L’Oficina de la Bicicleta de l’AMB ha realitzat, juntament amb l’Institut Metròpoli, la primera aproximació metropolitana sobre com la dimensió de gènere impacta en l’ús quotidià de la bicicleta. Per aquest motiu, durant l’any 2023 s’han realitzat enquestes a dones ciclistes (516) i no ciclistes (290) que es mouen al territori metropolità, exceptuant la ciutat de Barcelona.
Sabem que, quan la bicicleta no és un mode de transport estès, es presenta un fort biaix de gènere en el seu ús. Aquest fet es confirma a la nostra metròpolis on només el 28% dels desplaçaments metropolitans en bicicleta els fan dones (EMEF 2022).
Així doncs, l’estudi La mobilitat quotidiana en bicicleta a la metròpoli de Barcelona: una mirada des de l’òptica de les dones vol aprofundir en els motius que faciliten l’ús de la bicicleta per part de les dones però també en els motius del no ús, i en conseqüència, la identificació dels principals elements que poden tenir incidència alhora d’afavorir la normalització i la popularitat d’aquest mode de transport ràpid, còmode, efectiu, saludable i sostenible, entre dones metropolitanes.
Principals elements destacats per part de dones ciclistes
L’enquesta mostra com les dones ciclistes metropolitanes fan un ús intensiu de la bicicleta, doncs el 65% l’usen a diari, esdevenint el seu principal mode de transport quotidià. Alhora, de manera general, la valoració global de l’experiència és positiva (8,6/10), fixant així els desplaçaments d’aquestes dones a la bicicleta.
En relació als recorreguts que realitzen, el principal desplaçament registrat és entre diferents municipis (48%) seguit per trajectes entre diferents barris dins del seu municipi (40%). Tanmateix, cal contextualitzar que els desplaçaments de les dones ciclistes en comparació amb els homes ciclistes, són més curts i urbans, tot i que també són més prudents, es registra una velocitat mitjana de la circulació inferior (9,1 km/h vs 6,6 km/h).
D’entre els aspectes als quals les dones que pedalen atorguen més importància, els tres principals elements estan relacionats amb la qualitat de la infraestructura: com la seguretat de la infraestructura ciclista (9,5), l’estat i manteniment d’aquesta infraestructura (9,2) i l’existència d’aparcament segur (9,1).
El principal aspecte negatiu està relacionat amb l’assetjament viari, verbal, gestual o físic; i la extensió d’aquest en els desplaçaments de les dones en bicicleta: el percentatge de dones que afirma haver-lo patit ascendeix al 35%.
Cal subratllar aquesta darrera dada, doncs afecta negativament a la seguretat percebuda tant de les dones ciclistes com de les persones usuàries que presencien aquests comportaments, col·locant així a la bicicleta com un mode que és percep insegur, esdevenint un fre per la incorporació de noves persones usuàries.
Principals elements destacats per part de dones no ciclistes
Com hem dit, per poder apropar la bicicleta a més dones és estrictament necessari conèixer els motius pels quals no la fan servir en els seus desplaçaments quotidians. L’enquesta ens parla que la principal raó és la preferència d’altres mitjans sostenibles, seguida de la distància del recorregut. Destaquem aquesta segona resposta, doncs és habitual que, un cop es realitza un desplaçament en bicicleta, canviï la percepció de la distància, considerant-la més curta o és accessible del que es pensava prèviament.
En tercer lloc apareix la no disposició de bicicleta o el fet de no saber anar en bicicleta o no saber circular en bicicleta. Aquest grup de respostes pot acompanyar-se amb polítiques públiques, com serveis de bicicleta compartida o projectes de formació com biciescoles destinades a dones adultes.
En un lloc més discret, la inseguretat també apareix (por a tenir un accident, por a no saber circular correctament o por a patir assetjament per part d’altres persones usuàries de les vies). A més a més, aquesta percepció d’inseguretat creix amb l’edat, sent les dones de més de 45 anys les que reporten aquesta percepció.
En qualsevol cas, la gran notícia és el marge de canvi: el 48% de les dones no usuàries mostren interès a fer servir la bicicleta de forma recurrent, essent aquest interès més palpable entre les més joves. Si posem el focus en aquest grup de dones que mostren receptivitat al canvi, l’element que més ajudaria a fer aquest pas és la millora de la infraestructura així com la disponibilitat d’aparcament en origen i destinació.
Principals conclusions
Es confirma que la disposició d’una xarxa d’infraestructura pedalable segregada, segura i còmoda és un element clau en la normalització de l’ús de la bicicleta en dones, tant per mantenir-les pedalant com per animar-les a provar-la. És més, semblaria que en el cas metropolità, un cop en són usuàries, la bicicleta esdevé el seu principal mode de transport i, per tant, es dibuixa com una política estratègica sumar dones a la mobilitat en bicicleta.
També resulta cabdal en la fixació d’aquests desplaçaments afavorir estratègies d’aparcament segur, com el sistema Bicibox present a la metròpolis. Segons dades d’aquest servei metropolità, el 34% de les persones usuàries del Bicibox son dones, xifra superior a l’esmentat 28% de dones que fan servir la bicicleta.
Altres mesures per afavorir l’ús de la bicicleta en dones poden ser la creació de serveis de bicicleta pública compartida, com el recentment implantat AMBici, o la disposició d’altres serveis de qualitat com visors de rutes pedalables, informació de qualitat de la xarxa pedalable o el desenvolupament de projectes de formació com biciescoles destinades a dones adultes.
Amb tot, l’objectiu i el repte serà integrar progressivament la dimensió de gènere a les polítiques de promoció i d’impuls de la bicicleta que desenvolupem a l’AMB, treballant per donar resposta a les limitacions identificades.
Per més informació:
- Consulta l’estudi complert
- Consulta el resum executiu