Clima | Energia
Canvi climàtic i transició energètica a la metròpolis de Barcelona

Per primer cop superem uns nivells de CO2 a l’atmosfera alarmants

Per primer cop superem uns nivells de CO2 a l’atmosfera alarmants

L’Observatori Mauna Loa (Hawaii) va registrar el 13 de maig uns nivells de CO2 a l’atmosfera mai observats fins ara a la història de la humanitat, superant les 415 ppm. Aquest nivell és molt alarmant, donat que posa en risc les condicions de la nostra existència tal i com les coneixem fins ara.   Per això, ara més que mai cal ser ambiciosos en la reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a nivell mundial i treballar amb rigor en els diferents nivells de responsabilitat política i social. https://www.sciencealert.com/it-s-official-atmospheric-co2-just-exceeded-415-ppm-for-first-time-in-human-history https://engt.co/2HDwtrZ https://scripps.ucsd.edu/programs/keelingcurve/  

El Pla clima i energia 2030, en detall!

El Pla clima i energia 2030, en detall!

Si voleu conèixer en detall la situació actual, els objectius del Pla i les principals actuacions endegades, podeu consultar aquestes mini-càpsules informatives sobre el Pla clima i energia 2030 de l’AMB:   Resum global Situació actual Objectius Accions

Posem en marxa l’Observatori Metropolità de l’Energia

Posem en marxa l’Observatori Metropolità de l’Energia

L’AMB ha posat en marxa l’Observatori Metropolità de l’Energia que té per objectiu la implementació d’una plataforma innovadora que aglutini informació dels diferents sistemes de comptabilitat i gestió energètica dels 36 municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona en un únic entorn de visualització i anàlisi conjunta de dades. La nova plataforma, basada en el mòdul SIE-Observatori d’inerGy, integrarà la informació energètica de més de 7.000 punts de subministrament energètic corresponents a més de 2.000 edificis i 3.500 quadres d’enllumenat de municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona. Des de la plataforma es podrà accedir a dades de balanços i indicadors de consum i emissions de GEH a escala municipal i de cadascun dels edificis i quadres. Els municipis participants podran accedir de forma continuada a un benchmarking energètic i de bones pràctiques del seu parc d’edificis amb el de la resta de municipis de l’AMB, així com dels indicadors globals d’eficiència energètica del conjunt de l’administració local. L’Observatori suposa d’altra banda una gran oportunitat de millora en el model de gestió de l’energia de l’AMB ja que facilitarà i millorarà la formulació, priorització i seguiment de les polítiques energètiques locals. Amb tots aquests elements l’Observatori metropolità esdevindrà una de les iniciatives de comptabilitat energètica municipal més ambiciosa entre els països de la Unió Europea.     Per primera vegada, un portal explicarà a la ciutadania de l’àrea metropolitana de Barcelona la factura i el consum energètic dels seus municipis Juntament amb l’Observatori, es posarà en marxa el portal energètic ciutadà, un mòdul web d’accés obert a la ciutadania que ofereix tota la informació energètica dels ajuntaments de l’AMB de manera clara i senzilla. El portal permet difondre i posar a l’abast de la ciutadania de forma entenedora i atractiva la informació energètica essencial de l’ajuntament, donant visibilitat a les polítiques en curs, com ara les polítiques de pobresa energètica que es duguin a terme per part de l’Àrea Metropolitana i el conjunt dels seus ajuntaments.  D’aquesta manera es reforça la transparència i rendició de comptes de les polítiques publiques a la ciutadania. El portal també és una eina de sensibilització de la ciutadania en relació a l’estalvi energètic i l’ús racional de l’energia, tant a les llars com en l’ús que facin dels equipaments públics (centres esportius, escoles,…), promovent la seva implicació en l’estratègia de transició energètica de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

1ª Taula Metropolitana d’Adaptació al Canvi climàtic

1ª Taula Metropolitana d’Adaptació al Canvi climàtic

El passat 18 de febrer els municipis que tenen o estan treballant els respectius Plans locals d’adaptació al canvi climàtic (PLACCs), es van trobar per compartir experiències d’adaptació al canvi climàtic, en el marc de la 1ª Taula Metropolitana d’Adaptació al canvi climàtic. Aquesta Taula té per objectiu donar a conèixer els darrers estudis i experiències metropolitanes en àmbits d’actuació per l’adaptació al canvi climàtic, compartir coneixement de casos d’èxit i accions d’adaptació implementades entre els municipis metropolitans i identificar conjuntament accions d’adaptació d’èxit per futurs PLACCs. L’ordre del dia va incloure una part expositiva a càrrec d’experts en riscos climàtics a l’AMB i una segona part més interactiva, on els tècnics municipals van exposar les seves experiències municipals i van intercanviar coneixement pràctic sobre adaptació al canvi climàtic. Les ponències es poden consultar a continuació: Pla Clima i energia 2030– Ana Romero (Direcció de Serveis Ambientals, AMB) Protocols d’actuació en onada de calor – Elena Lacort (Direcció de Serveis Ambientals, AMB) Projecte RESCCUE – Andoni González (Departament de Resiliència Urbana, Ajuntament de Barcelona) Canvi climàtic i recursos hídrics – Aleix Coral (Departament de Projectes Ambientals, Barcelona Regional) Criteris de gestió d’arbrat viari – Cati Montserrat (Direcció de Serveis d’Espai Públic, AMB) Mesures adaptatives dels sistemes dunars- Dani Palacios (Direcció de Serveis d’Espai Públic, AMB) Presentació d’experiències municipals en relació a riscos climàtics Algunes imatges de la sessió.    

Ja tenim disponibles les dades d’emissions GEH de 2017!

Ja tenim disponibles les dades d’emissions GEH de 2017!

En el marc de l’Estratègia de gestió del carboni 2030 (inclosa al Pla Clima i Energia 2030 de l’AMB), hem publicat els resultats d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) de 2017 corresponents a les 58 instal·lacions i empreses que presten serveis a l’AMB en els diferents àmbits (residus, cicle de l’aigua, transport, territori i oficines). Podeu consultar els gràfics d’evolució des del 2011, així com les fitxes de resultats de cada instal·lació al següent enllaç: Resultats d’emissions

Conclusions sobre la COP24 a Katowice

Conclusions sobre la COP24 a Katowice

El darrer 14 i 24 de gener van tenir lloc dues sessions informatives sobre la COP 24 de Katowice, la primera organitzada per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic i la segona per la Fundació Fòrum Ambiental. Les jornades van abordar les principals conclusions i idees resultants de la 24ª Conferència de les Parts de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP24), que va tenir lloc a Katowice (Polònia) entre el 2 i el 15 de desembre de 2018. La COP24 va ser una conferència ben organitzada i de caire tècnic, on es pretenia assolir dos objectius: aprovar el “Rule book” de l’Acord de París (reglaments que el despleguessin) i incrementar l’ambició climàtica a nivell mundial (més reducció de CO2eq). Pel que fa al primer objectiu, es va assolir un bon resultat ja que es va poder aprovar un únic “Rule book” equilibrat i transparent, contemplant la diferent situació socioeconòmica dels països. Els procediments són operatius, efectius i robustos. En canvi, manca concreció dels mecanismes de finançament i de les mesures de resposta. Pel que fa al segon objectiu, incrementar la reducció del 1,5ºC establerta a l’informe de l’IPCC, va haver bloquejos per part dels EEUU, Rússia, Aràbia Saudí i Kuwait, demostrant la incapacitat d’incorporar les conclusions del coneixement científic a les negociacions polítiques. S’acordà que les NNUU farien una reunió al setembre de 2019 per intentar augmentar l’ambició políticament. Com aspectes crítics, cal destacar que no s’ha aprovat l’objectiu de mitigació general de les emissions globals. Aquest objectiu era important perquè cal generar un benefici net pel clima, un equilibri on s’estableixin quantes emissions es poden compensar i si l’excedent podria anar destinat a un fons d’adaptació al canvi climàtic, per exemple. Cal evitar la doble comptabilitat, per tant caldria garantir que el carboni només es monetitzi en un tipus de mecanisme. D’altra banda, el finançament climàtic és massa permissiu i flexible, caldria haver delimitat millor la seva traçabilitat. Pel que fa a la transparència, ha millorat perquè s’ha establert un únic instrument de transparència, on els països han de reportar a partir de 2024 les seves emissions, el progrés per assolir objectius, els impactes, l’adaptació i el finançament a tercers o el rebut a través de models comuns (encara per acordar). Destaca el paper de les “subnations” (NNUU pel canvi climàtic), on trobem ONGs, el món local, el sector privat i altres organitzacions internacionals (ICLEI, OMS, etc.) són actors no oficials que tenen un alt compromís de reducció d’emissions. Cal però, que s’enforteixin els mecanismes que els permetin desenvolupar-se en el marc global. Per tant, s’apunten les següents idees clau: – La direcció és bona però insuficient per assolir la reducció de temperatura establerta a l’informe IPCC. Tot apunta un increment de la temperatura mundial per sobre dels 2ºC (camí dels 3ºC o més), amb totes les repercussions climàtiques, socials i econòmiques que comportaria. Cal més ambició. – Els temes financers són clau per garantir la operativitat de l’Acord de París. – És imprescindible que es regulin els mercats de l’Acord de París, per mobilitzar el finançament climàtic destinat. – Resta a l’espera el posicionament del Brasil i dels EEUU per accelerar la lluita contra el canvi climàtic. – Els estats per si sols no tenen la solució, cal l’acció de les ciutats, subnacions, privats i societat civil. – Els temes acordats milloren les expectatives prèvies, la UE ha fet una bona negociació. – La delegació espanyola ha tingut un paper remarcable donada la bona negociació amb les NNUU de la Ministra per a la Transició Ecològica. – Els acords adoptats fan més difícil la sortida dels EEUU de l’Acord de París al 2020. – En canvi climàtic el multilateralisme existeix, però li cal adrenalina. El món va a poc a poc, i el canvi climàtic s’accelera. – L’acció que fem a la dècada de 2020 determinarà el que passa a la dècada de 2050. – El “Rule Book” no és la solució, però permet seguir avançant. – La COP de 2020 serà important, els països hauran de presentar els seus objectius de mitigació (NDCs). – El context europeu de 2050 no ve marcat per llei però si per una comunicació. S’acceptarà que hi hagi una part d’emissions que no es puguin reduir, caldrà fer ús de la política d’embornals i les tecnologies de captació de carboni.   Article elaborat a partir de la informació extreta de les següents sessions informatives: – “Conclusions COP24 Katowice”, organitzada per la Fundació Empresa i Clima i l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic el 14 de gener de 2019 – “La COP24 de Katowice i reflexions sobre les bases per a una llei de canvi climàtic i transició energètica a Espanya”, organitzada per la Fundació Fòrum Ambiental el 24 de gener de 2019