“El lleure educatiu, arran de la COVID-19, pot ser un lloc de replantejament de models organitzatius i de treball de les emocions”

Berta Miquel, llicenciada en Història de l’Art per la UAB i en Pedagogia i Psicopedagogia per la UB.

Assessora i dirigeix diversos projectes en el món del lleure educatiu i educació no formal per tal de connectar el temps lectiu amb el no lectiu en el projecte educatiu de centre (PEC) a través de potenciar el teixit artístic, social i cultural vinculat al barri i a la ciutat dels centres escolars.

Des de les entitats de lleure, quins canvis de procediment i operatius heu hagut de fer arran de la pandèmia de la COVID-19?

Aquest any concretament hem hagut d’adaptar les propostes educatives a la nova normativa de la Covid-19 definida en el document marc de lleure educatiu i seguir les recomanacions sanitàries del comitè tècnic del PROCICAT pel que fa a recomanacions sanitàries i de protecció civil per a l’organització de les activitats de l’estiu i lleure.

Aquest escenari incert que s’ha presentat ens ha plantejat el gran repte d’utilitzar més que mai la creativitat. Això ha suposat preparar-nos per l’impredictible, oferir respostes i solucions creatives a conflictes que encara han d’arribar, cercar diferents escenaris possibles que ens podrem trobar i a més a més, dissenyar activitats on hi hagi absència de contacte mutu, entre d’altres.

Hem hagut de pensar quines activitats tenen cabuda i quines no en la nova normativa de la COVID-19 i fer formacions per als equips d’educadors. Per a molts dels participants de les activitats d’estiu aquest ha estat el primer espai de convivència presencial amb altres infants i ha calgut, més que mai, acompanyar-los emocionalment per tal que puguin processar el que han viscut durant els darrers mesos.

La comunicació prèvia amb les famílies ha estat clau per conèixer l’experiència individual de cada infant i així poder incloure en la programació activitats específiques relacionades amb l’acompanyament emocional, el treball del dol, la gestió de la incertesa i la por a allò desconegut.

A més, s’ha creat la figura de responsable de seguretat i higiene, que ha seguit una formació específica impartida per l’Agència de Salut Pública.

Quines necessitats o tipus de necessitats creus que tindran els infants aquest estiu?

Els infants han fet un trencament amb la seva realitat i han deixat d’anar a l’escola, sortir a jugar al parc, trobar-se amb el seu grup d’amics… Per tot això crec que aquest estiu els infants necessiten poder jugar, córrer, experimentar, poder ser ells i expressar allò que senten, compartir amb els seus iguals… sentir-se escoltat i poder gaudir del lleure i les vacances ja sigui amb família, al casal, amb el Cau, l’esplai…

Quin tipus de recursos educatius serien els més adients per oferir-vos des de l’Administració per a les entitats de lleure?

Crec que seria molt oportú crear una xarxa amb diferents entitats i amb diferents propostes culturals, artístiques i educatives adaptades a les diferents edats. També penso que aniria molt bé tenir un banc en línia de recursos de lleure educatiu i propostes ApS per a les diferents etapes educatives. A més, caldria disposar de propostes d’educació ambiental enfocades com a una eina essencial de resposta a la crisi i als efectes del confinament sobre el medi ambient.

Tots aquests recursos haurien de poder ser utilitzats durant el curs escolar en horaris no lectius (migdies, extraescolars, caps de setmana i vacances d’estiu).

Creus que ha augmentat la sensibilització ambiental dels infants arran del que s’ha observat en el període de confinament (reducció de la contaminació atmosfèrica, increment de fauna no habitual observada en espais públics)?

Si, ha servit per poder observar i prendre consciència del medi ambient i de quin model social i econòmic és l’idoni per al futur del nostre planeta.

Penses que aquesta crisi provocarà canvis en l’educació en el lleure a nivell català?

Crec que el lleure educatiu, arran de la COVID-19, pot ser un lloc de replantejament de models organitzatius, de reforçar-lo com un espai per al treball de les emocions i els sentiments. És un bon moment per crear connexions entre el món educatiu formal  i no formal i reforçar el treball sincronitzat de famílies, docents i escolars.

Educar sobre la crisi és certament fàcil quan la gent està esporuguida, però difícil quan no se’n veuen les conseqüències. La crisi actual ens ajuda a fer-nos una idea de la magnitud de la tragèdia, i des de l’educació en el lleure, hem de saber aprofitar-ho. Però educar per a les crisis serà sempre comprendre’n l’origen, projectar-ne les conseqüències, incorporar noves maneres de fer i ajudar la gent a treballar per adaptar-nos a les actuals i prevenir-ne de noves.

 Per últim, expressa un “desig ambiental” per a les properes generacions.

Que prenguin consciència ambiental i que entre tots cuidem el planeta i tirem endavant els reptes actuals. Tots hi estem de pas, i cal ser exigents al present per tenir un futur millor. El planeta és un regal molt preuat!