Visitem les instal·lacions de tractament de residus de biometanització i enriquiment del Parc Tecnològic de Valdemingómez

El Parc de Valdemingómez de Madrid està situat al sud de la ciutat, al districte de la Villa de Vallecas. Està integrat per tres centres de tractament i classificació de residus, dues plantes de biometanització, tres plantes de valorització energètica (entre les quals l’abocador de Las Dehesas) i una planta de generació de biometà.

L’Ajuntament de Madrid, que disposa d’una població de 3,5 milions d’habitants, va iniciar la  recollida diferenciada de la fracció orgànica l’any 2017. A fi de gestionar aquest material, es va modificar la planta de Las Dehesas, de tractament mecanicobiològic i gestionada per l’empresa Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), que es va convertir en la més gran d’Espanya: cada any s’hi arriben a processar, aproximadament, 220.000 tones.

La directora del centre, Aranzazu Alonso Guerra, ens va explicar que la instal·lació rep una gran quantitat de material, però que la qualitat s’hauria de millorar, ja que conté un alt percentatge d’elements impropis, és a dir, materials que no són orgànics i que, per tant, contaminen aquesta fracció.

La planta de biometanització de Las Dehesas disposa de tres línies d’alimentació: dues de 35 t/h i una de 15 t/h, un obridor de bosses, un garbell rotatiu de 80 mm i separadors de metalls. Posteriorment, la matèria orgànica es fermenta en cinc digestors anaerobis de 3.500 m3 cadascun, de tecnologia Valorga, per generar biogàs. La producció anual és de 19 milions de Nm3, amb una composició del 62 % de metà. El flux de biogàs s’envia a una altra instal·lació, situada a 2 km. En aquesta altra ubicació, el biogàs es transforma en biometà mitjançant un procés d’absorció en aigua, que s’injectarà a la xarxa d’alta pressió de gas natural. Les emissions gasoses es tracten en un biofiltre avançat de Suez i les aigües en una depuradora biològica de reactors de membrana per ultrafiltració de Wehrle.

FCC aposta pels projectes d’innovació i, a la instal·lació, disposa d’un espai de biometanització dedicat a plantes pilot de diferents projectes europeus, entre d’altres: Deep purple, Scalibur i Insectum, que se centren a trobar productes de valor afegit per reduir el rebuig que es genera en aquestes instal·lacions mecanicobiològiques de tractament de la matèria orgànica.

També hem pogut visitar la instal·lació de purificació del biogàs a biometà, gestionada per Prezero, que hem esmentat abans. Aquesta planta tracta el biogàs procedent de la planta de tractament de matèria orgànica de La Paloma i de Las Dehesas, totes situades al Parc Tecnològic de Valdemingómez. El biogàs es tracta a fi d’alliberar-lo de sulfur d’hidrogen, amoníac, aigua i diòxid de carboni, per obtenir biometà amb una puresa del 98 %. Les últimes ampliacions han permès ampliar la producció de 75 GWMh/a el 2016 fins a 100 GMWh el 2019. Com ens ha explicat Pablo Redondo, gairebé permet subministrar energia elèctrica al 67 % dels edificis públics de la ciutat de Madrid.

Agraïm la visita a l’Ajuntament de Madrid, en especial al director de l’Àrea de Residus, Miguel Ángel Magaña, i al cap de servei de Tractament de Residus, Andrés Miramón, que ens van acompanyar i amb els quals vam compartir experiències sobre gestió de residus equivalent a una població de 7 milions de persones de tot l’Estat, que no és poc.