Clima | Energia
Canvi climàtic i transició energètica a la metròpolis de Barcelona

Crisi climàtica: alimentació i emissions de GEH

Crisi climàtica: alimentació i emissions de GEH

Sabem que som el que mengem, però al nostre planeta també li afecta el que nosaltres mengem.  El sector alimentari és un dels sectors que més contribueix al canvi climàtic amb emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH). El proper 16 d’octubre es celebrarà el dia mundial de l’alimentació, i en el context de crisis climàtica que vivim actualment i just desprès de la cimera de Nacions Unides sobre acció climàtica que es va celebrar a Nova York fa unes setmanes, aquest dia té especial significat. La crisi climàtica ha agafat una dimensió i rapidesa que requereix canvis importants en el sector alimentari, que inclou: la producció d’aliments, la gestió dels sòls, i les dietes. Pel que fa a les dietes, en les darreres dècades, hem canviat de forma espectacular els nostres hàbits alimentaris com a resultat de la globalització, la urbanització i el creixement dels ingressos; cada vegada les dietes contenen més productes processats i més proteïna d’origen animal. D’acord amb diferents estudis recents, menjar sa no només millora la nostra salut i qualitat de vida, sinó que a més contribueix a reduir les emissions de GEH. La relació entre aliments i canvi climàtic també té a veure amb l’augment en el malbaratament d’aliment ja què comprem més del que necessitem i per tant generem molt més residus (i per tant més emissions). Una tercera part dels aliments que es produeixen mundialment es perd o es malbarata. A més, hem de tenir en compte que el malbaratament és també una pèrdua substancial d’altres recursos: terra, aigua, energia i mà d’obra. En un informe recent l’IPCC destaca que el canvi climàtic ja està tenint impactes en la seguretat alimentària, ja que estan canviant els patrons de precipitació i augmentant la freqüència i intensitat de fenòmens extrems que danyen els cultius. Les projeccions preveuen que la freqüència i intensitat de les sequeres augmentin particularment a la regió mediterrània i a Àfrica meridional. El gran repte no és només produir l’aliment necessari i assegurar-ne l’accés, sinó fer-ho en un context de canvi climàtic. Per tant, un dels reptes importants és orientar la producció a sistemes productius més sostenibles adaptats a les condicions d’un món en constant canvi. Però també es prioritari assumir la nostra responsabilitat com a consumidors i passar a l’acció climàtica fent canvis possibles a l’hora de prendre les nostres decisions.

A què es refereix l’acció climàtica?

A què es refereix l’acció climàtica?

El canvi climàtic és un tema que defineix el nostre temps i ara és el moment per actuar al respecte. Aquest mes de setembre es celebrarà la cimera per l’Acció Climàtica de les Nacions Unides a Nova York. Aquesta cimera és una crida a tots els líders a plantejar plans concrets i realistes per millorar les seves contribucions determinades nacionalment per al 2020, en línia amb la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle en un 45 per cent en la propera dècada i a zero emissions netes per al 2050 . Però a més de les decisions a nivell polític i els compromisos internacionals, la cimera també és un punt de partida per anar més enllà per afrontar el canvi climàtic, i caldrà un esforç sense precedents de tots els sectors de la societat. En aquest sentit, la cimera també és una crida global a l’acció individual sobre el canvi climàtic. Aquesta contribució ciutadana és una part crítica i molt important de l’esforç necessari per reduir els efectes negatius associats al riscos climàtics. Considerant la dimensió de la crisi climàtica, l’acció individual pot semblar inútil, fins i tot absurda. Però no ho és. Ja que les nostres accions individuals com a consumidors, i agents socials compten més del que creiem, i quan són repetides i sostingudes, es converteixen en hàbits i pràctiques diaris a través dels quals es cristal·litza una consciència del canvi climàtic indispensable per fer-hi front. Al canviar els nostres hàbits i rutines i prendre decisions amb efectes menys nocius sobre el medi ambient, podem contribuir de manera important. Hi ha accions diàries per reduir la nostra petjada de carboni, com moure’ns i viatjar de manera més sostenible (utilitzar més la bici i el transport públic i menys el cotxe; així com viatjar menys en avió), consumir de manera més sostenible (donant suport a la producció local, menjar productes de temporada, reduint o eliminant el consum de plàstic), estalviar energia o menjar menys carn, entre d’altres. El que està clar és que el canvi climàtic tindrà un impacte en la nostra vida, i que les nostres accions influiran en el planeta durant les pròximes dècades, per bé o per mal. Per tant, l’impacte que en aquest moment crític de la història del nostre planeta pot tenir el conjunt d’accions individuals per ser més sostenibles, és determinant.

Per què un grau més si importa?

Per què un grau més si importa?

L’IPCC diu que no ens podem permetre que les temperatures (mitjanes globals) pugin 2°C, i que hauríem de fer tot el possible per mantenir-nos per sota els 1,5 °C d’increment. Però què vol dir això? Per què pocs graus poden significar una gran diferència? El límit d’1,5 °C representa l’objectiu establert per l’Acord de París, adoptat per 195 nacions el desembre de 2015 per fer front a l’amenaça del canvi climàtic. Aquest increment de les temperatures significa tenir: temperatures càlides extremes, més onades de calor, estres hídric, augment de pluges torrencials; impactes sobre la biodiversitat i el funcionament dels ecosistemes, disponibilitat d’aliments, impactes directes sobre la salut humana, impactes econòmics, entre d’altres. Però la realitat és que l’escalfament ja ha superat els 1,5 °C per sobre dels nivells preindustrials. Més d’una cinquena part de tots els humans viuen en regions que ja han vist un augment superior a 1,5 °C en almenys una temporada. Les ciutats i entorns urbans tenen tendència a tenir unes temperatures més elevades que les zones menys urbanitzades, especialment durant la nit. Aquesta diferència de temperatura és el que s’anomena “efecte illa de calor”. Aquest efecte es destaca més a l’estiu i a l’hivern. D’acord a un estudi fet per l’Observatori de la Sostenibilitat, a Barcelona la temperatura mitjana anual ha incrementat 2°C des de 1944, la qual cosa significa que hem de prendre mesures importants per aturar la pujada de temperatures. Quan les temperatures ambientals es fan massa extremes, els impactes sobre la salut humana poden ser profunds. Les plantes i altres animals ho tenen més dur (de qui depenem per els serveis ecosistèmics que presten i per la producció d’aliments). Tot i que també s’ajusten al seu ambient de temperatura externa mitjançant diversos mecanismes, no poden encendre un aire condicionat, i és possible que no puguin migrar. Sobreviuen dins d’hàbitats específics i definits. Per a tots els organismes vius, humans inclosos, és més difícil adaptar-se quan els canvis de clima són més ràpids. Limitar l’augment de temperatura a 1,5 °C disminueix els riscos de canvis duradors o irreversibles, com la pèrdua de determinats ecosistemes, i permet que les persones i els ecosistemes s’adaptin millor. El visor d’escenaris climàtics futurs, elaborat en el marc del Pla Clima i Energia 2030, us permetrà cercar dades i projeccions climàtiques (2040-2070-2100) sobre temperatura i precipitació als municipis metropolitans. Per conèixer més sobre alguns dels impactes que pot tenir l’increment de només 1,5 °C al nostre planeta visita aquests articles (part 1 i 2) de la NASA: A Degree of Concern: Why Global Temperatures Matter Part 1: https://go.nasa.gov/2Rzlg00 Part 2: https://go.nasa.gov/2ZuzjqY

Renovem el PAV per a la reducció de les emissions de GEH

Renovem el PAV per a la reducció de les emissions de GEH

L’AMB ha renovat, durant un any més, l’adhesió al Programa d’acords voluntaris (PAV) de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya. per a la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), amb la qual cosa ratifica, per vuitè any consecutiu, el seu compromís de lluita contra el canvi climàtic. L’Acord voluntari és un compromís que es fonamenta en quatre principis bàsics: compromís, voluntarietat, rigor i transparència de reconegut prestigi a nivell nacional i internacional. L’AMB aplica aquest compromís dins de la seva estratègia de gestió del carboni des de l’any 2011, i pel qual ha assolit una reducció d’emissions de GEH a les oficines de la seu institucional d’un 29% des de l’any 2011. En concret, entre l’any 2017 i 2018 la reducció va ser d’un 52%.   Més informació

Desplegable informatiu sobre l’estratègia del carboni 2030

Desplegable informatiu sobre l’estratègia del carboni 2030

Us presentem la peça divulgativa de l’Estratègia de Carboni 2030, en ella trobareu informació sobre les emissions dels diferents sectors competencials de l’AMB: Territori, Aigua, Residus, Mobilitat i Oficines, així com els objectius aconseguits de reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), la descripció de com es fan els inventaris de les emissions, els indicadors que es fan servir per els diferents sectors, les dades que es tenen en compte per calcular la petjada de carboni, i quin és el seguiment que es fa al llarg del temps. També podeu consultar quines instal·lacions estan adherides al Programa d’Acords Voluntaris (AAVV) per a la reducció d’emissions de CO2 de l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic (OCCC), ja que 20 instal·lacions i empreses de l’AMB formen part del programa, entre elles els Serveis centrals, seu corporativa de l’AMB. El Pla Clima i Energia 2030 (aprovat ple del Consell Metropolità de 25 de setembre de 2018), és el document de referència en matèria de canvi climàtic a l’AMB, el qual, integra el Pla d’Adaptació al canvi climàtic, el full de ruta per la Transició Energètica i l’Estratègia de gestió del carboni, amb un total de 92 accions, part d’elles actualment en execució així com, en vies de desenvolupament fins el 2030 amb la finalitat de de contribuir a frenar els efectes del canvi climàtic i fomentar polítiques actives neutres en emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) fent més resilient el territori metropolità. Pel que fa a l’Estratègia de Carboni 2030, és una actualització de l’antiga Estratègia 2011-2015, incorporant els nous objectius pel que fa a la reduccions de les emissions de GEH establertes per la UE. Aquesta, té un llarg recorregut com a eina emprada a l’AMB per lluitar contra els efectes del canvi climàtic, En la primera etapa de l’Estratègia, es va consolidar l’objectiu de reduir les emissions de GEH generades per l’AMB, incloent les empreses concessionàries, les instal·lacions i les pròpies oficines o serveis centrals de l’entitat. Des de llavors i fins l’actualitat, l’Estratègia incorpora els diferents sectors o àmbits de prestació de serveis de l’AMB: Mobilitat, Territori, Aigua, Residus, a més de les Oficines com a serveis de suport. L’objectiu en aquesta primera etapa es va establir en una reducció de les emissions de GEH del 10% en el seu període de vigència. L’objectiu va ser assolit: l’any 2015 les emissions de GEH de l’AMB van ser de 976.398 t CO2eq, que representaven una reducció del 14%. Finalitzada aquesta primera etapa i en un context on el canvi climàtic es constata com una realitat, el nou objectiu en l’horitzó 2030 s’alinea amb els compromisos existents en els àmbits nacional i internacional. L’objectiu de reducció d’emissions per a l’any 2030 de l’AMB és del 30% respecte a les emissions de l’any de referència de l’estratègia 2011 L’Estratègia és un camí traçat per reduir l’impacte ambiental de l’organització incidint sobretot en les emissions de GEH. En la seva definició es van seguir diferents passos: càlcul de l’inventari de les emissions de totes les instal·lacions i serveis competència de l’AMB i, a partir dels resultats, definició d’un pla estratègic de reducció de les emissions de GEH per a un període de temps determinat. Les emissions de GEH de l’AMB s’han calculat anualment. Els inventaris anuals de cada instal·lació s’auditen i verifiquen externament segons la norma internacional ISO 14064-1:2012 en cicle de tres anys. L’AMB també referma el seu compromís ambiental amb l’adhesió de les oficines de la Seu Institucional des de l’any 2011 al Programa d’Acords Voluntaris de l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic (OCCC) mitjançant el seguiment de les seves emissions i l’establiment de mesures de reducció, més enllà del que obliga la legislació vigent. Estratègia de Gestió de Carboni de l’AMB 2030 Canvi climàtic

Balanç d’una Setmana Europea de l’Energia Sostenible plena d’activitats

Balanç d’una Setmana Europea de l’Energia Sostenible plena d’activitats

Durant aquesta setmana s’ha celebrat arreu d’Europa la Setmana Europea de l’Energia Sostenible. L’AMB s’hi ha sumat com cada any amb un complet programa d’activitats amb l’objectiu de promoure el canvi cultural necessari per assolir una transició energètica real i fer front de forma urgent a l’emergència climàtica en la que ens trobem. Dimarts al matí es va realitzar una visita a la fotolinera bidireccional de Molins de Rei, oberta a la ciutadania. Un grup de tècnics municipals de l’Ajuntament de Mollet del Vallès s’hi van acostar interessats per intercanviar l’experiència dels primers 6 mesos d’aquesta innovadora instal·lació. El mateix dimarts a la tarda, es va realitzar una visita guiada oberta també a la ciutadania, a la Biblioteca Tirant lo Blanc de Montgat, on està instal·lat el projecte pilot REFER, del qual l’AMB n’és sòcia. L’acte va comptar amb la presència del regidor del mateix municipi, Jordi Ratera, que va mostrar el seu interès pels avenços aconseguits gràcies al REFER, utilitzant una bateria de segona vida de vehicle elèctric, integrada amb els panells solars fotovoltaics de la biblioteca i els seus sistemes de climatització, tot plegat a través d’algoritmes d’optimització que han estat desenvolupats en el marc del projecte. Dimecres a la tarda, dins del magazín de tarda “Tot es mou” de TV3, l’AMB va intervenir en directe per explicar què és una fotolinera així com la importància de la instal·lació bidireccional de Molins de Rei, la primera fotolinera pública bidireccional de l’Estat. De forma amena i didàctica es va explicar a l’audiència el perquè sistemes d’aquest tipus seran la revolució energètica de la propera dècada i perquè seran clau per assolir una transició energètica 100% renovable. Finalment, per cloure la Setmana, l’AMB va ser seleccionada per a participar en les conferències oficials de la EUSEW a Brussel·les, on va intervenir dins de la sessió “The road to a 100% green and fully electric transport system”, en la que es va parlar, a més del projecte V2G bidireccional de Molins, del full de ruta mundial sobre sistemes V2G en el marc del task force de l’Agència Internacional de l’Energia, així com de l’anàlisi de cicle de vida dels vehicles elèctrics i els seus competidors. Els ponents provenien d’entitats com EUFORES, fòrum europeu per les energies renovables, vinculat al Parlament Europeu, AVERE, associació europea d’electromobilitat i Transport & Environement, una ONG que avalua les externalitats dels sistemes de transport actuals i futurs. Transició energètica