cartell Fòrum Ciutats pel Pacte de mILÀ

Ferm compromís dels municipis amb l’alimentació sostenible al VII Fòrum Global de Polítiques Alimentàries Urbanes del Pacte de Milà

Ada Colau demana una estratègia metropolitana

“Ara toca exigir als Estats i a les grans empreses. Prou de paraules, necessitem fets. El canvi del sistema alimentari ha de formar part del nucli dur de l’acció climàtica”. Així va parlar Ada Colau, alcaldessa de Barcelona i presidenta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), al VII Fòrum Global de Polítiques Alimentàries Urbanes del Pacte de Milà.

Durant els tres dies de cimera (19-21 d’octubre) es van succeir les sessions en què representants de ciutats, institucions i entitats d’arreu del món van compartir propostes per promoure i aconseguir una alimentació sostenible des de les urbs.

Dimarts 19, en un acte organitzat per l’AMB i la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), Colau va insistir en què “per anar cap a una alimentació més sostenible i saludable per a la nostra ciutadania i el conjunt del planeta necessitem una estratègia compartida, i a Barcelona aquesta estratègia és en clau metropolitana”. “La metròpolis barcelonina vol ser la principal aliada del sector primari al territori, generar-hi oportunitats de desenvolupament i fer un consum més responsable”, va afegir.

Montserrat Ballarín, vicepresidenta de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB, va assegurar que “els municipis tenen molt a dir i molt a fer en el sistema alimentari”. Cal “impulsar polítiques alimentàries noves amb abast local que garanteixin aliments segurs, ecològics i accessibles a tothom”. Per fer-ho possible, segons Ballarín són fonamentals “la traçabilitat, per aportar més llum al sistema alimentari globalitzat, i la producció de proximitat, de casa nostra, que cal reforçar”.

Annalisa Giocoli, arquitecta del pla director urbanístic metropolità, va explicar com l’AMB pot abordar les polítiques d’alimentació sostenible des de l’urbanisme, a partir d’espais oberts, vores urbanes i ciutats, així com amb horts urbans comunitaris o el CIAP, un nou centre d’intercanvi de productes de proximitat a Mercabarna.

José Luis Haro, responsable de programes d’Economies Locals Emergents de l’AMB, va apuntar que l’alimentació és un nou vector en el model de ciutat, estructural i estratègic”. Així, cal dotar els municipis de “serveis d’infraestructura sobre polítiques alimentàries per garantir que podem alimentar la població de manera justa i saludable en les pròximes dècades”. I va exposar alguns dels projectes concrets de l’AMB que segueixen aquests objectius: la millora en el tractament de residus, els menjadors escolars amb alimentació ecològica i de proximitat, l’impuls de circuits curts de comercialització o un projecte europeu d’emprenedoria en agricultura urbana, entre d’altres.

Els tres dies de la cimera van comptar amb la participació de 700 persones de 200 ciutats i 150 ponents de 30 països. L’any que ve Rio de Janeiro (Brasil) acollirà el fòrum.