pagesa

L’agricultura metropolitana, sense relleu generacional

La sostenibilitat del model agroalimentari passa per la digitalització, una bona formació dels treballadors i una nova fornada de professionals

Falten agricultors a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Així ho indica l’estudi presentat la setmana passada per la Fundació BCN Formació Professional, en conveni amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

La major part dels productors agrícoles de la regió de Barcelona, que inclou Barcelonès, Alt Penedès-Garraf, delta del Llobregat, Vallès i Maresme, té més de 55 anys i el relleu generacional escasseja. Això es tradueix en l’abandonament progressiu dels camps. Tot i que la crisi del 2008 va comportar un cert retorn a la pagesia, va ser insuficient per capgirar la tendència. L’estudi considera que actualment el model necessita digitalitzar-se i apostar pel comerç de proximitat.

Aquesta àrea agroalimentària viu un procés de transformació que afecta tots els perfils professionals. Necessita millorar en competències digitals, tecnificació, sostenibilitat i estratègies comercials i de gestió empresarial. L’estudi assenyala que cal incorporar nous models agrícoles més sostenibles, un relleu generacional i la conversió digital del sector, amb automatització i robotització de processos.

També calen nous perfils professionals, com operaris agrícoles especialitzats, caps d’explotació responsable de producció i gestió comercial, capatassos i auxiliars agrícoles. Aquests avenços permetran incrementar els rendiments i la producció als agricultors amb menys treballadors i, fins i tot, amb menys terra cultivada.

Més formació específica
Per adaptar la nova fornada de pagesos als canvis del sistema, l’informe recomana un servei de formació, orientació i acompanyament de l’activitat i l’emprenedoria agrícoles, i la creació de mòduls professionals específics amb hores de lliure disposició.

També s’aposta per l’aprenentatge a través de la formació professional dual, amb una especialització en arboricultura i sistemes alimentaris sostenibles. Segons l’estudi, el futur alimentari passa per establir línies estratègiques per impulsar la formació, i el sector agroalimentari ha de millorar l’eficiència del sistema alimentari en termes de sostenibilitat i garantia alimentària.

Un altre punt clau de la transformació és l’agricultura circular: l’aplicació d’estratègies de gestió per al reaprofitament dels residus. També es poden establir sinergies amb altres activitats per aprofitar-ne els residus, com a resposta a nous models més sostenibles. O bé apostar per l’agricultura de conservació, fer simbiosis entre cultius i optar per mètodes de producció i treball orientats a mantenir i regenerar el sòl per evitar l’ús de productes bioquímics i tècniques agressives amb l’ecosistema.

Finalment, l’anàlisi de la Fundació BCN Formació Professional considera que caldria fer més activitats terciàries per garantir la viabilitat de l’explotació: dedicar més esforços al màrqueting del producte per identificar-ne el públic objectiu i posicionar-lo al mercat. I recorda que facilitar les comandes a domicili mitjançant la venda directa en línia, amb la distribució de cistelles, és tan important com transformar la matèria agrícola per incrementar el valor del producte i desvincular-lo dels majoristes.