Avui ens acompanya Just Fosalva i Sanjuan, regidor d’Educació, Infància i Acompanyament a l’Escolaritat, de Joventut, de Medi Ambient, Residus i Espai Natural i de Transició Energètica de l’Ajuntament de Sant Just Desvern.
Aquest municipi de l’àrea metropolitana de Barcelona té una superfície de 7,8 km2 i una població aproximada de 17.800 habitants. És el tercer municipi quant a nivells de recollida selectiva del territori metropolità i el primer, si tenim en compte la seva densitat de població.
- Sant Just Desvern tenia un percentatge de recollida selectiva del 64,16 % l’any 2021, i és un dels tres municipis de l’àrea metropolitana que ja compleix els estàndards de la Comissió Europea. No deu haver estat fàcil arribar aquí… Com ha estat aquest procés?
Aconseguir aquest bon resultat no es pot explicar únicament per un sol factor. D’una banda, ja fa anys que des de l’Ajuntament s’estan fent polítiques actives per tal d’aconseguir millorar el percentatge de recollida de residus, destinant-hi els recursos necessaris per prestar un bon servei, però també desenvolupant programes per a la millor separació, per a la reducció de residus, per evitar el malbaratament alimentari i per incentivar l’ús de la deixalleria. A més a més, hi ha tots els programes educatius destinats a escoles i ciutadania que eduquen i creen persones conscienciades amb la necessitat de reciclar més i millor. Precisament, cal donar valor al grau de conscienciació ciutadana que tenim al municipi respecte de la importància de reciclar i de fer-ho bé. Tenim un teixit social compromès amb el medi ambient i això contribueix en bona part als bons resultats obtinguts. A més, cal també tenir en compte el context de l’any 2020 i 2021, el de la pandèmia, que al nostre municipi ha suposat un augment molt considerable del volum recollit en les fraccions d’envasos i paper i cartró principalment, però també una baixada en la fracció resta i que s’ha mantingut de forma sostinguda durant tot el 2021.
- Tot i així, el municipi continua fent esforços per augmentar encara més aquestes xifres. Quines són les mesures que es preveu implantar a curt i mitjà termini?
Efectivament, de fet al Govern tenim la voluntat de poder assolir entre un 70 i un 75 % de recollida selectiva, i per tal d’aconseguir aquest objectiu ens cal un canvi en la manera de recollir el residu: el model de recollida de contenidor obert té un límit i si es vol fer un salt percentual gran, cal canviar-lo. És per això que, des de fa un any i mig, hem iniciat un canvi de model en la recollida de residus: implementar el porta a porta a tot el comerç del municipi i el contenidor intel·ligent a la recollida domiciliària.
Aquest sistema es basa en un sistema amb control d’obertura, que en el nostre cas són uns tancaments electrònics que s’obren amb targeta en les fraccions resta i orgànica. Aquest sistema fa un comptatge del nombre d’obertures que fa cada domicili i ens permet saber-ne el comportament i els marges de millora. El desplegament del contenidor intel·ligent l’estem fent per barris, repartim les targetes domicili a domicili, amb una campanya comunicativa i una presència al carrer important, per tal d’assegurar la comprensió i l’èxit del sistema.
Avui dia ja estem tenint dades segregades dels barris on ja s’ha implementat i els resultats són molt bons: tenim una diferència d’un 14 %, un salt que ens permetrà aconseguir l’objectiu marcat. Per tant, podem afirmar que el sistema del contenidor intel·ligent és efectiu per continuar millorant el percentatge de recollida selectiva.
- Quin consell donaria a altres municipis que encara tenen un llarg recorregut?
Que posin fil a l’agulla, sense pressa, però sense pausa, i fer-ho amb valentia. Els animaria a fer un canvi de model, és l’únic camí que ens permet fer el salt necessari, ja sigui amb un sistema porta a porta, amb un sistema de contenidor intel·ligent o bé amb un model híbrid. Cada municipi té els seus condicionants i cal fer una bona anàlisi de quina és la millor opció, la que més s’adequa a les necessitats i oportunitats del municipi, dedicar recursos en analitzar bé tots els condicionants. I sobretot, que mirin de fer-ho de la mà de la ciutadania, perquè un procés com aquest afecta un hàbit diari, genera resistències que s’han de vèncer i cal acompanyar des de la proximitat, la transparència i la pedagogia.
- Com es pot convèncer la ciutadania perquè participi en tot aquest procés?
Fent-los-en partícips en la mesura del possible. En aquest sentit a Sant Just vam crear la Taula de Residus perquè la ciutadania i les entitats poguessin viure de primera mà tot el procés d’anàlisi i debat, fent-los còmplices d’aconseguir el repte proposat. També estem participant en un Projecte LIFE amb altres ciutats italianes, el projecte #ReThinkWaste. Aquest projecte es basa en la idea que com més informades estem les persones, més bon comportament tenim. És per això que es mantenen els ciutadans informats de forma fluida a través d’aplicacions de missatgeria instantània sobre el seu comportament individual i, a través d’estratègies de gamificació, incentivar-los a reciclar millor. Aquests són dos exemples pràctics d’estratègies que es poden aplicar per tal de fer que la ciutadania s’impliqui en el procés.
- Com s’imagina el municipi de Sant Just Desvern d’aquí a 25 anys quant a la gestió de recursos/residus?
Amb l’esperança d’haver pogut fer molts més passos dels que s’han fet en els últims 25 anys. L’emergència climàtica ens ho demana. Els municipis hem de ser una administració exemplificadora i ens cal accelerar, i molt, les polítiques públiques en la gestió de recursos i residus. Avançar cap un model de circularitat de les matèries implicant el teixit empresarial i comercial, rebaixar dràsticament la generació de residus per habitant i, evidentment, seguir millorant les dades de recollida selectiva són algunes de les coses que m’agradaria imaginar que en els propers 25 anys seran una realitat. Tot això combinat amb una ciutadania i uns teixits social i empresarial molt més conscients i implicats.
Moltes gràcies per aquestes encertades idees!