El passat 2 de març vàrem celebrar una jornada de treball entorn la eclosió dels vehicles de mobilitat personal (VMP). D’una banda, l’IERMB va presentar el seu darrer estudi encarregat per l’AMB, on analitza les primeres dades existents sobre l’ús de VMPs a la metropolis de Barcelona i en planteja les principals beneficis i amenaces. D’altra banda, també es va poder debatre entre els municipis metropolitans les principals mancances pel que fa a normativa i regulació d’àmbit estatal, amb l’objectiu de fer arribar a la DGT els principals dubtes que apareixen en el territori metropolità.

Amb un èxit d’assistència (més de 60 persones assistents dels 36 municipis metropolitans: càrrecs polítics, tècnics i policia local), es van compartir els principals interrogants que segueix generant la nova normativa sobre VMP.

Ja no és cap novetat explicar que els hàbits de mobilitat estan canviant a les ciutats. Ja abans de la pandèmia els VMP estaven en plena expansió: en l’àmbit metropolità l’ús del patinet s’havia multiplicat per 4 en tan sols 3 anys (2017-2019). Tanmateix, la COVID-19 ha impulsat encara més aquests mitjans de transport individual, intuint que les properes enquestes de mobilitat de 2020 i les campanyes d’aforaments més recents quantificaran augments significatius d’ús.

En aquest sentit, considerem prioritari potenciar i promocionar la mobilitat activa, perquè genera salut i perquè és la modalitat més econòmica i més sostenible de mobilitat.

Malgrat que els VMP tenen un major ús en espais urbans i que el temps de desplaçament mig sigui de 15minuts, la millora i la nova infraestructura ciclista segregada, com la Bicivia, pot benefiar que les connexions metropolitanes es realitzin amb aquests tipus de vehicles.

Amb aquestes condicions de contorn, els darrers anys des de l’AMB portem treballant conjuntament amb els Ajuntaments per tal de homogeneïtzar la normativa, analitzar la manera d’impulsar diferents serveis de sharing, però també millorar la convivència als carrers. En aquest sentit, l’educació per la mobilitat sostenible a escoles i instituts segueix representant un repte pendent, així com la formació i sensibilització per a persones adultes.

Principals dubtes i interrogants

A finals de desembre de 2020 l’AMB va remetre a la DGT alguns dubtes identificats en una altra jornada similar a aquesta, de la que no s’ha obtingut resposta. Com han sorgit nous temes en els debat, es faran arribar novament aquests interrogants a la DGT amb l’objectiu d’iniciar un procés col·laboració en la resolució dels mateixos.

D’entre els punts que van centrar el debat està la definició d’una edat mínima en l’ús dels VMP ja que, d’una banda cal tenir coneixements mínims per la seva conducció i, d’altra banda, no interessa la promoció de la mobilitat passiva a edats primerenques. Per aquest motiu es proposa que aquesta edat mínima sigui de 14 anys.

Pel que fa a la obligatorietat en l’ús del casc, es proposa almenys equiparar l’ús dels casc obligatori per part dels VMP al de la bicicleta, exigint doncs aquesta obligatorietat almenys per persones menors de 16 anys. Es valoraria positiu que la normativa estatal fes extensiva aquesta obligació a totes les persones usuàries de VMP, donada la inestabilitat d’aquests vehicles i l’alta accidentalitat dels mateixos.

En la mateixa línia, es definiran elements de seguretat/visibilitat (sistema de fre, timbre, llums, catadiòptrics,…) de forma obligatòria per als VMP?

Un altre tema que apareix de forma recurrent és la circulació en zones de vianants i plataformes úniques, existeix acord pel que fa a la necessitat d’equiparar les condicions dels VMP a les bicicletes, permetent la seva circulació sempre que aquests adapten la seva velocitat als i les vianants i baixant del vehicle en cas d’aglomeracions de persones. També, sempre que existeixi accés de vehicles a motor (veïnat, distribució urbana de mercaderies, etc), s’hauria de permetre també l’accés de VMP limitant la velocitat màxima de circulació a 10km/h.

A més a més, no resulta convenient restringir la circulació en vies pacificades i espais de vianants mentre que la xarxa viària no tingui de forma efectiva una limitació de velocitat de 30km/h.

La consideració de vies urbanes i travessies, especialment en l’àmbit metropolità, no responen a la interpretació tradicional de “via interurbana”, ja que esdevenen vies de caire pràcticament urbà. Per tant, es considera necessari afinar la definició d’aquest tipus de via i permetre’n la circulació de VMP, i més encara, si aquesta disposa d’un carril bici o un espai segregat per modes no motoritzats,

També es proposa regular la circulació en funció de la via i no del vehicle, aquesta premissa és la que s’utilitza a les recomanacions metropolitanes per coordinar les ordenances municipals i es reclama poder-la seguir aplicant amb la nova normativa estatal.

A més, amb la nova situació normativa que assimila els VMP a vehicles de ple dret, resulta encara més necessari impartir educació vial en el currículum de totes les escoles de forma obligatòria. L’objectiu d’aquesta mesura és millorar la convivència i la seguretat viària en general.

Apareixen molts dubtes sobre a quin nivell jurídic queden les instruccions sobre VMP de 2016 i de 2019 un cop aprovat el RD 970/2020 així com un cop incorporat el VMP en el Reglament General de Vehicles.

I amb una llista prou extensa de dubtes i indeterminacions de la norma, es va cloure un debat molt participatiu i ric. Us convidem a veure la sessió que va ser gravada per facilitar la seva difusió.

També podeu consultar l’estudi complert aquí