Àrea Metropolitana de Barcelona

L’IPCC diu que no ens podem permetre que les temperatures (mitjanes globals) pugin 2°C, i que hauríem de fer tot el possible per mantenir-nos per sota els 1,5 °C d’increment. Però què vol dir això? Per què pocs graus poden significar una gran diferència? El límit d’1,5 °C representa l’objectiu establert per l’Acord de París, adoptat per 195 nacions el desembre de 2015 per fer front a l’amenaça del canvi climàtic. Aquest increment de les temperatures significa tenir: temperatures càlides extremes, més onades de calor, estres hídric, augment de pluges torrencials; impactes sobre la biodiversitat i el funcionament dels ecosistemes, disponibilitat d’aliments, impactes directes sobre la salut humana, impactes econòmics, entre d’altres. Però la realitat és que l’escalfament ja ha superat els 1,5 °C per sobre dels nivells preindustrials. Més d’una cinquena part de tots els humans viuen en regions que ja han vist un augment superior a 1,5 °C en almenys una temporada. Les ciutats i entorns urbans tenen tendència a tenir unes temperatures més elevades que les zones menys urbanitzades, especialment durant la nit. Aquesta diferència de temperatura és el que s’anomena “efecte illa de calor”. Aquest efecte es destaca més a l’estiu i a l’hivern. D’acord a un estudi fet per l’Observatori de la Sostenibilitat, a Barcelona la temperatura mitjana anual ha incrementat 2°C des de 1944, la qual cosa significa que hem de prendre mesures importants per aturar la pujada de temperatures. Quan les temperatures ambientals es fan massa extremes, els impactes sobre la salut humana poden ser profunds. Les plantes i altres animals ho tenen més dur (de qui depenem per els serveis ecosistèmics que presten i per la producció d’aliments). Tot i que també s’ajusten al seu ambient de temperatura externa mitjançant diversos mecanismes, no poden encendre un aire condicionat, i és possible que no puguin migrar. Sobreviuen dins d’hàbitats específics i definits. Per a tots els organismes vius, humans inclosos, és més difícil adaptar-se quan els canvis de clima són més ràpids. Limitar l’augment de temperatura a 1,5 °C disminueix els riscos de canvis duradors o irreversibles, com la pèrdua de determinats ecosistemes, i permet que les persones i els ecosistemes s’adaptin millor. El visor d’escenaris climàtics futurs, elaborat en el marc del Pla Clima i Energia 2030, us permetrà cercar dades i projeccions climàtiques (2040-2070-2100) sobre temperatura i precipitació als municipis metropolitans. Per conèixer més sobre alguns dels impactes que pot tenir l’increment de només 1,5 °C al nostre planeta visita aquests articles (part 1 i 2) de la NASA: A Degree of Concern: Why Global Temperatures Matter Part 1: https://go.nasa.gov/2Rzlg00 Part 2: https://go.nasa.gov/2ZuzjqY

Us presentem la peça divulgativa de l’Estratègia de Carboni 2030, en ella trobareu informació sobre les emissions dels diferents sectors competencials de l’AMB: Territori, Aigua, Residus, Mobilitat i Oficines, així com els objectius aconseguits de reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), la descripció de com es fan els inventaris de les emissions, els indicadors que es fan servir per els diferents sectors, les dades que es tenen en compte per calcular la petjada de carboni, i quin és el seguiment que es fa al llarg del temps. També podeu consultar quines instal·lacions estan adherides al Programa d’Acords Voluntaris (AAVV) per a la reducció d’emissions de CO2 de l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic (OCCC), ja que 20 instal·lacions i empreses de l’AMB formen part del programa, entre elles els Serveis centrals, seu corporativa de l’AMB. El Pla Clima i Energia 2030 (aprovat ple del Consell Metropolità de 25 de setembre de 2018), és el document de referència en matèria de canvi climàtic a l’AMB, el qual, integra el Pla d’Adaptació al canvi climàtic, el full de ruta per la Transició Energètica i l’Estratègia de gestió del carboni, amb un total de 92 accions, part d’elles actualment en execució així com, en vies de desenvolupament fins el 2030 amb la finalitat de de contribuir a frenar els efectes del canvi climàtic i fomentar polítiques actives neutres en emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) fent més resilient el territori metropolità. Pel que fa a l’Estratègia de Carboni 2030, és una actualització de l’antiga Estratègia 2011-2015, incorporant els nous objectius pel que fa a la reduccions de les emissions de GEH establertes per la UE. Aquesta, té un llarg recorregut com a eina emprada a l’AMB per lluitar contra els efectes del canvi climàtic, En la primera etapa de l’Estratègia, es va consolidar l’objectiu de reduir les emissions de GEH generades per l’AMB, incloent les empreses concessionàries, les instal·lacions i les pròpies oficines o serveis centrals de l’entitat. Des de llavors i fins l’actualitat, l’Estratègia incorpora els diferents sectors o àmbits de prestació de serveis de l’AMB: Mobilitat, Territori, Aigua, Residus, a més de les Oficines com a serveis de suport. L’objectiu en aquesta primera etapa es va establir en una reducció de les emissions de GEH del 10% en el seu període de vigència. L’objectiu va ser assolit: l’any 2015 les emissions de GEH de l’AMB van ser de 976.398 t CO2eq, que representaven una reducció del 14%. Finalitzada aquesta primera etapa i en un context on el canvi climàtic es constata com una realitat, el nou objectiu en l’horitzó 2030 s’alinea amb els compromisos existents en els àmbits nacional i internacional. L’objectiu de reducció d’emissions per a l’any 2030 de l’AMB és del 30% respecte a les emissions de l’any de referència de l’estratègia 2011 L’Estratègia és un camí traçat per reduir l’impacte ambiental de l’organització incidint sobretot en les emissions de GEH. En la seva definició es van seguir diferents passos: càlcul de l’inventari de les emissions de totes les instal·lacions i serveis competència de l’AMB i, a partir dels resultats, definició d’un pla estratègic de reducció de les emissions de GEH per a un període de temps determinat. Les emissions de GEH de l’AMB s’han calculat anualment. Els inventaris anuals de cada instal·lació s’auditen i verifiquen externament segons la norma internacional ISO 14064-1:2012 en cicle de tres anys. L’AMB també referma el seu compromís ambiental amb l’adhesió de les oficines de la Seu Institucional des de l’any 2011 al Programa d’Acords Voluntaris de l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic (OCCC) mitjançant el seguiment de les seves emissions i l’establiment de mesures de reducció, més enllà del que obliga la legislació vigent. Estratègia de Gestió de Carboni de l’AMB 2030 Canvi climàtic

Durant aquesta setmana s’ha celebrat arreu d’Europa la Setmana Europea de l’Energia Sostenible. L’AMB s’hi ha sumat com cada any amb un complet programa d’activitats amb l’objectiu de promoure el canvi cultural necessari per assolir una transició energètica real i fer front de forma urgent a l’emergència climàtica en la que ens trobem. Dimarts al matí es va realitzar una visita a la fotolinera bidireccional de Molins de Rei, oberta a la ciutadania. Un grup de tècnics municipals de l’Ajuntament de Mollet del Vallès s’hi van acostar interessats per intercanviar l’experiència dels primers 6 mesos d’aquesta innovadora instal·lació. El mateix dimarts a la tarda, es va realitzar una visita guiada oberta també a la ciutadania, a la Biblioteca Tirant lo Blanc de Montgat, on està instal·lat el projecte pilot REFER, del qual l’AMB n’és sòcia. L’acte va comptar amb la presència del regidor del mateix municipi, Jordi Ratera, que va mostrar el seu interès pels avenços aconseguits gràcies al REFER, utilitzant una bateria de segona vida de vehicle elèctric, integrada amb els panells solars fotovoltaics de la biblioteca i els seus sistemes de climatització, tot plegat a través d’algoritmes d’optimització que han estat desenvolupats en el marc del projecte. Dimecres a la tarda, dins del magazín de tarda “Tot es mou” de TV3, l’AMB va intervenir en directe per explicar què és una fotolinera així com la importància de la instal·lació bidireccional de Molins de Rei, la primera fotolinera pública bidireccional de l’Estat. De forma amena i didàctica es va explicar a l’audiència el perquè sistemes d’aquest tipus seran la revolució energètica de la propera dècada i perquè seran clau per assolir una transició energètica 100% renovable. Finalment, per cloure la Setmana, l’AMB va ser seleccionada per a participar en les conferències oficials de la EUSEW a Brussel·les, on va intervenir dins de la sessió “The road to a 100% green and fully electric transport system”, en la que es va parlar, a més del projecte V2G bidireccional de Molins, del full de ruta mundial sobre sistemes V2G en el marc del task force de l’Agència Internacional de l’Energia, així com de l’anàlisi de cicle de vida dels vehicles elèctrics i els seus competidors. Els ponents provenien d’entitats com EUFORES, fòrum europeu per les energies renovables, vinculat al Parlament Europeu, AVERE, associació europea d’electromobilitat i Transport & Environement, una ONG que avalua les externalitats dels sistemes de transport actuals i futurs. Transició energètica

John A. Church, catedràtic en el Centre d’Investigació del Canvi Climàtic de la Universitat de Nova Gal·les del Sud (Austràlia); autor principal del tercer i cinquè informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC); i Premi Fundació BBVA Fronteres del Coneixement en la categoria de Canvi Climàtic 2019; reconeix que les últimes dades senyalen que el nivell del mar està pujant tres mil·límetres a l’any, molt més ràpid del que es pensava. Tal i com senyala el catedràtic, sembla poc, però les conseqüències són desoladores. De seguir així, sense reduir les emissions d’efecte hivernacle (GEH), a finals de segle el nivell del mar haurà pujat 0,9 metres. Però si complim els objectius de Paris el 2050 l’augment del nivell del mar potser arribaria a ser només una mica més gran del que tenim actualment.   A l’Àrea Metropolitana de Barcelona el fet de ser un àrea densament poblada i ocupada, la fa especialment sensible a la pujada del nivell del mar, la qual cosa també augmentarà la incidència dels temporals marítims. Per tant, cal prendre mesures importants ja per reduir les nostres emissions.   https://www.fbbva.es/en/galardonados/john-alexander-church-2/