Anualment, a Catalunya, es generen al voltant de 160.000 tones de residu tèxtil. Això vol dir que, de mitjana, cadascú de nosaltres produeix 22 kg d’aquest material l’any. Però, què se’n fa, d’aquesta roba que ja no utilitzem? On l’hem de llençar? Per descobrir-ho, l’equip de residus de l’AMB i d’alguns municipis metropolitans, hem anat a visitar les plantes de triatge i selecció de tèxtil d’Humana, a l’Ametlla del Vallès, i de Roba Amiga, a Sant Esteve Sesrovires.
Ambdues instal·lacions reben, principalment, la roba que els ciutadans dipositem als respectius contenidors. En conseqüència, l’any 2021 es van tractar més de 4.500 tones de residu tèxtil a la planta de l’Ametlla del Vallès, i unes 16.000 tones a la de Sant Esteve Sesrovires. Perquè ens fem una idea, això suposa al voltant de 9 milions de peces de roba. S’ha de tenir en compte, però, que només un 12,8 % del residu tèxtil que generem es gestiona en plantes específiques d’aquest material.
Planta de triatge i selecció de tèxtil d’Humana
Humana té com a missió protegir el medi ambient mitjançant la reutilització del tèxtil i millorar les condicions de vida de les comunitats en vies de desenvolupament, a través de programes basats en la solidaritat. En aquesta línia, l’organització compta amb diversos projectes socials tant nacionals com internacionals.
Pel que fa a la gestió i procés de valorització del tèxtil en aquesta planta de l’Ametlla del Vallès, gairebé un 60 % es classifica per ser reutilitzat a les botigues que Humana té al nostre territori o en països africans, on es disposa de botigues específiques. El procés de selecció i separació de la roba és exhaustiu: se separen les peces en funció del seu estat, tipus i possible destí. Cal emfatitzar l’esforç per assegurar la traçabilitat dels materials al llarg del procés. És a dir, en tot moment es pot saber el municipi de procedència de la peça, quina persona l’ha classificat i el destí que li espera.
Visita a la planta de triatge i selecció de tèxtil d’Humana
De la resta de productes que no es reutilitzen, una fracció important (32 % del material d’entrada) es destina a reciclatge tèxtil per poder produir nous productes més sostenibles. Finalment, el petit percentatge d’impropis, que suposa aproximadament un 7 % de les entrades, són materials tèxtils no reciclables, que es valoritzen en plantes de valorització energètica o bé van al dipòsit controlat.
Planta de triatge i selecció de tèxtil de Fundació Formació i Treball (Roba Amiga)
La Fundació Formació i Treball, una de les empreses d’inserció que forma part de la Cooperativa Roba Amiga, gestora d’aquesta planta, té com a missió facilitar l’accés al mercat laboral a persones en risc d’exclusió social, alhora que gestiona i dignifica el lliurament de productes de primera necessitat, com poden ser la roba i el calçat, a famílies amb recursos econòmics escassos. És per això que les 110 persones que treballen a la planta de Sant Esteve Sesrovires s’emmarquen dins d’aquest grup de vulnerabilitat social.
Pel que fa a la gestió i procés de valorització del tèxtil, els treballadors i treballadores seleccionen i classifiquen la roba en funció de l’estat, el tipus i la temporada. Cal remarcar que en cada etapa es passa un control exhaustiu de qualitat, peça per peça. Així doncs, tota la roba que es considera en bon estat i apta per a la seva reutilització, s’empaqueta i es distribueix a escala nacional i internacional.
Línia primaria de selecció i classificació de roba a la planta de Sant Esteve Sesrovires
De manera similar a la planta anterior, es reutilitza un 60 % del producte rebut. El de més qualitat, el qual denominem “crema”, es queda a les botigues del territori català, i acostuma a ser un 6-7 % del total de roba que arriba als contenidors. La quantitat restant s’exporta a l’Àfrica o al nord i l’est d’Europa.
De la resta de productes tèxtils, la major part (35 % de les entrades) es destinen al reciclatge químic o mecànic a fi d’aconseguir-ne una nova filatura. Aquestes tècniques de reciclatge s’estan provant en plantes pilot de diferents punts d’Europa. En aquesta instal·lació, cal destacar l’ús d’una tecnologia d’infraroig proper (NIR) capaç de determinar la composició de cada peça de roba amb una fiabilitat del 95 %, cosa que permet classificar-les en funció del material majoritari. Finalment, el 5 % restant és considerat rebuig i s’envia a la indústria cimentera per recuperar energia.
Sistema d’infraroig proper per determinar la composició de les peces de roba
Tot el tèxtil compta!
Cal remarcar que, actualment, en la fracció resta encara hi trobem més d’un 5 % de fracció tèxtil, que podria ser reutilitzada o reciclada. És important dipositar qualsevol residu tèxtil en algun dels contenidors de roba existents als municipis, o bé en contenidors específics que tenen algunes botigues de roba. D’aquesta manera, no només contribuirem a allargar la vida de les nostres peces de roba i ajudar qui ho necessiti, sinó que també reduirem la quantitat del residu a disposició finalista.