Per què és important mesurar el confort tèrmic?

Els efectes del canvi climàtic sobre la salut són molt complexos. Hi ha impactes directes i indirectes de l’increment de temperatura a la salut, els més usuals són cops de calor, rampes per calor, esgotament, insolacions, i fins i tot la mort. També pot empitjorar malalties cardiovasculars, respiratòries, cerebrovasculars, etc. Així doncs, les temperatures comprometen el cos humà per regular la seva temperatura interna. El desconfort tèrmic pot tenir conseqüències molt negatives a salut si s’arriba a una situació d’estrès tèrmic.

Per tant, introduir el concepte de confort tèrmic, segons l’entorn i la relació que les persones tenim amb ell, és clau des del punt de vista de la salut, i té molt de sentit per exemple en el disseny de nous refugis climàtics o l’adopció de solucions bioclimàtiques en espai públic per incrementar les ombres amb arbres o elements artificials.

Així doncs, refrescar les nostres ciutats, per exemple a partir de l’augment de la vegetació pot contribuir en una disminució d’un terç de la mortalitat. Concretament, si augmentem un 30% el verd a la ciutat, reduirem quasi dues terceres parts (214 morts) de la mortalitat per increment de les temperatures, segons un estudi de The Lancet l’any 2023.

Davant la poca disponibilitat de recursos per millorar el confort tèrmic d’un espai exterior en l’entorn urbà quin tipus d’intervencions i/o solucions caldria prioritzar?

En els espais exteriors, l’ombra és l’element més crític per aconseguir un millor confort tèrmic, i serà més fresc un entorn amb vegetació, però també hi ha elements grisos que aporten ombra i que poden funcionar com a estructures temporals o modulars, o que per les característiques de l’espai representen la millor opció.

Per tant, diverses estratègies en l’àmbit de l’entorn urbà poden suposar una millora del confort tèrmic, moltes de les quals són compatibles entre sí. La plantació d’arbres destaca com la millor mesura per incrementar l’ombra dins dels parcs, el que redueix la radiació solar incident i l’escalfament de les superfícies, especialment si es tracta de superfícies artificials (asfalt, formigó) que emmagatzemen una gran quantitat d’energia en forma de calor durant el dia que després alliberen durant el vespre incrementant l’efecte d’illa de calor. La selecció d’espècies amb bona cobertura foliar que cobreixi tot l’estiu és fonamental per proveir d’ombra durant els episodis de major calor a l’estiu.

El control de la reflectivitat del sòl també pot ajudar en la millora del confort tèrmic. La conversió dels recobriments dels sols en superfícies permeables (sorra, gespa) produeix una millora en el confort tèrmic, especialment si són irrigades, degut a l’augment d’aigua per l’evapotranspiració i el refredament radiatiu que produeix la vegetació.

A banda de l’increment de la vegetació, hi ha altres propostes concretes i de fàcil aplicació per augmentar els espais ombrejats a les ciutats, una de les quals podria ser l’ús de tendals als carrers i algunes places per reduir la insolació i la temperatura del sòl a les hores centrals dels dies càlids, incrementant l’ombra.

Les teulades i terrats frescos, bàsicament, els pintats de blanc, sembla, a la llum de la bibliografia actual, poden contribuir de manera important a la disminució tèrmica de la part alta dels edificis i al conjunt de la ciutat. A més, és una solució econòmica de fàcil implementació i de baix manteniment.

La substitució del sòl urbà dur i impermeable per un altre permeable són actuacions que comporten una eliminació més gran de l’excés de calor de les nostres carrers i de reducció de la temperatura radiant (ja s’està implementant en megalòpolis xineses- ciutats esponja).

Per reduir l’efecte d’illa de calor mitjançant l’augment del verd urbà, hi ha una mida mínima per garantir l’efectivitat (a nivell ciutat)?

En primer lloc cal mencionar que el fenomen de l’illa de calor és multi-causal, hi trobem 7 causes principals:

• Major emmagatzematge de calor durant el dia per l’alta capacitat calorífica dels materials de construcció.
• Producció de calor antropogènica
• Disminució d’evaporació per la impermeabilitat i els sistemes de drenatge
• Menor perduda de calor sensible per reducció de velocitat de vent.
• Augmento absorció de radiació solar per la captura a causa de la geometria urbana.
• Disminució d’irradiació nocturna.
• Efecte d’hivernacle.

L’efecte d’illa de calor urbà en l’aire a prop de la superfície és un efecte d’escala local que varia en l’ordre de 100 m a 5 km dins de les ciutats i amb els voltants de les ciutats (Stewart et al., 2014). Els parcs prenen un paper important en la reducció de l’efecte d’illa de calor a escala local. Hi juguen un paper important diversos factors com la mida del parc, la localització respecte el mar, la qualitat de la vegetació, la morfologia urbana i la climatologia local. A partir de la revisió d’articles sobre l’impacte dels parcs en l’efecte d’illa de calor, s’ han establert que els parcs amb una extensió de més de 10 ha produeixen un reducció de la temperatura de l’aire entre 1-2 °C que s’estén fins a 350 m des del límit del parc. Tot i que altres parcs amb una mida menor produeixen també una reducció de temperatura menor i amb una extensió menor.

En aquest sentit, l’augment de la infraestructura verda esdevé clau per contrarestar l’efecte de l’acumulació de calor en les ciutats ja que la vegetació pot crear un efecte refrescant sobre l’entorn urbà.

Quan parlem de confort tèrmic de les persones, hi ha una mida mínima d’actuació per garantir l’efectivitat (dins de la trama urbana)?

Pel que fa al confort tèrmic, l’impacte que produeix la radiació o el vent en el confort varien a una escala molt menor que la temperatura de l’aire o la humitat, que varien a escales més grans (100m -5km). En espais exteriors l’impacte de la radiació en el confort tèrmic és molt significatiu. Degut a la gran variabilitat de la radiació en la micro-escala, el confort tèrmic pot ser regulat a partir d’actuacions en parcs petits que permetin disminuir l’impacte de la radiació i augmentar la ventilació en aquests.

Per això, amb l’objectiu concret de garantir la seguretat de la població és preferible reverdir la ciutat amb molts elements relativament petits i ben distribuïts, enlloc de fer-ho amb un gran parc, per altra banda segurament inviable a curt termini.

Per mesurar el confort tèrmic d’un lloc quins punts forts i febles tenen la monitorització in situ amb sensors, versus la monitorització digital a partir de dades espacials de satèl·lit. Ens quins casos serien més convenients una tècnica i l’altra.

L’estudi del confort tèrmic amb mesures in situ i amb la monitorització digital a partir de dades per satèl·lit són dos enfocaments diferents que es poden complementar. Els models utilitzen valors “estimats” que es comparen i/o calibren a partir de mesures “reals”, per tant disposar de dades reals resulta fonamental. Mentre que les mesures in situ proporcionen valuoses dades amb una gran exactitud dels índexs de confort tèrmic que permeten validar els resultats de models, la disponibilitat espacial i temporal d’aquestes dades són limitades. Tot i així es poden utilitzar per estudiar la variació espacial amb gran resolució i en diferents moments del dia, enfocant a períodes d’interès com poden ser onades de calor. En canvi, la monitorització digital a partir de dades de satèl·lit permet una avaluació menys precisa però més extensa a nivell espacial i temporal. Un dels avantatges de la monitorització digital o l’ús de models de confort tèrmic és la possibilitat d’estudiar l’impacte en el confort tèrmic amb el disseny urbà.

En resum, el monitoratge amb imatges de satèl·lit establirà el marc (micro) climàtic de l’àrea urbana, mentre que el monitoratge in situ permetrà el seguiment meteorològic continu i precís. En disposar de la primera, els valors mesurats per la segona en certs punts podran ser extrapolats a tota l’àrea amb una resolució espacial fina i una raonable precisió. Econòmicament, la primera abarateix la segona, perquè amb pocs sensors in situ n’hi haurà prou per conèixer la temperatura de tota la ciutat.