a MOR (matèria orgànica continguda a la fracció resta), s’envia als túnels de bioassecatge per evaporar-ne l’aigua fins a la humitat desitjada.

El material resultant del bioassecatge, amb la sequedat idònia per tractar-lo en la línia de refí, es processa en garbells rotatius de 30 mm de malla i taules densimètriques, on s’obté una fracció lleugera, que denominem bioassecat, i una fracció pesada, que s’enviava a un dipòsit controlat per l’alt contingut en vidres, pedres i minerals.

• 

Figura 1. Garbell rotatiu | Font: www.grup-gbi.com

Actualment, a l’Ecoparc 2, aquesta fracció pesada circula per equips implantats en forma de torre i disposats en cascada per conduir els materials per gravetat. Els equips que intervenen en la separació del vidre són els següents:

• Un garbell de barres que separa els materials amb forma rodant, com pedres i minerals, dels materials plans, com trossos de vidre.
• Un garbell tipus flip-flop, de pas de malla de 10 mm, per retirar el material fi. D’aquí surt majoritàriament material orgànic i sorres.
• Un primer separador òptic que selecciona el vidre, amb una injecció d’aire.
• Un segon separador òptic que millora la qualitat del vidre seleccionat en el primer òptic.

Figura 2. Instal·lació de recuperació de vidre a l’Ecoparc 2 de Montcada i Reixac

El vidre separat es recull en caixes que s’expedeixen directament als recuperadors de vidre.

Amb aquestes millores a la instal·lació, gràcies al finançament d’Ecovidrio, s’ha augmentat la ràtio de recuperació de vidre i la puresa del material seleccionat.

Ara bé, el més eficient sempre és posar el vidre al contenidor verd. Amb aquestes mesures a les plantes recuperem només una petita part del vidre que hi arriba; i si seleccionem bé aquest material a casa, també evitem que doni tants tombs.