Obrim l’aixeta, ens dutxem, rentem els plats o premem el polsador de la cisterna del vàter i, sovint, deixem de pensar en l’aigua tan bon punt desapareix pel desguàs. Però el recorregut no s’acaba aquí. Aleshores, comença un viatge imprescindible perquè pugui tornar al medi en bones condicions o, fins i tot, tenir una segona vida.
El cicle urbà de l’aigua
Quan l’aigua surt de casa, entra a la xarxa de clavegueram i és conduïda fins a una estació depuradora d’aigües residuals (EDAR). A l’àrea metropolitana de Barcelona, aquesta xarxa permet recollir les aigües residuals generades al territori metropolità i transportar-les fins a les diferents depuradores, on es duu a terme un procés de sanejament.
Aquest recorregut forma part del cicle urbà de l’aigua, un sistema que inclou la captació, la potabilització, la distribució, el sanejament, la depuració i, cada vegada més, la regeneració de l’aigua. És un procés complex que fa possible que aquest recurs continuï formant part del nostre dia a dia, alhora que es redueix l’impacte sobre els ecosistemes.
Què passa a una depuradora?
L’aigua que arriba a una depuradora encara conté residus, sorres, greixos, sabons i matèria orgànica. Per això, passa per diferents fases de tractament abans de poder tornar al medi natural.
El procés comença amb unes grans reixes que retenen els residus de més de 10 cm. A continuació, trobem el desbast, un conjunt de reixes i tamisos que eliminen altres residus sòlids més fins, com ara tovalloletes, plàstics o altres objectes que mai no haurien d’arribar al clavegueram.
Posteriorment, s’eliminen les sorres i els greixos, i l’aigua passa per grans decantadors, on les partícules més pesants sedimenten.
A continuació, es fa el tractament biològic: milions de microorganismes descomponen la matèria orgànica dissolta i altres compostos presents a l’aigua. Finalment, una decantació secundària permet separar aquests microorganismes de l’aigua ja depurada abans de retornar-la al medi o destinar-la a altres usos.
Aquest tractament, que es duu a terme durant les vint-i-quatre hores del dia, és essencial per preservar la qualitat dels rius, del mar i dels seus ecosistemes.
Quan l’aigua té una segona vida: l’aigua regenerada
En alguns casos, l’aigua depurada rep un tractament addicional que permet obtenir el que anomenem aigua regenerada. Aquesta aigua no es fa servir per al consum humà, però pot tenir molts altres usos.
Actualment, l’aigua regenerada es pot destinar al reg de parcs i jardins, al suport del reg agrícola, al manteniment dels cabals ecològics, a la conservació de zones humides o a determinats usos industrials. En un context marcat per la sequera i per la necessitat d’adaptar-nos al canvi climàtic, aquest recurs és cada vegada més important, ja que permet reduir la pressió sobre les reserves d’aigua potable.
La reutilització de l’aigua és un bon exemple d’economia circular: un recurs que, gràcies a la tecnologia i a una bona gestió, pot continuar sent útil molt després del primer ús.
Tot comença amb els nostres gestos
El bon funcionament de les depuradores també depèn del que fem a casa. Alguns residus, com les tovalloletes humides, l’oli de cuina usat o determinats productes químics, dificulten el procés de depuració i poden provocar problemes a la xarxa de sanejament.
Per reduir aquest impacte, podem adoptar algunes mesures senzilles:
- No llenceu tovalloletes, bastonets ni altres residus al vàter.
- Recolliu l’oli de cuina usat i porteu-lo a la deixalleria o als punts de recollida habilitats.
- Utilitzeu només l’aigua necessària.
- Feu servir els productes de neteja amb moderació.
Cada gota d’aigua recorre un llarg camí abans d’arribar a casa nostra, però també després de fer-la servir. Conèixer aquest recorregut ens ajuda a entendre que l’aigua és un recurs valuós que cal protegir des del primer ús fins a l’últim.
Cuidar l’aigua també comença molt abans que arribi a la depuradora.