L’estiu meteorològic fa setmanes que ja el tenim a sobre, amb una onada de calor excepcional i força prematura entre el 12 i el 18 de juny, amb temperatures màximes que van aproximar-se als 40ºC a l’interior de la metròpolis de Barcelona.
Els models estacionals indiquen un estiu més càlid de lo habitual a casa nostra, amb temperatures clarament superiors a les normals per l’època. La configuració atmosfèrica vindrà marcada, probablement, per una dorsal càlida a tot el mediterrani occidental que bloquegi pertorbacions, aire fred i en efecte, precipitacions.
Aquest escenari fa pensar en tres elements:
- La successió de més onades de calor que podran ser fortes i persistents al juliol i a l’agost
- L’aparició de bombolles càlides al final de l’estiu i la tardor, que puguin deixar-nos temperatures poc habituals per l’època
- Absència de pluja, amb l’eventualitat de tempestes de tarda al Pirineu i Prepirineu.
Les dues principals fonts climàtiques que projecten els patrons atmosfèrics futurs- el centre europeu i la NOAA- coincideixen en més calor de lo normal i menys precipitació.
Pel que fa a la temperatura, aquests colors ataronjats/vermellosos indiquen valors superiors als normals per l’època. Ambdós mapes indiquen que la temperatura mitjana (de les mínimes i de les màximes) podria ser 1ºC superior a lo habitual a l’àrea metropolitana de Barcelona.
Així doncs, si a l’estiu normalment acostuma a fer calor, farà més calor del què tocaria i serà una calor tòrrida en alguns casos.
En referència a la precipitació, hi ha una petita divergència entre els dos models de referència. El centre europeu és més pessimista i marca fins a un 50% menys de pluja de lo habitual, mentre que la NOAA americana no expressa una anomalia significativa de pluja. Per tant, el denominador comú d’ambdós és que no serà un estiu molt plujós, sinó més aviat el contrari. Pocs episodis de pluja general i la precipitació caiguda serà en forma de ruixats i tempestes de tarda al Pirineu i Prepirineu.
El canvi climàtic reforça la freqüència i intensitat de les onades de calor
El canvi climàtic no provoca l’existència o la presència d’onades de calor, sinó que potencia o intensifica episodis d’altes temperatures amb configuracions atmosfèriques que dècades enrere no deixaven aquests valors extrems. Dit d’una altra manera, l’escalfament global implica que una bombolla càlida que ens vingui des del nord d’Àfrica pugui ser més forta i contundent, amb valors més calents a l’interior del nucli. Alguns experts atribueixen una relació entre el canvi climàtic i les anomenades ‘ones de Rossby’. Aquest fenomen consisteix en oscil·lacions que es produeixen en un fluid, en aquest cas, a l’atmosfera, i condicionen l’ondulació en el jet polar. El seu desplaçament és contrari al sentit de la rotació de la Terra, per tant, fluctuen d’est cap a oest.
Doncs bé, s’està demostrant que aquestes ‘onades’ que tenen ‘solcs’ i ‘dorsals’ a l’atmosfera s’estan amplificant, i el canvi climàtic podria afavorir-ho. Aquest mecanisme ja s’ha relacionat amb varis episodis fenòmens extrems.
Roger Solé, meteoròleg i periodista de premsa AMB.
Refugis climàtics
La Xarxa metropolitana de refugis climàtics (XMRC) agrupa els equipaments municipals i els espais públics que poden proporcionar condicions de confort tèrmic en episodis de temperatures extremes.