La vint-i-setena Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, la COP27, va acabar el 20 de novembre a Sharm al-Sheikh (Egipte). Des del dia 6 al 20 de novembre, hi van participar 40.000 persones. La majoria, representants d’estats, funcionaris de l’ONU, ministres i portaveus, científics, periodistes, ONG, activistes climàtics, empresaris, representants de la societat civil i serveis logístics.

Un dels compromisos, adquirit a la COP26 de Glasgow, que ratificava l’Acord de París, és adoptar les mesures necessàries per limitar a 1,5ºC l’augment de la temperatura mitjana del planeta. Actualment només ens queda un 50 % de possibilitats de no arribar a aquest límit. Per tant, necessitem actuar ja, aquí a la metròpolis i a la resta del món. El finançament per a l’acció climàtica és un dels principals esculls. Tenim preparades les solucions tècniques i el coneixement, ara cal posar-los en pràctica.

Temperatura i refugis climàtics

La temperatura de la regió mediterrània ja és 1,5ºC superior al nivell preindustrial. Som especialment vulnerables als impactes de l’emergència climàtica. En concret, les persones grans, i especialment les dones.

Al Mediterrani patirem onades de calor més llargues i més intenses, més sequeres i més risc d’inundacions en zones urbanes costaneres.

Davant d’això, una de les accions per mitigar aquests efectes que ha posat en marxa l’AMB és la creació de la xarxa metropolitana de refugis climàtics (XMRC), que agrupa els equipaments municipals i els espais públics que poden proporcionar condicions de confort tèrmic en episodis de temperatures extremes.

L’adaptació al canvi climàtic és una oportunitat real per assolir un territori més just i saludable globalment (des del punt de vista humà, ecològic i econòmic).

Les ciutats i els assentaments són crucials per dur a terme una acció climàtica urgent. La concentració i la interconnexió de persones, infraestructures i actius dins i entre ciutats i zones rurals impulsa la creació de solucions. 

Les ciutats i els governs locals segueixen sent actors clau que faciliten l’adaptació al canvi climàtic a les ciutats i els assentaments.

En concret, a la regió mediterrània, les estratègies locals d’adaptació urbana, com ara els refugis climàtics metropolitans, han de ser integradores i abordar l’habitatge i les infraestructures, l’augment i el disseny de zones verdes urbanes, l’educació i conscienciació de les comunitats més vulnerables, la implementació de sistemes d’alerta primerenca per a fenòmens extrems i la vigilància de malalties induïdes pel canvi climàtic, l’enfortiment dels serveis locals d’emergència i d’assistència sanitària, i l’enfortiment general de la capacitat d’adaptació de la comunitat i de les institucions locals.

Principals compromisos a la COP27

Enguany, la conferència es basa en les conclusions de la COP26, celebrada a finals del 2021 a Glasgow. Allà es va reafirmar el deure de les nacions d’aportar 100.000 milions de dòlars anuals als països en vies de desenvolupament per pal·liar les conseqüències del canvi climàtic, així com la necessitat d’utilitzar almenys la meitat d’aquest finançament per a l’adaptació. D’aquella reunió també va sorgir el compromís de les nacions de reduir un 45 % les emissions de CO₂ per al 2030 i es va ratificar el que ja exposa l’Acord de París: adoptar les mesures necessàries per limitar a 1,5ºC l’augment de la temperatura mitjana del planeta. Fer complir el que s’ha aprovat, en comptes de fixar noves mesures és, la prioritat d’aquesta cimera.

En començar la COP27, la situació dels principals compromisos era aquesta:

• Reducció d’emissions (NDC): dels 193 països, només 24 han millorat els seus objectius.
• 0 % emissions el 2050 (neutralitat de carboni): el 2021 ho van acceptar 74 països; des d’aleshores, s’hi han compromès 7 països més, alguns de destacats, com Indonèsia i Sud-àfrica. Les emissions del 2022 han repuntat un 1 %, principalment per l’aviació. Les tendències actuals porten a superar el llindar de seguretat d’1,5 ºC a finals d’aquesta dècada. Per sobre dels 1,5 ºC, l’escalfament es realimentarà, i serà molt difícil d’aturar per part dels humans.
• Finançament: des del 2020, els països desenvolupats han d’ajudar els no desenvolupats amb 100.000 milions de dòlars anuals. Només se n’han mobilitzat 21.000. El 2022 només 5 cinc països han augmentat els seus compromisos de finançament. Una idea que es planteja a la COP27 és un impost del 10 % sobre els beneficis dels combustibles fòssils. També està agafant força la idea d’una reforma radical de les institucions financeres internacionals (Banc Mundial, Fons Monetari Internacional i altres bancs de desenvolupament) per posar-los al servei de l’emergència climàtica. La idea és dirigir les inversions internacionals i mobilitzar gran quantitat de capital privat.
• Metà: el 2022 les emissions han batut un nou rècord, impulsades principalment per l’assecament dels aiguamolls, que genera metà quan la matèria orgànica es descompon fora de l’aigua. La seva reducció és un problema urgent, perquè genera un fort escalfament els primers anys després de les emissions, que estan creixent, i ens aboca a superar l’1,5 ºC a finals d’aquesta dècada. Les principals fonts d’emissions són l’agricultura i la ramaderia industrials, i les infraestructures de la indústria del carbó, el petroli i el gas.
• Desforestació: es considera un objectiu “buit” de contingut per les tendències actuals.

En un moment en què les emissions globals de CO₂ dels combustibles fòssils acaben d’assolir un nou rècord, és crucial incrementar els esforços i compromisos per assolir els objectius de reducció dels països (NDC).

No hi ha millor inversió econòmica que aquella que garanteixi que el planeta es manté habitable. Pensar el contrari és de bojos.

El territori metropolità, la seva ciutadania i l’activitat socioeconòmica que s’hi desenvolupa són molt vulnerables als impactes del canvi climàtic. S’ha d’incloure l’acció climàtica com a aspecte cabdal i urgent per a l’adequació de la metròpolis al present.

L’adaptació al canvi climàtic és una oportunitat real per assolir un territori més just i saludable globalment (des del punt de vista humà, ecològic i econòmic).

L’adaptació climàtica és un repte i una oportunitat. Necessitem ciutats més habitables i saludables, però tenim limitacions com el finançament. Les ciutats són i seran actors clau de l’acció climàtica transformadora, especialment al a regió Mediterrània, molt vulnerable als impactes climàtics.