En els darrers anys, gràcies a l’índex de vulnerabilitat al canvi climàtic (IVAC), desenvolupat per l’Institut Metròpoli per encàrrec de l’AMB, s’ha identificat les zones de l’àmbit metropolità amb alta vulnerabilitat a la calor i s’ha estimat el nombre de persones que hi resideixen. L’adequació de la metròpoli a les necessitats d’aquestes zones i col·lectius més vulnerables a la calor, passa, també, per disposar d’informació sobre els efectes de la calor en la salut i el benestar, les percepcions i els hàbits quotidians per fer-hi font, així com, les predisposicions i les valoracions de les mesures d’adaptació públiques actualment disponibles.

Per tal de treballar en aquesta direcció, durant les properes setmanes es durà a terme el treball de camp d’una enquesta a persones adultes que viuen en zones d’elevada vulnerabilitat a la calor amb la finalitat de reforçar les polítiques metropolitanes d’adaptació al canvi climàtic. Els objectius específics de l’enquesta són:

• Conèixer com les persones que viuen en zones amb una elevada vulnerabilitat al canvi climàtic, experimenten i perceben l’augment de les temperatures.
• Aprofundir en el coneixement de les mesures que prenen per adaptar-se a la calor extrema.
• Valorar el seu coneixement i l’ús dels mecanismes d’adaptació a la calor promoguts per les administracions públiques.

1.200 entrevistes, al llarg del mes de juliol

Les 1.200 entrevistes que comporta l’estudi seran dutes a terme per l’empresa Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP), cadascuna tindrà una durada aproximada de 15 minuts, i es realitzaran entre el 3 i el 31 de juliol de 2023, de dilluns a divendres, mitjançant la metodologia d’entrevista telefònica i presencial assistida per ordinador (CATI-CAPI).

Accions d’adaptació a la calor extrema

El Pla Clima i Energia (PCE 2030) i la Declaració d’Emergència Climàtica de l’AMB (2021) consideren que un dels principals impactes del canvi climàtic a l’àmbit metropolità és l’augment de les temperatures i especialment l’augment de la freqüència i la intensitat de les onades de calor. En aquest context, l’AMB ha començat a dissenyar i implementar un seguit d’accions d’adaptació per fer front a la calor extrema, com ara la xarxa metropolitana de refugis climàtics, la sensibilització sobre onades de calor, l’expansió dels punts d’aigua, o la rehabilitació i renovació urbana de l’espai públic i els edificis per adaptar-los a la calor.

Per tal de poder fer una transició justa cap a ciutats i entorns urbans més resilients i adaptats al canvi climàtic cal considerar especialment les zones i els col·lectius més vulnerables. Les onades de calor són més intenses en zones més urbanitzades i denses, que més calor antropogènica desprenen (per exemple en forma de tràfic i combustions) i amb menys espais oberts i verds. Així mateix, els impactes de la calor extrema sobre la salut de les persones depenen també d’altres factors com l’edat, el sexe, l’estat de salut o la xarxa de cures.