Les COP són les reunions de les parts que van signar la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC). La primera COP es va celebrar a Berlín l’any 1995 i el seu objectiu era la “estabilització de les concentracions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera a un nivell que impedeixi interferències antropogèniques perilloses en el sistema climàtic”. L’última es va celebrar al novembre de l’any passat a Bakú (Azerbaiyán).
- Per què és important conèixer els resultats de les COP?
A les COP la comunitat internacional treballa amb la voluntat de continuar amb l’agenda climàtica, actualment en un context en què els fenòmens climàtics extrems s’estan accelerant a totes les regions del món i en un marc geopolític complex.
Els acords multilaterals i molt complexos impacten directament en l’economia i les regulacions europees: el mercat de carboni, el fons Next Generation, l’obligació de reduir emissions o les taxes a determinades importacions són alguns exemples de les accions que la UE ha aprovat per a complir els seus compromisos.
- La COP29 de Bakú (11 al 22 de novembre de 2024)
A Bakú, la valoració de resultats és ambivalent:
La voluntat d’avançar s’ha manifestat sobretot amb dues fites molt importants: d’una banda, el tancament de l’Article 6 de l’Acord de París sobre mercats de carboni, i de l’altra, el fet d’haver triplicat l’objectiu col·lectiu de finançament climàtic.
Pel que fa a l’article 6, o en paraules més entenedores, a la regulació dels mercats de carboni, es van fer passos importants cap a un mercat global, dissenyat per garantir que les reduccions d’emissions siguin reals i verificables. Tanmateix, la manca de compromisos clars sobre l’eliminació de combustibles fòssils continua sent un obstacle significatiu. I encara que a la
COP28 es va donar molt protagonisme a la transició energètica justa, en aquesta ocasió el tema va quedar en un segon pla.
Pel fa al finançament la COP29 va arribar a un acord per a què els països en desenvolupament rebin 1,3 bilions de dòlars anuals per a l’any 2035 per fer front al canvi climàtic, dels quals 300.000 milions provindran de les nacions més riques. Europa, és el principal contribuent al Fons Verd (amb prop d’un 30% del total).
Més enllà del debat sobre quants diners es destinen, està per discutir l’estructura del fons, és a dir, com es mobilitzarà aquesta quantitat i qui en pagarà el cost. De fet, Xina no va assumir cap Compromís i cal veure la reacció (no hi ha raons per l’optimisme) del nou govern dels USA.
Pel que fa a l’estructura, els països menys desenvolupats, que són els que més pateixen els efectes del canvi climàtic, han reclamat insistentment que el nucli del finançament consisteixi en fons públics i ajudes directes per tal de no generar deute, ja que desenes d’aquests països estan ofegats en crisis provocades per la incapacitat de pagar interessos elevats en crèdits.
De fet, en la cimera, l’esquerda nord-sud va fer-se més palesa que mai: l’Índia, Nigèria, Bolívia o Cuba van expressar la seva oposició “absoluta” al text.
Destaca el fet que també es va assolir un acord per continuar avançant en l’agenda de gènere i canvi climàtic i s’ha adoptat una decisió en matèria d’adaptació que proporciona les directrius i els mandats perquè el treball sobre indicadors en matèria d’adaptació pugui progressar adequadament, de cara a la seva conclusió el proper any.
S’ha acordat limitar el nombre d’indicadors d’adaptació a 100, i a més, han de ser de caràcter universal. Aquests indicadors s’escolliran a la COP30 de Brasil (novembre 2025), junt amb els Plans Nacionals d’Adaptació, que queden com a tema pendent.
- Expectatives per la propera COP a Brasil
Lula da Silva, president del Brasil, ha anomenat la COP30 com a «COP del canvi» amb el mandat de revisar el rumb dels països cap als 1,5 graus.
De fet, el 2025 coincideix amb un moment clau: la tercera revisió segons l’Acord de París dels plans de descarbonització dels països signants. La segona ronda d’aquest plans també anomenats NDC (contribucions determinades a nivell nacional, segons les seves sigles en anglès) ha demostrat que els esforços i els plans actuals són insuficients per encaminar el món cap a l’assoliment dels objectius de l’Acord de París.
Aquí tens una versió millorada del text amb més fluïdesa i claredat:
Caldrà analitzar l’impacte de la sortida dels EUA de l’Acord de París sota la presidència de Trump. Tal com va succeir el 2017, la COP30 serà una oportunitat perquè la resta del món reafirmi el seu compromís amb l’avenç en la lluita contra el canvi climàtic. En aquest context, les ciutats i les àrees metropolitanes jugaran un paper clau, incloent-hi algunes nord-americanes que ja han manifestat la seva determinació de continuar amb els esforços de reducció d’emissions malgrat la decisió del govern federal.
Gener de 2025
Àrea d’Acció Climàtica i Agenda Estratègica Metropolitana
ANNEX:
Els acords més rellevants han estat els següents:
- Mercat de carboni: Article 6
A Bakú s’ha tancat a la fi el darrer element pendent de l’Acord de París: els mercats de carboni. Aquest article estableix dos mecanismes principalment per l’ús dels instruments de mercat:
Article 6.2: Resultats de Mitigació de Transferència Internacional (ITMO), que permet als països transferir resultats de mitigació entre ells, facilitant l’assoliment dels seus objectius de reducció d’emissions. En aquest sentit, s’han definit les normes de comerç, és a dir, les regles per autoritzar i registrar el comerç de crèdits de carboni entre països, garantint la integritat ambiental amb revisions tècniques transparents i controls obligatoris dels projectes per garantir la protecció ambiental i els drets humans, incloses salvaguardes i la possibilitat de recórrer una decisió i presentar una queixa.
Article 6.4: Crèdits de Carboni Internacionals, mitjançant els quals es crea un mercat global de crèdits de carboni, gestionat per la ONU, que permet als països i empreses comprar i vendre crèdits per assolir els seus compromisos de reducció d’emissions. En aquest sentit, s’ha establert beneficis pels països en desenvolupament, creant nous fluxos de finançament, que els permetrà implementar projectes sostenibles i reduir les seves emissions. És rellevant el fet que s’ha establert que el mercat de carboni de la ONU s’ha d’ajustar a la ciència, considerant les millors dades científiques disponibles.
- Finançament climàtic
S’ha adoptat un nou Objectiu Col·lectiu Quantificat de Finançament Climàtic Internacional que recull una xifra important: assolir el 2035 almenys 300.000 milions de dòlars anuals per als països en desenvolupament. Aquesta xifra s’ha d’aconseguir entre tots els actors, públics i privats, i s’ha d’adreçar exclusivament a aquests països en desenvolupament.
Un altre aspecte rellevant a Bakú ha estat que altres països, més enllà dels donants tradicionals, que compten amb capacitats tècnica i econòmiques, han fet un pas endavant i han mostrat la seva intenció de contribuir a aquest objectiu global. És un pas important que reflecteix una solidaritat internacional més gran i que permet repartir l’esforç financer entre més països. D’aquesta manera, la cooperació sud-sud i el finançament a través dels bancs multilaterals de desenvolupament també se sumaran a aquest compromís de manera voluntària. El compromís és més que un número. És una crida a les institucions financeres internacionals i al sector privat a reconduir estructures i la forma que tenen de finançar, en un context de canvi climàtic.
S’ha acordat que una part important dels recursos públics per complir amb l’objectiu dels 300.000 milions de dòlars es dirigeixin a través dels fons climàtics de la Convenció de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (Fons Verd per al Clima, Fons per al Medi Ambient Mundial, Fons de Resposta davant Pèrdues i Danys, Fons d’Adaptació, el Fons per als Països Menys Desenvolupats i Fons Especial de Canvi Climàtic) de manera que el 2030 es tripliquin els desemborsaments d’aquests fons respecte els del 2022. Es fa una crida tant al finançament bilateral com als fons multilaterals de desenvolupament i fons climàtics perquè, des de les juntes de govern, augmentin el finançament climàtic i treballin a facilitar l’accés als països en desenvolupament.
- Adaptació
L’Article 7 de l’Acord de París establia un objectiu global d’adaptació per reduir la vulnerabilitat climàtica i millorar la resiliència. Els països han de comunicar els seus esforços en adaptació a través dels informes de Contribucions Determinades a nivell Nacional (NDCs) i altres mecanismes.
A més, l’aprovació de l’Article 6 estableix que el 5% del finançament obtingut de la compravenda dels drets de carboni es mobilitzi cap als processos d’adaptació especialment als països en desenvolupament, països menys desenvolupats i petites illes en desenvolupament.
Finalment, s’ha aprovat el Full de ruta d’Adaptació de Bakú amb l’objectiu d’avançar en els progressos de l’acord amb l’Article 7 de París.
- Mitigació
No es va adoptar cap acord rellevant, però es va proporcionar orientació sobre futurs diàlegs mundials centrats la inversió en el marc del Programa de treball de mitigació.
- Tecnologia i emissions
Es va destacar la importància de la intel·ligència artificial i la tecnologia digital en a lluita contra el canvi climàtic, de manera que aquestes optimitzin l’ús de recursos, la millora de l’eficiència energètica i les noves solucions per reduir emissions. També es va posar de manifest la necessitat de controlar les emissions generades per aquestes mateixes.
- Agricultura
Es va assolir un acord sobre un portal en línia per compartir informació sobre Projectes, iniciatives i polítiques referents a l’agricultura i seguretat alimentària.
- L’agenda de gènere
Es va establir la continuació de l’agenda de gènere en el context de la Convenció de Clima i el Pla de Treball de Lima, que s’estén deu anys fins al 2034.
Es va renovar el reconeixement de la importància vital de la participació significativa i igual de les dones i el paper del lideratge femení, tant en el procés climàtic com a nivell nacional/local, per assolir els objectius a llarg termini en matèria de clima. També es reconeix el paper dels homes i nens com a actors i beneficiaris del canvi i com a aliats per aconseguir la igualtat de gènere i l’apoderament de totes les dones i les nenes en el context de canvi climàtic
- Avenç en el paper dels actors no gubernamentals
L’Agenda d’Acció Global ha continuat creixent. L’agenda dedicada als actors no governamentals ha continuat progressant en nombre i participació posant de manifest l’interès i la voluntat d’avançar com a agents fonamentals per al compliment dels objectius de l’Acord de París. Aquest any, han destacat temes que havien rebut menys atenció en sessions anteriors com és el paper de les petites i mitjanes empreses (PIMES), el turisme, les ciutats, o el desenvolupament humà resilient.
Temes pendents
- Necessitat de definir els indicadors d’adaptació i els Plans Nacionals d’Adaptació
- Desenvolupar aspectes tècnics dels mercats de carboni de l’Article 6
- Desenvolupar el document d’implementació dels resultats del balanç mundialAquesta COP29 coincideix amb el context de la 16ª Conferencia de las Nacions Unides sobre Biodiversitat (COP16) que va tenir lloc entre el 21 d’octubre i l’1 de novembre 2024 a Cali, Colòmbia.
Els acords més rellevants de la COP16 han estat 10, destacant el 6 i el 10 pel seu vincle amb la COP29:
- La creació del Fons Cali
- Sabers vius
- Afrodescendents
- Coalició mundial per la pau amb la natura
- Protecció de les àrees marines
- Biodiversitat i clima: aprovació de l’enfocament estratègic per a la integració de la biodiversitat a nivell intersectorial per a la promoció de polítiques i pràctiques sostenibles, especialment al sector agricultura i turisme. A més, l’aprovació de la sinergia entre les agendes de biodiversitat i canvi climàtic.
- La COP de la gent
- La Zona Verda més gran de la història
- La major participació a la Zona Blava
- Una COP que va pujar de nivell: la biodiversitat es va posicionar al mateix nivell del canvi climàtic i la descarbonització a l’agenda ambiental internacional amb la participació del Secretari General de les NNUU, 5 Caps d’Estat, 162 Ministres, 3.000 empreses del sector privat, Delegats d’alt nivell de la UNESCO, PNUMA, PNUD, BID, organitzacions no governamentals i representants de pobles indígenes i comunitats locals.