Del 16 al 19 de juny, va tenir lloc a la ciutat italiana de Rímini el congrés mundial de referència sobre la bicicleta: Velo-city. Organitzat per la Federació Europea de Ciclistes i la ciutat amfitriona, reuneix anualment més de 1.500 delegats de 60 països, incloent-hi planificadors urbans, autoritats públiques, acadèmics, activistes i líders de la indústria.

Durant quatre dies es realitzen més de 80 sessions tècniques i taules rodones i visites tècniques a les infraestructures de la ciutat, que acull també una fira amb múltiples expositors i s’hi desenvolupen diversos esdeveniments lúdics i de treball en xarxa.

Tot plegat, esdevé un espai influent per situar la bicicleta a l’agenda política de la mobilitat urbana i regional. El congrés actua com un laboratori d’idees on es dibuixen les directrius per transformar el disseny de les ciutats, reduir la dependència de l’automòbil i potenciar el cicloturisme com a motor econòmic sostenible. L’edició de Rímini, sota el lema “Delivering the Urban Dream”, va ser especialment rellevant, ja que va significar el retorn d’aquesta cimera a Itàlia, després de 35 anys; va premiar la conversió verda de la ciutat i va abordar debats d’avantguarda com la integració del turisme amb la mobilitat ciclista.

A continuació compartim amb vosaltres alguns dels aprenentatges principals.

El valor de les dades: “Cycling counts!”

En el món de les dades i del big data és important que, per garantir monitoratges de qualitat i poder desenvolupar anàlisis robustes, recollim les dades relatives a la bicicleta de la manera més similar possible i apostem també pels mateixos indicadors.

Aquest és l’objecte de l’estudi Cycling Counts, encarregat per la Direcció General de Mobilitat i Transports de la Comissió Europea (DG MOVE), que proporciona una metodologia comuna per recollir i monitorar dades de la infraestructura ciclista i el ciclisme urbà (ús de la bicicleta, seguretat viària, serveis relacionats amb la bicicleta).

Sobre la infraestructura, es proposa quantificar les xarxes següents:

• Xarxa dedicada al ciclisme (carril bici segregat, carril bici pintat, vies verdes o independents del trànsit rodat i carrils bus-bici): en km.
• Xarxa pedalable, que inclou la xarxa dedicada al ciclisme i els carrers pacificats o compartits: en km.
• Xarxa de carrers urbans (tota la xarxa viària): en km.

En l’àmbit europeu, es calcula que el 5,8 % de les vies és xarxa dedicada al ciclisme i el 16,4 % de les vies és xarxa pedalable. 

Sobre l’ús de la bicicleta, es proposa estimar les dades següents:

• El percentatge de la població que pedala almenys un cop a la setmana (23,6 % a escala europea) i saber com impacta aquesta dada pel que fa al gènere (27,6 % homes vs. 20 % dones).
• La quota modal de la bicicleta (7,8 % dels viatges europeus de menys de 300 km) i com impacta aquesta dada respecte al gènere (9,2% homes vs. 6,3% dones).

Sobre la seguretat viària en el ciclisme, es proposa calcular el nombre de morts/km pedalats. S’estima que a escala europea hi ha 1,13 morts de ciclistes per cada 100 milions de quilòmetres pedalats.

Sobre els serveis de la bicicleta, es proposa analitzar i harmonitzar els serveis de bicicleta compartida, concretament es proposa quantificar:

• El percentatge de ciutats de més de 150.000 habitants amb bicicleta compartida (71 %)
• La mida de la flota del servei, de mitjana a Europa les flotes són de 300.000 bicicletes (42 % elèctriques).
• Els viatges per any, de mitjana a Europa es fan 203 milions de viatges en bicicleta compartida (0,96 % de tots els desplaçaments en bici europeus).

Veligo, servei revolucionari i de referència

Veligo és un servei públic de lloguer de bicicletes de llarga durada que neix a l’Illa de França, als entorns de París, el 2019. L’objectiu del servei és que la població pugui provar una bicicleta per un preu mòdic durant un període de temps més o menys llarg, de manera que gràcies a l’ús de la bicicleta s’adoni de les bondats d’aquest mode de transport (rapidesa, efectivitat o autonomia) i, després del lloguer, adquireixi una bicicleta pròpia per a l’ús diari.

Entre el 2019 i el 2025, el servei va oferir bicicletes convencionals i elèctriques, però una valoració integral va posar de manifest algunes mancances (la flota no cobria la diversitat dels usuaris, no generava sinergies amb les botigues, no humanitzava el servei ni en millorava la visibilitat i la comunicació).

Així, el 2026 el servei Veligo entra en una segona etapa, en què incorpora “cases de la bicicleta” per fer més visible el servei i oferir atenció presencial. A més, presenta una nova flota més àmplia, amb una gran varietat de bicicletes (500 de les quals són bicicletes adaptades) i un servei d’assessorament i ajudes a la compra de bicicletes després del lloguer, que converteix Veligo en un servei inclusiu de referència a Europa.

Tot i que el servei s’acaba de posar en marxa, durant els primers sis mesos ja es copsen alguns indicadors: s’ha absorbit una alta demanda des del gener del 2026 i s’han generat subscripcions en tots els models disponibles.

Després de gairebé 45 anys, Zúric inaugura el seu gran túnel ciclista!

Pel que fa a infraestructura ciclista, se’n va parlar molt i vam conèixer projectes de tota mena. Tot i això, destaquem especialment l’Stadttunnel de Zúric, no solament per l’envergadura (440 m de llarg, 6 m d’amplada i un aparcament de bicicletes de 1.240 places, entre altres serveis), sinó sobretot per la seva llarga i interessant història.

Originalment, aquest túnel es va construir per albergar la connexió d’una autopista per sota de l’estació; un macroprojecte que plantejava donar una connexió ràpida i directa a milers de cotxes. L’any 1980, però, el projecte es va aturar per una forta oposició ciutadana i de grups ecologistes, i el túnel va romandre tancat durant dècades. El 2011, l’associació ciclista Pro Velo Kanton Zürich va recollir signatures per finançar un estudi tècnic que pogués reconvertir aquesta infraestructura en un túnel ciclista per connectar de manera directa els districtes al nord i a sud de l’estació de trens.

Finalment, el 2021 la proposta es va sotmetre a referèndum i va aconseguir un suport rotund del 74 % dels votants. Les obres van començar el mes de setembre del 2022 i el maig del 2025 es va inaugurar amb un acte multitudinari. Tot i que els treballs d’adaptació, les mesures de seguretat i la creació de l’aparcament van elevar la inversió total a 41 milions d’euros, es preveu una recuperació molt ràpida: es calcula que, gràcies al túnel, els usuaris s’estalviaran cada any 180.000 hores en els trajectes diaris que facin en bici per la ciutat.

La ignorància pluralista: l’obstacle invisible 

En la mobilitat no tot és tècnic, aquí hi ha un concepte interessant més lligat a l’àmbit de la sociologia. La ignorància pluralista és un fenomen de la psicologia social en què la majoria dels membres d’un grup rebutgen en privat una norma, opinió o comportament, però creuen erròniament que la majoria dels altres sí que l’accepten. Com que tothom oculta els seus veritables sentiments per encaixar, el grup perpetua col·lectivament un estàndard que gairebé ningú desitja. 

Bàsicament, és una situació en què «ningú hi creu, però tots pensen que els altres sí que hi creuen».

Els motius pels quals existeix aquest fenomen són diversos: la por a l’aïllament social, una assumpció generalitzada sobre el que pensen els altres i la il·lusió d’universalitat (és a dir, interpretar el silenci de la resta com un acord total i unànime).

Quan traslladem aquesta ignorància pluralista a la transformació de les ciutats cap a un model més sostenible, net i segur -cosa que implica directament reduir l’ús dels vehicles motoritzats (cotxes i motos)-, la conseqüència és clara: malgrat que la majoria dels ciutadans anhela aquest canvi, existeix la creença errònia que els altres s’oposen a la mesura.

Com a resultat, el silenci de la majoria s’interpreta com a suport públic a un statu quo que en realitat ningú desitja. D’aquesta manera, acaba imperant la inacció per por al rebuig, es crea la il·lusió d’una oposició majoritària quan només són uns pocs els qui es manifesten en contra, i es fomenta un conformisme que manté l’ús del cotxe com la norma social indiscutible.

Després d’uns dies intensos i plens d’inspiració, esperarem nous espais com aquest per continuar aprenent i compartint les nostres experiències!