A partir dels acords de mínim que es van aconseguir a la cimera de l’any passat de la Conferència de les Parts (COP), els governs es retrobaran aquest any en la COP25, l’edició 25 que té la intenció d’avançar i prendre compromisos per la protecció del medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic.
La cita serà del 2 al 13 de desembre a Madrid. Durant gairebé 15 dies el màxim òrgan decisor de la Convenció Marc de les Nacions Unides es reunirà amb l’objectiu de treballar mesures concretes destinades a reduir les emissions de CO2. Sobre la taula es trobaran temàtiques clau com les energies renovables, l’economia circular o l’impacte del canvi climàtic, entre d’altres.
A la conferència s’espera que hi assisteixin les 196 parts (estats) més la Unió Europea, tots membres de la Convenció Marc de Nacions Unides (CMNUCC). Es tracta d’un organisme internacional que es va formar el 1992 a Rio de Janeiro en la celebració de la cimera de la Terra, oficialment la Conferència de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i Desenvolupament, per combatre el canvi climàtic.
Des que va entrar en vigor el 1994, la COP s’ha reunit cada any per revisar com avança la implantació del tractat que estableix les obligacions bàsiques de les parts del CMNUCC i per debatre i acordar noves propostes.
La crisis climàtica és l’amenaça ambiental més gran a la qual s’enfronta la humanitat per les conseqüències que suposa la dependència dels combustibles fòssils i les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.
El focus d’atenció de la cimera es centra en saber quina serà la posició de les grans potències com Xina, Alemanya, França, Índia o Brasil, després que en la trobada de l’any passat només s’aconseguís acordar en l’últim moment un reglament de mínims, que ha de permetre aplicar l’Acord de París en la pròxima dècada.
Les propostes que surten actualment per part de la comunitat científica van en la línia de la reforestació de boscos. Fa pocs mesos, per exemple, la revista Science va publicar un estudi en què es defensava una solució per reduir significativament les emissions basada amb les capacitats de la natura. Seria un pla per reforestar 900 milions d’hectàrees de terres degradades amb un milió de milions d’arbres nous que tindrien la funció d’absorbir el CO2 que produïm els humans.
Una altra proposta consistiria en multiplicar per tres el repte de Bonn, conegut per haver reforestat milions d’hectàrees degradades de tot el món durant una dècada gràcies a l’aliança entre sector privat i els governs. Aquesta proposta és la que diversos estudis suggereixen com a opció global de menor cost ja que s’estima que amb 300 mil milions de dòlars es podria implementar.