Amb motiu del 10è aniversari del servei Bicibox, l’Oficina Metropolitana de la Bicicleta va organitzar una jornada tècnica dedicada a l’aparcament segur de bicicletes i la intermodalitat, que va tenir lloc el 17 de març a la sala d’actes de l’AMB.

Amb l’objectiu de compartir les principals particularitats i dades del servei Bicibox i alhora presentar altres iniciatives rellevants entorn de l’aparcament segur de bicicletes, es va configurar aquesta jornada tècnica.

Antoni Poveda, vicepresident de l’Àrea de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, va donar el tret de sortida a l’acte tot repassant les mesures més rellevants que està executant l’AMB per promoure la mobilitat en bicicleta així com el transport públic. Va destacar el servei Bicibox com un dels més consolidats que durant 10 anys de funcionament no ha parat de créixer, i que és valorat molt positivament per part dels usuaris.

A continuació, Rossend Bosch, responsable de projectes de la Direcció de Serveis de Mobilitat Sostenible de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, va presentar la ponència principal del programa: “Bicibox, 10 anys a l’Àrea Metropolitana de Barcelona”.

La presentació va resumir la trajectòria d’una dècada de servei i va oferir les dades d’evolució més significatives i que permeten entendre la història del Bicibox així com les fites aconseguides al llarg d’aquests 10 anys de funcionament.

D’entre les dades, destaquem:

• El creixement sostingut del servei, tant en oferta com en demanda o extensió al territori. El Bicibox es va inaugurar el 2011 amb 483 places, repartides en 46 mòduls en 6 municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona. A dia d’avui, l’oferta ha augmentat fins a 2.152 places, que s’ofereixen a través de 175 mòduls i 6 modalitats més d’emplaçament: estacions d’aparcament de gran capacitat, locals comercials o estacions de metro. Aquestes estan localitzades en 21 municipis, que representen el 60 % del territori metropolità. En l’actualitat, el nombre d’usuaris s’eleva a 17.826 persones, i s’estima que n’hi ha 1.268 al dia, en mitjana. Durant 10 anys de funcionament es comptabilitzen més de 2.230.000 bicicletes estacionades en el servei.

• Una valoració positiva per part dels usuaris. A les diverses enquestes de valoració realitzades, més del 85 % han atorgat a la qualitat del servei una puntuació de 8 o més en una escala on el 10 és “excel·lent”. Tanmateix, la petició principal de millora del servei és l’ampliació de l’oferta del servei.

• La diversificació del servei per una millor adaptació a la demanda. Al llarg de la seva trajectòria, el servei Bicibox ha sabut evolucionar i crear noves solucions d’aparcaments segurs per a bicicletes, que fossin capaços de donar resposta als nous reptes que planteja el creixement de la mobilitat en bicicleta. Per això s’han construït aparcaments de gran capacitat en estacions ferroviàries i altres espais. 

Finalment, es van plantejar diversos reptes que el Bicibox té encara per endavant si vol continuar consolidant-se com un servei d’èxit a la metròpolis:

• Aparició de nous serveis i operadors en el territori. Encara cal definir com s’estableix la seva interacció entre les diverses xarxes nouvingudes.
• Incorporació de noves funcionalitats a l’app de manera que aquesta pugui oferir prestacions més bones i informació de qualitat al conjunt de les persones que l’utilitzen.
• Tendència al creixement i a l’expansió en el territori, sense perdre eficàcia i garantint la rendibilitat del servei, que actualment és gratuït.

Seguidament, va tenir lloc la primera taula amb un vessant molt pràctic, on es van presentar tres experiències diferents però complementàries sobre l’aparcament segur a l’entorn metropolità.

En primer lloc, es va presentar un estudi recent sobre l’oferta i la rotació en l’aparcament existent a la via pública a la ciutat de Barcelona. Jordi Honey-Rosés, investigador de l’Institut de Ciències i Tecnologies Ambientals ICTA-UAB, va presentar les principals dades i resultats de l’estudi, que posen de manifest la manca d’oferta real en alguns barris com Ciutat Vella o Gràcia.

En segon lloc, Juan Pablo Naya, arquitecte del Servei de Projectes i Obres d’Espai Urbà a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, va presentar els trets fonamentals de com es va construir la Cicloestació d’aquest municipi, un servei segur d’aparcament de bicicletes operat per l’empresa pública d’estacionament regulat.

Maite Giralt, enginyera tècnica d’Obres Públiques a l’Ajuntament del Prat de Llobregat, va presentar l’experiència d’aparcament temporal i segur de bicicletes a les platges del Prat de Llobregat. Aquesta iniciativa esdevé el primer servei municipal efímer, ja que en aquest cas es desplega durant els mesos d’estiu. Tanmateix, durant els dos darrers anys, ha representat un cas d’èxit, també amb molt bona acceptació per part de les persones que n’han gaudit.

La jornada va comptar amb una segona taula rodona que es va configurar amb un format de debat entorn de la intermodalitat i l’enorme potencial de la combinació bici-tren o bici-transport públic. Concretament, hi van participar com a representants d’entitats Jordi Porta per part de la PTP i Benjamí Aguilar per part de FemBici, Adrià Gomila, director de Serveis de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, i Cristina Aguado, responsable de Gestió de Clients i Accions Comercials de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

En una primera instància, el debat es va centrar en posar de manifest les principals accions que duen a terme els diferents actors per donar resposta a l’aparcament segur de bicicletes en relació amb la promoció de la intermodalitat, i també es van apuntar els reptes que té el territori metropolità. 

En aquesta taula, es va parlar doncs del servei Bicitancat de FCG, que va entrar en funcionament el passat octubre en espais propers de 10 estacions del territori metropolità. Tanmateix, la PTP va defensar que tant els diferents sistemes d’aparcament segur de bicicletes com els sistemes de bicicletes compartides haurien de funcionar de manera integrada amb el transport públic. Essent aquesta integració la manera més efectiva de promocionar la intermodalitat. Seguint aquest fil, l’Ajuntament de Barcelona va exposar que el gran repte per a la implantació d’un sistema d’aparcament segur a Barcelona era la definició d’un sistema de governança global que pogués atendre la diversitat de serveis i especificacions. En últim lloc, FemBici va destacar el paper clau que té la coordinació de les diferents administracions per tal de poder oferir un autèntic servei d’aparcament segur de bicicletes arreu del territori, ja que l’aparcament segur de bicicletes és una peça estratègica per recórrer grans distàncies de manera sostenible.

Finalment, es va produir un intens debat entre els assistents i participants de la taula, que va quedar recollit pels organitzadors de la jornada amb l’objectiu de donar-hi resposta i posar fil a l’agulla a noves i millors polítiques públiques d’aparcament segur de bicicletes a la metròpolis.

Amb tot, vam gaudir d’una jornada completa i enriquidora, que ens va permetre dibuixar els punts forts, així com les mancances més significatives hi ha entorn de l’aparcament segur de bicicletes.

Podeu consultar les presentacions de la jornada aquí.