Clima | Energia
Canvi climàtic i transició energètica a la metròpolis de Barcelona

El centre sociosanitari El Carme, a Badalona, ja s’abasteix amb energia renovable

El centre sociosanitari El Carme, a Badalona, ja s’abasteix amb energia renovable

La instal·lació, amb una vida mínima garantida de 30 anys, genera 130.000 kWh/any, l’equivalent al 15 % del consum total de l’edifici. Aquesta infraestructura segueix les directrius marcades pel Pla clima i energia 2030 de l’AMB, que entre altres té com a objectiu un augment del 30 % en l’ús d’energies renovables. Aquest matí ha tingut lloc la presentació de la coberta solar fotovoltaica del Centre Sociosanitari El Carme de Badalona, instal·lada en els últims mesos per l’AMB. La instal·lació és la més gran d’aquest municipi en règim d’autoconsum, és a dir, aprofita tota l’energia generada per les plaques solars instal·lades al mateix edifici. En aquest cas, la potència de generació total és de 80 kWp. Durant la presentació, han visitat la nova infraestructura Imma Mayol, directora d’Ecologia de l’AMB, Álex Pastor, alcalde de Badalona i Teresa González, segona tinent d’alcaldia i regidora de l’Àmbit de Salut, Habitatge i Recursos Interns. Durant la visita, Mayol ha assegurat que “l’AMB treballa, amb aquest tipus d’actuacions, el seu compromís amb els mandats europeus que ens exigeixen una major implantació de les energies renovables. En aquest cas, ho hem fet al centre sociosanitari El Carme, que ja compta amb un historial important d’accions per millorar l’eficiència energètica del seu edifici”. El projecte ha comportat una inversió de 110.074.57 €, a càrrec de l’AMB; tindrà una vida útil garantida mínima de 30 anys i es calcula que d’aquí set anys la inversió estarà amortitzada. L’equipament que abasteix, el Centre Sociosanitari El Carme, ofereix un servei bàsic a la població de Badalona i té un ús intensiu, ja que està obert les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any. Per tant, té un consum molt intensiu d’energia. Gràcies a la instal·lació feta per l’AMB, es preveu generar uns 130.000 kWh/any, que equivaldran a aproximadament a un 15 % del consum total de l’edifici. S’han invertit més de 110.000 € i la instal·lació tindrà una vida útil de 30 anys i generarà el 15 % del total d’energia consumida per l’edifici Des que, a mitjans del mes d’agost, es va posar en marxa la instal·lació, ja ha produït 38.000 kWh d’energia neta de km 0, que contribueixen a la lluita contra l’emergència climàtica en què es troba immers no només el territori metropolità, sinó el món de manera global. Com en tota instal·lació solar, la producció d’energia d’aquesta coberta és inferior durant els mesos de tardor i hivern, perquè la radiació solar és menor. Per tant, caldrà esperar al segon trimestre del 2020 per veure la instal·lació a ple rendiment. Es preveu, doncs, que durant els mesos de primavera i estiu els estalvis econòmics, energètics i d’emissions augmentin significativament.   Pel que fa al balanç econòmic, aquesta infraestructura energètica suposarà un estalvi econòmic per a l’Ajuntament de Badalona i la seva ciutadania en els propers 30 anys, ja que un 15 % de les necessitats energètiques de l’edifici no tindran cap cost, de manera que s’evitaran les oscil·lacions de preu del mercat elèctric. Més informació

COP25 – Conferència de les parts de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic

COP25 – Conferència de les parts de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic

A partir dels acords de mínim que es van aconseguir a la cimera de l’any passat de la Conferència de les Parts (COP), els governs es retrobaran aquest any en la COP25, l’edició 25 que té la intenció d’avançar i prendre compromisos per la protecció del medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic. La cita serà del 2 al 13 de desembre a Madrid. Durant gairebé 15 dies el màxim òrgan decisor de la Convenció Marc de les Nacions Unides es reunirà amb l’objectiu de treballar mesures concretes destinades a reduir les emissions de CO2. Sobre la taula es trobaran temàtiques clau com les energies renovables, l’economia circular o l’impacte del canvi climàtic, entre d’altres. A la conferència s’espera que hi assisteixin les 196 parts (estats) més la Unió Europea, tots membres de la Convenció Marc de Nacions Unides (CMNUCC). Es tracta d’un organisme internacional que es va formar el 1992 a Rio de Janeiro en la celebració de la cimera de la Terra, oficialment la Conferència de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i Desenvolupament, per combatre el canvi climàtic. Des que va entrar en vigor el 1994, la COP s’ha reunit cada any per revisar com avança la implantació del tractat que estableix les obligacions bàsiques de les parts del CMNUCC i per debatre i acordar noves propostes. La crisis climàtica és l’amenaça ambiental més gran a la qual s’enfronta la humanitat per les conseqüències que suposa la dependència dels combustibles fòssils i les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. El focus d’atenció de la cimera es centra en saber quina serà la posició de les grans potències com Xina, Alemanya, França, Índia o Brasil, després que en la trobada de l’any passat només s’aconseguís acordar en l’últim moment un reglament de mínims, que ha de permetre aplicar l’Acord de París en la pròxima dècada. Les propostes que surten actualment per part de la comunitat científica van en la línia de la reforestació de boscos. Fa pocs mesos, per exemple, la revista Science va publicar un estudi en què es defensava una solució per reduir significativament les emissions basada amb les capacitats de la  natura. Seria un pla per reforestar 900 milions d’hectàrees de terres degradades amb un milió de milions d’arbres nous que tindrien la funció d’absorbir el CO2 que produïm els humans. Una altra proposta consistiria en multiplicar per tres el repte de Bonn, conegut per haver reforestat milions d’hectàrees degradades de tot el món durant una dècada gràcies a l’aliança entre sector privat i els governs.  Aquesta proposta és la que diversos estudis suggereixen com a opció global de menor cost ja que s’estima que amb 300 mil milions de dòlars es podria implementar.

Crisi climàtica: alimentació i emissions de GEH

Crisi climàtica: alimentació i emissions de GEH

Sabem que som el que mengem, però al nostre planeta també li afecta el que nosaltres mengem.  El sector alimentari és un dels sectors que més contribueix al canvi climàtic amb emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH). El proper 16 d’octubre es celebrarà el dia mundial de l’alimentació, i en el context de crisis climàtica que vivim actualment i just desprès de la cimera de Nacions Unides sobre acció climàtica que es va celebrar a Nova York fa unes setmanes, aquest dia té especial significat. La crisi climàtica ha agafat una dimensió i rapidesa que requereix canvis importants en el sector alimentari, que inclou: la producció d’aliments, la gestió dels sòls, i les dietes. Pel que fa a les dietes, en les darreres dècades, hem canviat de forma espectacular els nostres hàbits alimentaris com a resultat de la globalització, la urbanització i el creixement dels ingressos; cada vegada les dietes contenen més productes processats i més proteïna d’origen animal. D’acord amb diferents estudis recents, menjar sa no només millora la nostra salut i qualitat de vida, sinó que a més contribueix a reduir les emissions de GEH. La relació entre aliments i canvi climàtic també té a veure amb l’augment en el malbaratament d’aliment ja què comprem més del que necessitem i per tant generem molt més residus (i per tant més emissions). Una tercera part dels aliments que es produeixen mundialment es perd o es malbarata. A més, hem de tenir en compte que el malbaratament és també una pèrdua substancial d’altres recursos: terra, aigua, energia i mà d’obra. En un informe recent l’IPCC destaca que el canvi climàtic ja està tenint impactes en la seguretat alimentària, ja que estan canviant els patrons de precipitació i augmentant la freqüència i intensitat de fenòmens extrems que danyen els cultius. Les projeccions preveuen que la freqüència i intensitat de les sequeres augmentin particularment a la regió mediterrània i a Àfrica meridional. El gran repte no és només produir l’aliment necessari i assegurar-ne l’accés, sinó fer-ho en un context de canvi climàtic. Per tant, un dels reptes importants és orientar la producció a sistemes productius més sostenibles adaptats a les condicions d’un món en constant canvi. Però també es prioritari assumir la nostra responsabilitat com a consumidors i passar a l’acció climàtica fent canvis possibles a l’hora de prendre les nostres decisions.

A què es refereix l’acció climàtica?

A què es refereix l’acció climàtica?

El canvi climàtic és un tema que defineix el nostre temps i ara és el moment per actuar al respecte. Aquest mes de setembre es celebrarà la cimera per l’Acció Climàtica de les Nacions Unides a Nova York. Aquesta cimera és una crida a tots els líders a plantejar plans concrets i realistes per millorar les seves contribucions determinades nacionalment per al 2020, en línia amb la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle en un 45 per cent en la propera dècada i a zero emissions netes per al 2050 . Però a més de les decisions a nivell polític i els compromisos internacionals, la cimera també és un punt de partida per anar més enllà per afrontar el canvi climàtic, i caldrà un esforç sense precedents de tots els sectors de la societat. En aquest sentit, la cimera també és una crida global a l’acció individual sobre el canvi climàtic. Aquesta contribució ciutadana és una part crítica i molt important de l’esforç necessari per reduir els efectes negatius associats al riscos climàtics. Considerant la dimensió de la crisi climàtica, l’acció individual pot semblar inútil, fins i tot absurda. Però no ho és. Ja que les nostres accions individuals com a consumidors, i agents socials compten més del que creiem, i quan són repetides i sostingudes, es converteixen en hàbits i pràctiques diaris a través dels quals es cristal·litza una consciència del canvi climàtic indispensable per fer-hi front. Al canviar els nostres hàbits i rutines i prendre decisions amb efectes menys nocius sobre el medi ambient, podem contribuir de manera important. Hi ha accions diàries per reduir la nostra petjada de carboni, com moure’ns i viatjar de manera més sostenible (utilitzar més la bici i el transport públic i menys el cotxe; així com viatjar menys en avió), consumir de manera més sostenible (donant suport a la producció local, menjar productes de temporada, reduint o eliminant el consum de plàstic), estalviar energia o menjar menys carn, entre d’altres. El que està clar és que el canvi climàtic tindrà un impacte en la nostra vida, i que les nostres accions influiran en el planeta durant les pròximes dècades, per bé o per mal. Per tant, l’impacte que en aquest moment crític de la història del nostre planeta pot tenir el conjunt d’accions individuals per ser més sostenibles, és determinant.

Per què un grau més si importa?

Per què un grau més si importa?

L’IPCC diu que no ens podem permetre que les temperatures (mitjanes globals) pugin 2°C, i que hauríem de fer tot el possible per mantenir-nos per sota els 1,5 °C d’increment. Però què vol dir això? Per què pocs graus poden significar una gran diferència? El límit d’1,5 °C representa l’objectiu establert per l’Acord de París, adoptat per 195 nacions el desembre de 2015 per fer front a l’amenaça del canvi climàtic. Aquest increment de les temperatures significa tenir: temperatures càlides extremes, més onades de calor, estres hídric, augment de pluges torrencials; impactes sobre la biodiversitat i el funcionament dels ecosistemes, disponibilitat d’aliments, impactes directes sobre la salut humana, impactes econòmics, entre d’altres. Però la realitat és que l’escalfament ja ha superat els 1,5 °C per sobre dels nivells preindustrials. Més d’una cinquena part de tots els humans viuen en regions que ja han vist un augment superior a 1,5 °C en almenys una temporada. Les ciutats i entorns urbans tenen tendència a tenir unes temperatures més elevades que les zones menys urbanitzades, especialment durant la nit. Aquesta diferència de temperatura és el que s’anomena “efecte illa de calor”. Aquest efecte es destaca més a l’estiu i a l’hivern. D’acord a un estudi fet per l’Observatori de la Sostenibilitat, a Barcelona la temperatura mitjana anual ha incrementat 2°C des de 1944, la qual cosa significa que hem de prendre mesures importants per aturar la pujada de temperatures. Quan les temperatures ambientals es fan massa extremes, els impactes sobre la salut humana poden ser profunds. Les plantes i altres animals ho tenen més dur (de qui depenem per els serveis ecosistèmics que presten i per la producció d’aliments). Tot i que també s’ajusten al seu ambient de temperatura externa mitjançant diversos mecanismes, no poden encendre un aire condicionat, i és possible que no puguin migrar. Sobreviuen dins d’hàbitats específics i definits. Per a tots els organismes vius, humans inclosos, és més difícil adaptar-se quan els canvis de clima són més ràpids. Limitar l’augment de temperatura a 1,5 °C disminueix els riscos de canvis duradors o irreversibles, com la pèrdua de determinats ecosistemes, i permet que les persones i els ecosistemes s’adaptin millor. El visor d’escenaris climàtics futurs, elaborat en el marc del Pla Clima i Energia 2030, us permetrà cercar dades i projeccions climàtiques (2040-2070-2100) sobre temperatura i precipitació als municipis metropolitans. Per conèixer més sobre alguns dels impactes que pot tenir l’increment de només 1,5 °C al nostre planeta visita aquests articles (part 1 i 2) de la NASA: A Degree of Concern: Why Global Temperatures Matter Part 1: https://go.nasa.gov/2Rzlg00 Part 2: https://go.nasa.gov/2ZuzjqY

Renovem el PAV per a la reducció de les emissions de GEH

Renovem el PAV per a la reducció de les emissions de GEH

L’AMB ha renovat, durant un any més, l’adhesió al Programa d’acords voluntaris (PAV) de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya. per a la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), amb la qual cosa ratifica, per vuitè any consecutiu, el seu compromís de lluita contra el canvi climàtic. L’Acord voluntari és un compromís que es fonamenta en quatre principis bàsics: compromís, voluntarietat, rigor i transparència de reconegut prestigi a nivell nacional i internacional. L’AMB aplica aquest compromís dins de la seva estratègia de gestió del carboni des de l’any 2011, i pel qual ha assolit una reducció d’emissions de GEH a les oficines de la seu institucional d’un 29% des de l’any 2011. En concret, entre l’any 2017 i 2018 la reducció va ser d’un 52%.   Més informació