El darrer 14 i 24 de gener van tenir lloc dues sessions informatives sobre la COP 24 de Katowice, la primera organitzada per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic i la segona per la Fundació Fòrum Ambiental.
Les jornades van abordar les principals conclusions i idees resultants de la 24ª Conferència de les Parts de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP24), que va tenir lloc a Katowice (Polònia) entre el 2 i el 15 de desembre de 2018.
La COP24 va ser una conferència ben organitzada i de caire tècnic, on es pretenia assolir dos objectius: aprovar el “Rule book” de l’Acord de París (reglaments que el despleguessin) i incrementar l’ambició climàtica a nivell mundial (més reducció de CO2eq).
Pel que fa al primer objectiu, es va assolir un bon resultat ja que es va poder aprovar un únic “Rule book” equilibrat i transparent, contemplant la diferent situació socioeconòmica dels països. Els procediments són operatius, efectius i robustos. En canvi, manca concreció dels mecanismes de finançament i de les mesures de resposta.
Pel que fa al segon objectiu, incrementar la reducció del 1,5ºC establerta a l’informe de l’IPCC, va haver bloquejos per part dels EEUU, Rússia, Aràbia Saudí i Kuwait, demostrant la incapacitat d’incorporar les conclusions del coneixement científic a les negociacions polítiques. S’acordà que les NNUU farien una reunió al setembre de 2019 per intentar augmentar l’ambició políticament.
Com aspectes crítics, cal destacar que no s’ha aprovat l’objectiu de mitigació general de les emissions globals. Aquest objectiu era important perquè cal generar un benefici net pel clima, un equilibri on s’estableixin quantes emissions es poden compensar i si l’excedent podria anar destinat a un fons d’adaptació al canvi climàtic, per exemple. Cal evitar la doble comptabilitat, per tant caldria garantir que el carboni només es monetitzi en un tipus de mecanisme. D’altra banda, el finançament climàtic és massa permissiu i flexible, caldria haver delimitat millor la seva traçabilitat. Pel que fa a la transparència, ha millorat perquè s’ha establert un únic instrument de transparència, on els països han de reportar a partir de 2024 les seves emissions, el progrés per assolir objectius, els impactes, l’adaptació i el finançament a tercers o el rebut a través de models comuns (encara per acordar). Destaca el paper de les “subnations” (NNUU pel canvi climàtic), on trobem ONGs, el món local, el sector privat i altres organitzacions internacionals (ICLEI, OMS, etc.) són actors no oficials que tenen un alt compromís de reducció d’emissions. Cal però, que s’enforteixin els mecanismes que els permetin desenvolupar-se en el marc global.
Per tant, s’apunten les següents idees clau:
– La direcció és bona però insuficient per assolir la reducció de temperatura establerta a l’informe IPCC. Tot apunta un increment de la temperatura mundial per sobre dels 2ºC (camí dels 3ºC o més), amb totes les repercussions climàtiques, socials i econòmiques que comportaria. Cal més ambició.
– Els temes financers són clau per garantir la operativitat de l’Acord de París.
– És imprescindible que es regulin els mercats de l’Acord de París, per mobilitzar el finançament climàtic destinat.
– Resta a l’espera el posicionament del Brasil i dels EEUU per accelerar la lluita contra el canvi climàtic.
– Els estats per si sols no tenen la solució, cal l’acció de les ciutats, subnacions, privats i societat civil.
– Els temes acordats milloren les expectatives prèvies, la UE ha fet una bona negociació.
– La delegació espanyola ha tingut un paper remarcable donada la bona negociació amb les NNUU de la Ministra per a la Transició Ecològica.
– Els acords adoptats fan més difícil la sortida dels EEUU de l’Acord de París al 2020.
– En canvi climàtic el multilateralisme existeix, però li cal adrenalina. El món va a poc a poc, i el canvi climàtic s’accelera.
– L’acció que fem a la dècada de 2020 determinarà el que passa a la dècada de 2050.
– El “Rule Book” no és la solució, però permet seguir avançant.
– La COP de 2020 serà important, els països hauran de presentar els seus objectius de mitigació (NDCs).
– El context europeu de 2050 no ve marcat per llei però si per una comunicació. S’acceptarà que hi hagi una part d’emissions que no es puguin reduir, caldrà fer ús de la política d’embornals i les tecnologies de captació de carboni.
Article elaborat a partir de la informació extreta de les següents sessions informatives:
– “Conclusions COP24 Katowice”, organitzada per la Fundació Empresa i Clima i l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic el 14 de gener de 2019
– “La COP24 de Katowice i reflexions sobre les bases per a una llei de canvi climàtic i transició energètica a Espanya”, organitzada per la Fundació Fòrum Ambiental el 24 de gener de 2019