Després de la guerra de Corea (1950-1953) les grans infraestructures esdevingueren un símbol de progrés econòmic. El cas de Seül és peculiar per les greus repercussions ambientals que va suposar la construcció d’una autopista elevada de 5,6 km de recorregut i 16 m d’amplada just per sobre del riu Cheonggyecheon. L’obra es va acabar l’any 1976 i es va convertir en un cas exemplar de la industrialització i modernització de Corea del Sud, tot i ser una àrea molt congestionada i amb greus nivells de soroll i contaminació.

Vint-i-cinc anys més tard, Lee Myung-bak, ex CEO de Hyundai Engineering and Construction, va ser escollit alcalde de Seül amb una gran campanya per convertir la ciutat en un centre turístic i de negocis del nord-est d’Àsia, juntament amb la promesa que eliminaria el viaducte de l’autopista per sobre el riu Chenoggyecheon. Entre 2003 i 2005 es va dur a terme el projecte de restauració de l’àrea, una obra de gran complexitat per recuperar l’antic curs del riu aportant-hi aigua provinent del seu afluent Han i del subsòl. Paral·lelament es va construir una línia BRT pel recorregut de l’antiga autopista, per complementar la xarxa de metro i ajudar a absorbir els 120.000 usuaris diaris que feien servir la via ràpida.

El projecte ha representat un canvi de mentalitat amb relació al frenesí de progrés i industrialització, ara amb noves preocupacions per recuperar la identitat, no només pel que fa al valor ambiental del riu, sinó també per recuperar-ne la història i la cultura, així com el valor patrimonial dels antics ponts que el travessaven. Actualment la zona del riu Cheonggyecheon s’ha convertit en un centre urbà anomenat CCB (Cheonggyecheon Cultural Belt), ple de comerç, centres de negocis i innovació per a moltes indústries digitals internacionals, cultura històrica i natura.

Més informació a:
https://hosgor.wordpress.com/tag/seoul/