Entre el 21 i el 23 de maig vàrem participar en una visita tècnica organitzada per la Red de Ciudades y Territorios por la Bicicleta a la metròpolis de Lió, àrea metropolitana amb la qual l’AMB col·labora estretament per al foment i l’intercanvi de bones pràctiques en diferents àmbits, com la mobilitat sostenible.

La visita, centrada a conèixer de primera mà les ambicioses polítiques públiques desenvolupades per part de la metròpolis de Lió (Métropole de Lyon) entorn de la bicicleta, va ser una font d’inspiració. De fet, només amb un primer contacte a la ciutat de Lió, percebem canvis, amb molta mobilitat en bicicleta a la ciutat i grans corredors ciclistes que fa pocs anys ni tan sols exisitien. 

Aquestes primeres sensacions es van mantenir durant la visita, i vàrem anar entenent algunes de les peces clau de l’èxit de la metròpolis ciclista de Lió. Us les presentem!

Primera clau: polítiques metropolitanes in crescendo i un pla ambiciós de la bicicleta

La primera parada va ser a la seu de la metròpolis de Lió, que ens va presentar la seva feina i ens va contextualitzar la informació següent:

• L’àmbit territorial: 58 municipis, 1,4 milions d’habitants i 534 km².
• La dimensió de la institució: amb unes 10.000 persones treballadores i un pressupost de 4.000 milions d’euros.
• La governança de la mobilitat: amb competències sobre la xarxa viària, la logística, l’estacionament, la mobilitat compartida i la mobilitat activa. Existeix un diàleg de ciutats metròpolis per al desenvolupament de projectes.
• El marc temporal: els governs locals tenen una durada de cinc anys.

Sota aquest paraigua, les polítiques ciclistes formen part de la institució des de fa gairebé tres dècades, sota la qual han anat guanyant pes. El primer Pla de la bicicleta va veure la llum el 1998 i se centrava en el desenvolupament d’una infraestructura ciclista, com el segon Pla de la bicicleta (2003). No és fins al 2009, amb el tercer Pla de la bicicleta, que es presenta una estratègia més holística i que inclou altres polítiques i accions més diversificades.

El darrer Plan vélo (2024-2030) es presenta com un pla integral que té per objectiu triplicar el trànsit ciclista, amb accions que van des de la millora de les infraestructures existents, com són els nous estàndards de Les Voies Lyonnaises (la Bicivia de Lió), referents a l’estacionament, fins a les ajudes per a la compra de bicicletes i tricicles de càrrega, la promoció d’espais d’autoreparació (com ara la Maison du Vélo Lyon) dinamitzats per entitats amb finançament públic, els serveis metropolitans de bicicleta compartida metropolitans (Velo’v), els programes de formació ciclista o la promoció del cicloturisme.

Un programa que ens va semblar original per fixar l’ús de la bicicleta entre el jovent és el Freevélo’v, mitjançant el qual se cedeixen bicicletes gratuïtament a ciutadans d’entre 14 i 28 anys o estudiants. El període màxim de la cessió és d’un any, tot i que és renovable. Si us hi fixeu, veureu aquestes bicicletes arreu, amb més concentració en barris propers a les zones universitàries.

Per desenvolupar les 60 accions descrites en el Pla i aconseguir aquests objectius tan ambiciosos, la metròpolis de Lió ha destinat un pressupost de 500 milions d’euros entre 2021 i 2026 per a la mobilitat activa. A més, compta amb un equip de 15 persones per desenvolupar la infraestructura ciclista i 35 persones més per tirar endavant altres accions i polítiques públiques ciclistes.

Segona clau: una regulació estatal que bufa a favor

La Metròpolis també ha aprofitat estratègies estatals de caire divers per posicionar la bicicleta com a mitjà de transport prioritari i, alhora, pacificar les ciutats del seu àmbit territorial.

• Pacificació del trànsit a través del doble sentit ciclista

El doble sentit ciclista en carrers 30 es permet a França des del 2010, com a resultat d’unes proves pilot exitoses en diverses ciutats, i actualment és una mesura generalitzada arreu del país. 

La metròpolis de Lió ha desenvolupat el projecte “Ciutat 30”, a partir del qual als carrers en què prèviament se circulava a 50 km/h ara es limita la velocitat a 30 km/h, i a més, s’hi permet el doble sentit ciclista. El desenvolupament del projecte constata l’eficàcia de la mesura en diferents àmbits, ja que no representa un benefici únicament per a la bicicleta:

• S’ha reduït la velocitat de circulació entre un 3 % i 5 %.
• La sinistralitat ha disminuït un 41 %.
• L’ús de la bicicleta ha augmentat.

A casa nostra, fa poc, el Ministeri d’Interior ha actualitzat el Reglament general de circulació, amb l’objectiu de millorar la protecció dels usuaris vulnerables de les vies. Una de les grans novetats d’aquesta modificació és la possibilitat que brinda als municipis d’introduir el doble sentit ciclista en carrers 30, per generar un nou escenari al conjunt de l’Estat espanyol.

• Formació i acompanyament en la mobilitat cicilista

França disposa d’un dispositiu nacional de formació ciclista, l’anomenat Savoir Rouler à Vélo, amb una metodologia estandarizada, tres nivells de competències i un temps establert de formació per a cada nivell. A més, en els darrers anys, s’han destinat fons nacionals per desenvolupar el dispositiu al màxim d’escoles del país. 

Amb aquest context, la Metròpolis de Lió ha facilitat el desenvolupament del dispositiu en el seu territori i ha finançat biciescoles (vélo-écoles), a fi d’apropar l’aprenentatge de la bicicleta no només als infants, sinó també a persones adultes i persones amb discapacitat.

A més, les biciescoles també fan tallers d’autoreparació, per tal que les persones usuàries siguin més autònomes en les petites reparacions i ens les posades a punt d’aquest vehicle tan senzill.

A casa nostra, disposem de metodologia estandaritzada, com l’anomenada Una Bici Más, i s’ha inclòs la formació ciclista en els currículums escolars. Tanmateix ens manca la disposició de fons nacionals o regionals que facilitin el desenvolupament de programes de formació i acompanyament ciclista de manera continuada en el temps.

Tercera clau: projectes emblemàtics, també per a la bici

• Gran projecte de transformació urbana a Lyon Part-Dieu

Durant la visita, vàrem conèixer l’empresa pública Lyon-Part Dieu (SPL), creada el 2014 per definir la transformació urbana de l’estació de tren Lyon Part‑Dieu i el districte que hi ha al seu voltant. L’estació Lyon Part-Dieu és la principal estació ferroviària de Lió (150.000 passatgers/dia) i una de les més grans de França, representa un node de correspondències de l’alta velocitat, trens regionals i metro, situada al districte La Part‑Dieu, que esdevé el centre d’activitat econòmica de la ciutat. 

Així, l’empresa pública Lyon-Part Dieu ha liderat la definició i l’execució de les obres de transformació urbana d’un àmbit de 177 hectàrees que representa un gran pol d’activitat i mobilitat de la regió. Sota l’objectiu de transformar l’estació per tenir un hub ferroviari més eficient i un centre urbà més habitable, s’ha treballat per crear un espai més permeable per a vianants i bicicletes. 

Amb tot, l’estació ha duplicat la capacitat del vestíbul, s’hi han creat nous accessos i s’han reorganitzat els fluxos de mobilitat. Els motoritzats s’han derivat al subsòl, s’ha dedicat la nova façana de la plaça de Charles-Béraudier als mitjans sostenibles i s’ha renaturalitzat tot l’espai urbà.

El nou aparcament soterrat ha permès alliberar l’espai dedicat a l’aparcament en superfície i ha incorporat un gran aparcament de bicicletes (vélozone) amb capacitat per a 1.500 bicicletes. L’aparcament de bicicletes, amb rampa i accés propi des de la plaça de Béraudier, disposa de places reservades per a bicicletes de càrrega, espais d’aparcament més amplis per a bicicletes amb alforges o cadiretes d’infants, també d’altres places per a bicicletes de mida estàndard. L’horari de funcionament és de les quatre a la una de la matinada, coincidint amb l’horari de l’estació. L’aparcament és gratuït si utilitzeu el tren o el transport públic i té un cost de 2 euros/dia per als altres usuaris. Es pot pagar amb targeta de crèdit en l’accés. L’aparcament es va inaugurar al juliol del 2023 i actualment està ocupat en un 25 %.

• Túnel ciclista de la Croix-Roussé

Durant la visita, aprofitant els itineraris en bici per la ciutat, vàrem conèixer el túnel de la Croix-Roussé, creat el 1952 per millorar la connexió de la ciutat amb els barris perifèrics i descongestionar el barri de Croix-Roussé, que és un turó entre el riu Saona i el riu Roine. El 1999, com a resultat del foc al túnel del Montblanc, van canviar els estàndards de seguretat i es va decidir obrir un nou túnel paral·lel a l’existent.

El túnel té una longitud de 1,8 km i 10 metres d’amplada, disposa d’11 sortides d’emergència i 200 càmeres de seguretat. Les bicicletes circulen per un carril bici bidireccional segregat dels vehicles a motor mitjançant un mur continu de formigó. El túnel ciclista permet creuar el barri de Croix-Roussé i s’evita així pujar i baixar el turó. És imprescindible portar els llums de davant i de darrere encesos dins del túnel per seguretat.

A més, des del 2016, el túnel disposa d’un comptador de fluxos cicilistes que permet avaluar el creixement en l’ús d’aquesta infraestructura. Actualment, hi passen més de 5.000 persones cada dia i entre el 2020 i el 2026 el trànsit ciclista ha augmentat un 20 %.

Amb tot, us confirmem que moure’s en bicicleta per la ciutat de Lió i la seva metròpoli és fàcil. 

Esperem haver-vos despertat la curiositat de visitar Lió en bicicleta, amb connexió en tren des de Barcelona. Podeu descobrir la ciutat, l’àrea metropolitana i més enllà, si seguiu una ruta cicloturista a través del riu Roine, la Via Rhôna, que forma part de la xarxa europea de rutes ciclosturistes EuroVelo.

Per a més informació de la visita, consulteu el resum de RedBici aquí