Heu pensat mai com seria la metròpolis sense arbres? Doncs ben diferent de com és ara, perquè la major part del territori metropolità està format per àrees de gran valor ambiental i social, com ara parcs naturals, zones fluvials, platges i terres agrícoles. Tots aquests espais, juntament amb les zones verdes urbanes i periurbanes, configuren la infraestructura verda metropolitana, en la qual els boscos urbans tenen un paper clau perquè aporten grans beneficis en relació amb el benestar i la salut de les persones, i milloren la qualitat ambiental del territori metropolità.

L’espai forestal metropolità està format per pinedes, alzinars, rouredes, alberedes, salzedes, avellanoses i altres boscos i bosquines de ribera que, intercalades amb prats, herbassars i conreus formen el mosaic agroforestal metropolità.

Tot i que no ho sembli, gairebé el 27 % de la superfície de la metròpolis està ocupada per grans àrees forestals plenes d’arbres que s’estenen pel territori i que es connecten i  interactuen amb altres formacions més enllà de la metròpolis. Coneixeu les pinedes d’Ordal? Heu passejat algun cop pels alzinars o les rouredes de les valls del Parc Natural de la Serra de Collserola?

Gairebé el 27% de

la superfície de la metròpolis

està ocupada per boscos

En un territori densament poblat com l’àrea metropolitana de Barcelona, els boscos tenen un paper molt rellevant. Ens aporten molts beneficis, sobretot de cara a regular la temperatura i a refrescar i netejar l’aire. També ens proporcionen aliments i matèries primeres i afavoreixen el benestar i la salut de les persones. Tot aquest conjunt de beneficis aportats en relació amb l’ecologia i la societat s’anomenen serveis ecosistèmics. I a vosaltres? Quins beneficis creieu que us aporten els boscos metropolitans? Més enllà dels beneficis més visibles, els boscos regulen el cicle hidrològic i tenen un paper destacat com a embornals de carboni, que es pot mantenir més enllà de la vida dels arbres, gràcies a una gestió adequada i sostenible dels productes que se’n extreuen.

Els boscos,

una eina per combatre

l’emergència climàtica

La gestió intel·ligent del bosc és una bona aposta de futur; una aposta per a les generacions que vindran, que necessiten un territori més resilient davant del canvi climàtic i dels impactes associats. Els boscos i els arbres ens poden aportar múltiples beneficis, ja que són una font de recursos naturals i renovables, i mentre viuen netegen l’aire i produeixen oxigen. Una gestió forestal sostenible redueix el risc d’incendis, millora la biodiversitat i maximitza els serveis ecosistèmics associats.

 

Dins les ciutats, els arbres també tenen un paper molt rellevant. Viure a prop d’un bosc, o tenir espais de qualitat amb arbrat al costat de casa, ens aporta benestar i experiències sensorials i de lleure que ens milloren la qualitat de vida. En el disseny de la ciutat, l’arbrat dels carrers es pot estendre a nous espais urbans, i es pot complementar amb espècies arbustives de port petit que incrementin la permeabilitat de les superfícies urbanes i organitzin els vials a una escala més humana i ecològica. Plantar boscos dins la ciutat també pot servir per recuperar teixits urbans degradats o crear extensions que, al seu torn, enfortiran les connexions ecològiques del conjunt de la infraestructura verda metropolitana.

 

Els boscos absorbeixen CO2, 

regulen la temperatura, 

i milloren la qualitat de l’aire

Per tant, és imprescindible que les ciutats donin més espai a la natura. Dins del context actual de doble emergència, sanitària i climàtica, cal potenciar els boscos urbans i les àrees verdes com a solució basada en la natura.

Per gestionar bé els boscos metropolitans cal fer una recerca seriosa que condueixi cap a la valorització de productes en forma de serveis ecosistèmics d’aprovisionament; així, iniciatives com la valorització de la fusta per a construcció, mobiliari i altres elements que puguin tenir la fusta com a referent són fonamentals per poder aplicar aquesta filosofia de gestió basada en una economia circular.

Tal com exposava Cecil C. Konijnendijk durant la ponència del passat 22 d’octubre en el marc del projecte Clearing House  a Barcelona, caldria anar més enllà en la cerca de solucions. Konijnendijk planteja el pensament basat en la natura (nature-based thinking, NbT), perquè cal entendre amb més profunditat com funciona la natura i oferir-li més espais urbans per tal que s’hi desenvolupi a bon ritme. Relacionat amb aquest plantejament, una de les conclusions de Koniknendijk és que cal tenir en compte l’oportunitat que ens planteja la covid-19 per als boscos urbans, atès que “cal pensar de manera més verda per millorar les ciutats, amb més espais verds i de més qualitat”.

 

 

 

Tenint en compte els beneficis que aporten els boscos al territori i a la ciutadania, el projecte Clearing House planteja una sèrie d’esdeveniments com tallers, conferències i materials divulgatius, amb l’objectiu de generar coneixement sobre els boscos urbans com a solució basada en la natura.

Us animem a fer-ne seguiment a través del web.