• Explica’ns breument la teva formació, trajectòria professional i les tasques que realitzes dins del Servei d’Emergència Climàtica i Educació Ambiental de l’AMB

Soc llicenciada en Ciències Ambientals per la UB i tinc un màster en Enginyeria Ambiental per la UPC. Les tasques que realitzo actualment al Servei d’Emergència Climàtica i Educació Ambiental són principalment relacionades amb l’acció climàtica, des de l’àmbit de la mitigació, l’adaptació i els estudis relacionats. Més concretament, el seguiment de la Declaració d’emergència climàtica, l’actualització de l’inventari d’emissions territorial, l’Estratègia de gestió del carboni, els plans locals d’adaptació al canvi climàtic, estudis de vulnerabilitat climàtica i projectes pilot com la instal·lació de cobertes biosolars. Al llarg de la meva trajectòria he tingut l’oportunitat de treballar també en alguns projectes i activitats d’educació ambiental relacionats amb el canvi climàtic, així com el càlcul d’indicadors ambientals metropolitans i la implantació de sistemes de gestió ambiental.

• Aquesta setmana s’han publicat els últims resultats sobre el canvi climàtic de l’IPCC. Què en destacaries? Quina és la teva percepció sobre la tendència que s’està seguint a escala planetària?

El que és evident és que hem d’actuar ja, amb contundència i celeritat. Que el canvi climàtic és una evidència ja ho sabem fa temps, existeix un consens científic molt ferm.  Aquest darrer informe de l’IPCC, Climate Report 2022, reconeix la interdependència del clima, els ecosistemes, la biodiversitat i les societats humanes. Els impactes del canvi climàtic sobre la salut del planeta i el benestar de les persones són ja inequívocs. La sequera i la pujada del nivell del mar són els impactes que més afectaran la nostra conca mediterrània. Els impactes del canvi climàtic no fan més que posar en evidència i agreujar els problemes endèmics que patim a la nostra regió deguts al nostre model de creixement. Necessitem que tots els agents (públics, socials, recerca, activisme, etc.) ens mobilitzem i cooperem, que establim xarxes i aliances. Les accions transformadores necessàries en l’àmbit de la mitigació i l’adaptació passen per actuar ja, amb accions col·lectives i valentes. No hi ha temps per pensar, per estudiar; hem de fer els deures ja.

No hi ha temps per pensar, per estudiar; hem de fer els deures ja.

La meva percepció del que està passant és decebedora. Sembla que la crisi sanitària de la COVID-19 el 2020 ens va posar ara fa una parell d’anys contra les cordes. Les emissions van davallar dràsticament (a Catalunya un 12,4 % respecte del 2019, segons dades publicades per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic), per l’aturada d’activitats i, sobretot, de la mobilitat. Hagués estat un bon moment per repensar l’actual model de producció i consum que tenim instaurat i enquistat. Però malauradament sembla que no hem après res. Les emissions a finals del 2020 ja van començar a repuntar amb la recuperació postcovid i ho segueixen fent segons les darreres dades publicades el 2021 (un 4 % més respecte del 2020 a Espanya). Aquest efecte rebot sembla que s’intensificarà el 2022 i 2023 amb la recuperació econòmica. El 2021 vam tornar a assolir un pic d’emissions planetàries amb 419,7 parts per milió (ppm). Ens estem dirigint cap a punt de no retorn i, el que és pitjor, no tenim gaires més oportunitats.

No hem après res; les emissions a finals del 2020 ja van començar a repuntar amb la recuperació postcovid

• Quins són els objectius de reducció d’emissions que ens marca Europa ara mateix?

El Pacte Verd Europeu i la Llei europea del clima ens diuen que hem de reduir almenys un 55 % d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) el 2030 respecte dels nivells del 1990 i assolir la neutralitat en carboni el 2050. Això és tot un repte; són uns objectius ambiciosos.

El paquet climàtic Fit for 55, presentat el 14 de juliol del 2021, ens indica com ho haurem de fer. Per exemple, posant gravàmens als productes importats a través d’un impost al CO₂; aplicar un règim de comerç de drets d’emissió per la distribució de combustibles per al transport per carretera i per a l’edificació a partir de 2026; eliminar gradualment els drets d’emissió gratuïts per a l’aviació i incloure-hi el sector marítim durant el període 2023-2025; gastar els ingressos procedents del comerç de drets d’emissió en projectes de clima i energia; produir el 40 % de la nostra energia a partir de fonts renovables, i que tots els vehicles nous matriculats a partir de 2035 siguin de zero emissions. També es preveu un fons social per al clima per ajudar la ciutadania més afectada en risc de pobresa energètica o de mobilitat, per tal de fer una transició justa, així com modificar l’actual Reglament sobre l’ús de la terra, la silvicultura i l’agricultura, per incrementar l’absorció de carboni als embornals naturals. La crisi climàtica requereix una resposta global, i la cooperació i el compromís internacional són claus. Aquest paquet de mesures ens indica el camí que hem de seguir.

• Quines accions s’estan duent a terme actualment (o es duran a terme a curt termini) pel que fa a mitigació i adaptació al canvi climàtic a l’AMB?

Pel que fa a la reducció d’emissions de GEH, actualment i des de fa més de 10 anys treballem en per fer que les instal·lacions i empreses pròpies i concessionàries de l’AMB redueixin les seves emissions, a través de l’Estratègia de gestió del carboni. Hem reduir les emissions d’aquestes instal·lacions i empreses en un 43 % entre el 2011 i el 2020. Moltes d’aquestes (incloses les oficines de la seu central de l’AMB) estan adherides al Programa d’Acords Voluntaris de la Generalitat de Catalunya, amb el compromís de reduir les seves emissions anualment.

Si bé és cert que com a AMB tenim unes responsabilitats que van lligades a les nostres competències, no hem d’oblidar el paper que tenen els grans emissors de GEH. De les emissions del territori metropolità, un 28 % venen d’empreses sotmeses al règim de comerç de drets d’emissió, o sigui les grans emissores, i es concentren en 9 grans instal·lacions industrials. La resta, el 72 %, són emissions difuses i tenim certa capacitat d’actuació, perquè alguns són sectors de la nostra competència (cicle de l’aigua, residus, mobilitat, etc.). Les tasques que es duen a terme a través dels Plans i programes metropolitans com el Programa metropolità de prevenció i gestió de recursos i residus municipals (PREMET25), el Pla metropolità de mobilitat urbana (PMMU), el Pla director urbanístic (PDU), etc. així com les actuacions de l’Oficina de Transició Energètica (Ajuntaments 100% Renovables i comunitats energètiques), són claus per a la descarbonització del territori. La mateixa Declaració d’emergència climàtica de l’AMB i el Programa marc d’actuacions en clima i energia 2020-2023 estableixen les actuacions i reptes per treballar-hi. També tenim previst iniciar la definició d’un full de ruta per a la neutralitat en carboni el 2050, així com l’aplicació de criteris de taxonomia europea a les activitats prestadores de serveis metropolitans, per avaluar la seva contribució ambiental.

Pel que fa a l’adaptació, hi ha diverses actuacions que s’estan duent a terme des de l’AMB, per part del nostre Servei i altres: la consolidació d’una xarxa de refugis climàtics metropolitans per a la població més vulnerable en episodis d’onada de calor; la implantació de cobertes biosolars que combinen plaques fotovoltaiques amb cobertura vegetal; l’estudi d’un índex metropolità de vulnerabilitat a la calor per identificar les zones i els col·lectius més susceptibles de patir els impactes de les onades de calor; l’elaboració d’un mapa de cobertes metropolitanes per definir els seus criteris d’ús, gestió i ordenació; una guia de criteris bioclimàtics per millorar el confort tèrmic dels espais verds, així com el treball conjunt que es fa amb els ajuntaments a través dels plans locals d’adaptació al canvi climàtic (PLACC) des de fa molts anys. Ja portem fets 15 PLACC i se’n preveuen fer 10 més enguany; així, la majoria de municipis metropolitans disposaran del seu full de ruta per a l’adaptació durant els propers anys, per conèixer els seus principals riscos i impactes així com les actuacions prioritàries que s’han de dur a terme.

Per part del Servei de Promoció i Conservació de l’Espai Públic, s’està treballant en accions que tenen com a objectiu l’estabilització de les platges, la regressió del litoral i evitar la pèrdua de sorra, que pot arribar a 1.000- 2.000 m² de sorra útil anuals. Per incrementar la resiliència de les platges es fan actuacions com la creació de noves zones dunars, el reforç del front dunar existent, l’eliminació de vegetació invasora, topobatimetries d’alta definició en platges del nord metropolità, estudis amb sensors LIDAR per seguir l’evolució volumètrica dels sediments, registre mensual de la línia de costa metropolitana i seguiment de l’evolució d’amplada de platges amb GPS. El Servei del Cicle de l’Aigua està redactant el Pla estratègic del cicle integral de l’aigua, que recollirà les actuacions per millorar la resiliència del cicle de l’aigua metropolità, entre d’altres, i fomentar l’ús de recursos hídrics alternatius en episodis de sequera.

Amb tot aquest amalgama de projectes i actuacions, volem que el territori metropolità s’adapti als impactes inevitables del canvi climàtic, que ja tenim a sobre.

• En general la ciutadania pensa que el canvi climàtic és un problema greu, però pocs són els que acaben fent canvis d’hàbits reals i significatius. Què creus que està fallant? Com creus que això podria canviar?

Realment, el coneixement i consciència sobre el canvi climàtic ha evolucionat al llarg dels darrers anys, almenys ara la ciutadania és una mica més conscient i fins i tot és un tema recurrent que es parla a l’ascensor. El que la gent no controla és la gravetat de l’assumpte. Els impactes sovint ens queden llunyans (pluges torrencials i riuada mortal a l’Equador, etc.), però cada cop més ens estan arribant a tocar de casa. Onades de calor recurrents i cada cop més intenses, inundacions a les rieres del Maresme per pluges torrencials, sequera generalitzada a la conca mediterrània que vaticina possibles restriccions aquest estiu… Sota el meu punt de vista, el que està fallant és que estem sobrecarregats d’informació i ens falta temps per pair la realitat del moment actual. Ens hem relaxat perquè si no veiem un impacte molt greu o alguna cosa que ens toca directament, no actuem.

Hem de començar a parlar d’un canvi de model des de petits, que passa necessàriament per consumir menys

Per mi, els pilars, els ciments per implementar canvis d’hàbits reals, significatius i sobretot persistents en el temps, són l’educació, la sensibilització i la transmissió de coneixement tècnic i científic. Costa molt que des de petits s’informi adequadament del missatge d’urgència que cal transmetre ara mateix, seguim amb el discurs de fer recollida selectiva, estalviar aigua, apagar els llums, etc. A més de tot això, que és necessari, cal capgirar el missatge i donar-li un plus. Hem de començar a parlar d’un canvi de model des de petits, que passa necessàriament per consumir menys. No necessitem tauletes ni mòbils amb 10 anys, ni dos portàtils per família, ni dos cotxes per família (i molt menys de combustió!). Tampoc necessitem anar a comprar roba cada mes, ni canviar de mòbil cada any o cada sis mesos. Hem de procurar comprar menjar local, de temporada, de km 0, i amb el mínim d’envasos. Intentem no agafar vols si no és estrictament necessari, consumir energia d’origen renovable, fer un ús de l’aigua eficient i reutilitzar-la quan es pugui. Són gestos que, aplicats en el dia a dia per tothom, aconseguirien reduir molt el nostre impacte, les nostres emissions de GEH.

A més, ens hem d’adaptar inevitablement. Els impactes són irreversibles. Renaturalitzar les nostres ciutats i pobles, adaptar l’urbanisme per fer front a la calor (disseny de carrers que facilitin corrents d’aire, paviments permeables i frescos, etc.), refrigerar espais amb làmines d’aigua i més presència d’ombres, restaurar i ampliar espais naturals que protegeixin els ecosistemes, aplicar més cobertura vegetal (cobertes verdes, murs verds), implementar una gestió forestal preventiva (amb silvopastura, franges perimetrals en àmbit urbà-forestal), millorar l’eficiència en l’ús de l’aigua i reutilitzar-a allà on sigui possible, etc. No tot es pot fer arreu, però de mica en mica i adaptant la millor solució a cada espai podríem aconseguir canvis miraculosos. I hem de passar de l’acció individual a l’acció col·lectiva, que és la realment transformadora i la que necessitem en aquest moment.

• Expressa un desig ambiental per a les generacions futures.

Un desig ambiental… difícil! Serien uns quants. Primer, que les ciutats i pobles del futur estiguin interconnectats amb corredors verds, camins plens de natura i aigua, amb pocs cotxes, més tramvia i busos elèctrics. Segon, que els nostres fills surtin al carrer i respirin un aire net, que tot i que no són els mateixos contaminants que els causants del canvi climàtic, també són perjudicials. Tercer, que necessitin menys per ser feliços i hagin après a viure d’una manera més austera. Quart, que ja no parlem de canvi climàtic, que eliminem el tema del discurs. Si no se’n parla, voldrà dir que ja ho hem superat. El 2050, quan estigui a punt de jubilar-me, m’agradaria mirar enrere i pensar: “ho vam fer bé”.

El 2050 quan estigui a punt de jubilar-me, m’agradaria mirar enrere i pensar: “ho vam fer bé”.