Foodback logotip

Què se’n fa, del menjar que no es ven?

Anualment, a Catalunya, es produeixen més d’un milió i mig de tones de fruites i verdures fresques, però les estadístiques mostren que un terç d’aquesta producció no s’arriba a consumir (IDESCAT, 2020).

Els aliments que obtenim arriben a les nostres llars mitjançant petits comerços que compren a l’engròs. A l’Àrea Metropolitana de Barcelona, tenim Mercabarna, un mercat majorista d’aliments frescos situat al polígon de la Zona Franca de Barcelona, que funciona com una ciutat alimentària les 24 hores del dia.

Caixes de préssecs

Tal com s’ha dit, hi ha excedents de producció que no s’arriben a vendre i que acaben fent-se malbé. Així doncs, per tal d’augmentar l’aprofitament alimentari, a Mercabarna es va iniciar el projecte Foodback.

Hola, Foodback!

Al febrer d’aquest any, Mercabarna conjuntament amb la Fundació Banc dels Aliments i la Fundació Formació i Treball, i amb el suport de la Creu Roja, Càritas i l’Ajuntament de Barcelona, va posar en marxa el projecte Foodback, d’aprofitament alimentari.

Es tracta d’un nou sistema de gestió de matèria orgànica vegetal, fora del circuit de comercialització, que permet donar una segona vida a les fruites i verdures que no s’arriben a vendre, però que segueixen en bon estat. En altres paraules, ara quan un majorista té excedents d’aquests productes, en comptes de llençar-los al contenidor que va al Punt Verd, els pot portar a la instal·lació del Foodback.

Esquema del sistema de FoodBack
Esquema del sistema de funcionament del Foodback | Font: Mercabarna, 2022

En aquesta nau es fa un triatge de les fruites i verdures, tot seguint uns protocols detallats amb la UPC. A continuació, en funció d’aquest cribratge, el producte es distribueix a entitats socials o es transforma per ser aprofitat al màxim. Si, per contra, els productes no tenen la qualitat suficient per ser consumits, es porten al Punt Verd per acabar sent tractats a les plantes de compostatge de Torrelles de Llobregat o de Sant Cugat del Vallès o a l’Ecoparc de Barcelona.

Pel que fa als resultats de la implantació d’aquesta iniciativa, al mes de maig es van poder recuperar 157 tones de menjar per a entitats socials i 960 tones van acabar al Punt Verd.

Pròxims passos

Els mercaders només poden rebutjar-ne un màxim de 400 kg al dia i un total de 2.000 kg a la setmana; el que es consideri aprofitable, ha de passar pel procés del Foodback. L’objectiu és poder ampliar la quantitat gestionada per tal de reduir un 15 % l’excedent alimentari que es genera i que, si no fos per Foodback, acabaria al Punt Verd.

Per altra banda, recentment s’ha començat una prova pilot amb la Fundació Espigoladors per produir preparats amb els productes que tenen qualitat per ser consumits, però que no es consideren aptes per ser enviats a entitats socials a causa del seu aspecte.

Imatge de grup
Part de l’equip de la Direcció de Serveis de Prevenció i Gestió de Residus de l’AMB visitant les instal·lacions de Foodback