Hem d’aconseguir que les escoles ambientalitzin els seus currículums

Hem d’aconseguir que les escoles ambientalitzin els seus currículums

Mireya Plaza és ambientòloga i tècnica de medi ambient, principalment en educació ambiental i residus a l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat. Treballa en educació ambiental des de fa 12 anys. Per què vas escollir aquesta formació/professió? Creus que va ser una bona elecció? Era la feina que somiaves de petita o ha estat un camí més aviat circumstancial? Hi ha persones que als 10 anys tenen molt clar què volen fer de grans. Jo vaig tenir molts dubtes fins al batxillerat. Però de vegades una assignatura o una professora pot ajudar molt en aquests moments de dubte. Va ser el meu cas. L’assignatura de ciències de la Terra i la professora que vaig tenir i la passió que transmetia en impartir la matèria, em va fer tenir clar que havia d’estudiar ciències ambientals. L’interès i la dedicació a l’educació ambiental, en canvi, no va ser tant una elecció conscient sinó el resultat natural de les experiències que van anar sorgint. És un camp on hi vaig anar entrant a poc a poc a nivell professional però on també he tingut una implicació personal forta. Teniu un programa d’educació ambiental per a públic escolar (Xarxa d’Escoles per la Sostenibilitat de Cornellà de Llobregat) però també per a ciutadania. Ens pots fer cinc cèntims de qui en forma part i dels objectius previstos? L’educació ambiental ha estat sempre una part molt important del treball en medi ambient que s’ha fet des de l’Ajuntament de Cornellà, tan adreçada a centres educatius com a ciutadania. El curs 2008-9 l’educació adreçada a escoles es va estructurar a través de la XESCO, que aquest curs compleix i celebrarà el desè aniversari. L’objectiu de la Xarxa és trobar suport entre els mateixos centres, compartir idees i crear conjuntament projectes comuns que vagin més enllà dels projectes de sostenibilitat de cada centre. En definitiva, enriquir cadascun dels projectes individuals amb el coneixement i les experiències compartides. En aquest temps hem treballat molts temes. Les escoles cada cop mostren més interès en incorporar projectes ambientals en el treball als seus centres i en poc temps hem passat dels deu centres que van iniciar la Xarxa a ser-ne 17 el curs passat de tots els nivells educatius. I aquest curs encara l’ampliem i tenim 3 centres més interessats. L’educació adreçada a la ciutadania s’estructura en campanyes sobre aspectes ambientals específics, aprofitant projectes que es desenvolupen a la ciutat i programant activitats educatives al voltant d’algunes setmanes temàtiques, tot i que també hi ha alguns programes que tenen continuïtat al llarg de l’any, com les visites al riu. Cornellà és un població amb elevada densitat urbana, el sisè municipi metropolità més poblat. Us centreu més en els problemes ambientals propis de l’ecologia urbana (mobilitat, contaminació atmosfèrica, etc) o bé tendiu a  temàtiques més naturalistes ara que esteu treballant en Cornellà Natura? Tot i les característiques urbanes de Cornellà, o precisament per això, la promoció dels seus espais naturals és un element clau de l’educació ambiental al municipi. El coneixement del riu Llobregat i del seu valor natural i històric per a la ciutat ha centrat bona part de les activitats d’educació ambiental, com són les visites escolars, les naturalistes o la Festa del Riu. Actualment pren més rellevància la connexió d’aquests espais naturals propers a la ciutat amb els espais naturals de dins la ciutat i l’augment dels mateixos, per augmentar la naturalització de la zona urbana. Això no vol dir que no es difonguin les temàtiques ambientals més urbanes, com la mobilitat o diferents aspectes de la qualitat ambiental. Sinó que la tendència és a tractar-les d’una forma més integrada, a relacionar-les entre elles. Quins aspectes ambientals creus que cal potenciar a Cornellà de Llobregat? Crec que un dels temes a potenciar més és la generació i gestió dels residus. Estem treballant en el Pla de prevenció i gestió de residus, que recollirà les accions per abordar aquest tema. En aquest àmbit l’educació ambiental és clau i hem d’aconseguir arribar a la gent i aconseguir-ne la implicació perquè aquest aspecte millori. Les escoles fa anys que fan molta feina en aquest sentit però hem de continuar treballant-hi per tal que integrin molt més la prevenció i també la relació residu-recurs. Pel curs vinent (2018-2019), et planteges algun repte important com a tècnica de medi ambient municipal? Ens trobem en un bon moment per a l’educació ambiental al municipi. Els projectes de sostenibilitat esdevenen de vegades per als centres educatius eixos temàtics de curs, cosa que demostra un alt grau d’interès. El següent pas seria que els projectes de sostenibilitat no ho fossin de forma específica sinó que estiguessin integrats de forma natural en la resta de projectes del centre, que les escoles ambientalitzin els seus currículums. A poc a poc hi seguim treballant. Per aquest curs, l’objectiu és consolidar la Xarxa, enfortir-la i aconseguir més relació entre els centres participants. Què creus que és imprescindible tenir en compte en l’educació ambiental per motivar a les persones a que canviïn d’hàbits? De vegades veiem els problemes ambientals llunyans i externs al nostre dia a dia i un canvi d’hàbits com  L’educació ambiental ens ha de servir per fer canviar aquest punt de vista. Crec que és imprescindible ser conscients que els aspectes ambientals són part de la nostra vida. Que els integrem com temes importants a tenir en compte.

Contra el canvi climàtic també s’ha d’actuar a nivell individual

Contra el canvi climàtic també s’ha d’actuar a nivell individual

Ferran Rueda és tècnic de Medi ambient (ambientòleg) de l’Ajuntament de Sant Just Desvern. Es va llicenciar en Biologia per la Universitat de Barcelona en l’especialitat de botànica i ambientòleg habilitat i, va complementar la seva formació universitària amb cursos de tota mena relacionats amb diverses temàtiques ambientals, quan encara no existia la llicenciatura de Ciències Ambientals. Com vas entrar en el món del medi ambient i en la seva gestió municipal? Vaig començar com a becari d’una de les primeres regidories de Medi Ambient dels ajuntaments catalans i després vaig seguir com a tècnic auxiliar i finalment com a tècnic de Medi Ambient. Des de l’inici els dos temes més importants van ser la recollida selectiva de residus i l’educació ambiental. Teniu un programa d’educació ambiental a Sant Just Desvern? Quin creus que ha de ser l’objectiu principal en l’educació ambiental? Tenim un programa anual d’activitats educatives on les activitats d’educació ambiental i per al desenvolupament sostenible sempre han sigut un dels eixos principals. Justament el foment del desenvolupament sostenible crec que hauria de ser un dels objectius principals de l’educació ambiental. Quin diries que és l’eix ambiental fort del municipi de Sant Just Desvern? És a dir, en quin àmbit us sentiu més còmodes, en residus, cicle de l’aigua, energia i canvi climàtic,…? La recollida de residus ha estat sempre un dels plats forts al municipi, sempre amb polítiques capdavanteres, però des de fa uns anys els temes relacionats amb l’energia han guanyat força pes i ara apostem decididament per la lluita contra ell canvi climàtic i la transició energètica com a un dels principals eixos ambientals de les nostres actuacions. Sant Just Desvern és un municipi amb força pressió en infraestructures (eixos viaris, polígons industrials), inclòs en l’aglomeració del Baix Llobregat, però també té una gran superfície no urbana. Com treballeu les diferents zones des del punt de vista ambiental? Amb una sensibilització específica i/o activitats educatives per cadascuna d’elles? Més de la meitat del territori pertany al Parc Natural del Parc de Collserola i sempre ha estat un eix important de sensibilització ambiental, tant en l’àmbit escolar com entre la ciutadania, però l’àmbit natural més proper continua sent força desconegut per a molts santjustencs i santjustenques que han viscut d’esquena durant molts anys. Ara vivim un procés de recuperació i renaturalització de la Vall de Sant Just després d’un llarg procés de debat i lluita per la protecció d’aquest espai que pot fer canviar aquesta situació definitivament. Aquest any, l’Ajuntament ha triat com a imatge i marca de la casa “Sant Just Desvern, naturalment Collserola” que té una presència constant en tots els àmbits d’actuació municipal. Tota una declaració d’intencions. Pel curs vinent (2018-2019), et planteges algun repte important com a tècnic de medi ambient municipal? Estem treballant en la redacció del Pla d’Acció Ambiental per a l’Energia Sostenible i el Canvi Climàtic (PAESC), integrant accions ja habituals de mitigació amb altres noves d’adaptació a aquesta nova realitat en un àmbit local. El repte és que aquestes accions que pretenem proposar serveixin realment per prendre consciència col·lectiva de la necessitat d’actuar, i no únicament a nivell institucional sinó també a nivell individual. Creus que ens els propers anys l’educació ambiental prendrà més protagonisme dins les línies de treball dels ajuntaments? Tinc els meus dubtes, malauradament és un camp que depèn encara molt de les polítiques que es vulguin prioritzar als ajuntaments des d’àmbits que no necessàriament tenen a veure amb el medi ambient. Cal voluntat però també destinar-hi part del pressupost. Si parlem de l’educació ambiental a l’escola, cada cop més es tendeix a incorporar-la als currículums escolars o als projectes d’escola, la qual cosa és força positiva, però em temo que entra en competència amb molts altres continguts que també es volen fer encabir en una escola sobresaturada de propostes educatives: potser és l’hora d’una reflexió a fons del model educatiu que demana la societat que no es basi tant en els continguts sinó en els valors i les capacitats d’aprenentatge. Però si parlem de la part de l’educació ambiental adreçada a la ciutadania en general, la sensibilització ambiental, el camí a recórrer crec que serà dur i feixuc per la sobresaturació de missatges de tot tipus que tenim en aquesta societat hiperventilada. Malauradament les evidències del canvi climàtic em temo que es convertiran en el nostre millor aliat per treballar també des dels ajuntaments en educació ambiental: una lamentable paradoxa.

ELS BOSCOS “SALATS”

ELS BOSCOS “SALATS”

Què són? Ens referim als manglars. Són ecosistemes de gran valor, tant a nivell ecològic i ecosistèmic com també per ser una font de cultura i mitjà de vida.

“L’educació ambiental sempre ha estat una línia d’acció clara dins l’Ajuntament de Barcelona”

“L’educació ambiental sempre ha estat una línia d’acció clara dins l’Ajuntament de Barcelona”

Helena Barracó és ambientòloga i cap d’educació ambiental de l’Ajuntament de Barcelona. Interessada per l’Ecologia Urbana i les ciutats sostenibles, va treballar a la xarxa de ciutat ICLEI-Local Governments for Sustainability quan a Europa s’estaven impulsant les agendes locals 21. Des de l’any 2000 treballa a l’Ajuntament de Barcelona, primer a l’Àrea de Medi Ambient i Serveis Urbans i, actualment, a l’Àrea d’Ecologia Urbana (que inclou Medi Ambient, Infraestructures i mobilitat i Urbanisme). Abans de ser cap d’educació ambiental, va impulsar el programa Ajuntament+Sostenible, al departament de prevenció de residus i també va coordinar els indicadors de sostenibilitat. Ens podries explicar l’estructura que té l’ajuntament de Barcelona en l’àmbit d’educació ambiental? De quin departament depèn? L’Ajuntament de Barcelona va ser pioner i l’Àrea de Serveis Urbans i l’Institut Municipal de Parcs i Jardins ja comptaven a finals dels anys 80 amb els seus departaments dedicats a l’educació ambiental. Actualment el Departament d’Educació Ambiental està dins de la Direcció d’Estratègia i Cultura de Sostenibilitat de l’Àrea d’Ecologia Urbana. L’educació ambiental i la coresponsabilització ciutadana han estat sempre una línia d’acció clara i decidida del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat, que és l’Agenda21 de Barcelona, tant en la seva primera edició (2002-2012) com en la segona (2012-2022) que és la vigent actualment (línia d’acció 9. Educació i acció ciutadana: de la conscienciació a la coresponsabilització amb coneixement de causa). Amb el temps el treball en l’àmbit de l’educació ambiental s’ha anat consolidant amb una diversificació de programes per arribar a diferents públics i temàtiques i també amb la creació d’una xarxa d’equipaments dedicats a estendre la cultura de la sostenibilitat. Teniu un programa educatiu diferenciat per escoles i adults. Estan molt diferenciats a nivell metodològic? Quines activitats tenen més èxit per a cadascun dels dos públics? Pel que fa a les escoles, es treballa en el marc del Programa Escoles+Sostenibles, que actualment té 352 escoles de la ciutat, amb el suport i l’acompanyament del programa cada centre escolar desenvolupa iniciatives de millora ambiental de la pròpia escola i de l’entorn. Les escoles decideixen quins àmbits volen treballar i des del programa es faciliten recursos i oportunitats de treball en xarxa. És un programa molt consolidat, que funciona des de l’any 2001 i en el que hi ha centres amb una llarga trajectòria, que fan projectes triennals i cada vegada més transversals dins les escoles. Entre els àmbits més treballats hi trobem: l’hort i el compostatge, la reducció del malbaratament alimentari i prevenció d’embolcalls d’un sol ús, entre d’altres. També hi ha tot un seguit de recursos com les maletes pedagògiques temàtiques que oferim des del Servei de Documentació d’Educació Ambiental adreçades al professorat dels centres i  el Programa Com Funciona Barcelona? Escoles, que funciona des de fa més de 20 anys i que ofereix visites a instal.lacions de gestió de residus, d’aigua, qualitat de l’aire, energies renovables i espais verds de la ciutat. Els espais més sol·licitats són les masies urbanes de Can Cadena i Can Mestres on s’hi poden veure horts urbans i també animals. Pel que fa al públic adult, l’enfocament es fa partir de l’oferta de tallers, visites i activitats que es programen des de les aules ambientals de la ciutat, equipaments culturals (centres cívics, biblioteques) i esdeveniments diversos. Aquí el repte és tenir una oferta continuada en diferents temàtiques ambientals i de proximitat que resulti atractiva per tot tipus de públics. En aquest sentit, per una banda, hem anat ampliant i treballant en xarxa amb les aules ambientals que hi ha Barcelona, que són La Fàbrica del Sol, l’Ateneu de Fabricació Digital, el Centre de la Platja, l’espai lúdic ambiental per famílies del Parc de la Ciutadella i aulesambientals de districtes com són el Aula Ambiental de l’Eixample (punt Verd de Sagrada Família), Les Corts (Centre Cívic de Can Deu), Gràcia (Aula Ambiental del Bosc Turull), Nou Barris (Casa de l’Aigua) i Sant Andreu (Aula Ambiental de Trinitat Vella). El nostre objectiu seria poder arribar a tenir almenys una aula ambiental de referència en cada districte i que els equipaments de ciutat (biblioteques, centres cívics, casals de barri, et ) també incloguin en el seu funcionament i en la seva programació tallers, visites i activitats de sostenibilitat. I, d’altra banda, despleguem programes d’educació ambiental en xarxa amb els territoris i diferents agents com són: els tallers Carrega’t d’energia (per empoderar la ciutadania en l’estalvi, l’eficiència i la generació amb renovables), els tallers Sembra Natura (de jardineria i horticultura urbana sostenible), el visionat de pel·lícules amb temàtica ambiental amb cine-fòrum o el programa Renova la teva roba d’intercanvi de roba, així com visites també a instal.lacions ambientals i a parcs amb guiatges especialitzats. Tots aquests es poden programar en equipaments culturals. Com feu la valoració de la qualitat del servei educatiu? Quins són els principals reptes? En el cas de les escoles es treballa sempre amb l’avaluació de les activitats, en millora contínua, fomentant el treball en xarxa i l’intercanvi continuat entre els centres participants tant durant en el curs com en l’acte anual de cloenda. Pel que fa a les activitats i programes ambientals adreçats a la ciutadania, sempre es fan valoracions quantitatives i qualitatives de les activitats tant per part dels talleristes o educadors com per part dels participants i tenim molt bones valoracions. El gran repte sempre és veure fins a quin punt el canvi d’hàbits proposat és efectiu més enllà del curt-mig termini. Hi estem treballant. Igualment també treballem per tal d’implantar un sistema d’avaluació homogeni tant pels programes ambientals com pels equipaments de referència per estendre la cultura de sostenibilitat a la ciutat. En les campanyes concretes de diferents temàtiques ambientals que realitzeu, heu notat un cop acabades, una millora en el canvi d’hàbits dels ciutadans/es? Què creus que és imprescindible tenir en compte en l’educació ambiental per motivar a les persones a que canviïn d’hàbits? Penso que hi ha temàtiques en les quals el canvi d’hàbits és una realitat i s’ha anat consolidant, com és el cas de l’estalvi d’aigua a les llars.En altres,...

“Cal buscar la corresponsabilitat en l’educació ambiental”

“Cal buscar la corresponsabilitat en l’educació ambiental”

La Judit Solana Pons és llicenciada en Ciències Biològiques per la UAB i ha treballat en entitats ecologistes i, ha estat tècnica de medi ambient de dos municipis. Actualment és tècnica de medi ambient de l’Ajuntament del Papiol, un dels municipis més petits del territori metropolità, tant en extensió com en població. Conversem amb ella sobre Medi ambient, sostenibilitat i educació ambiental. El fet de començar a treballar en medi ambient a l’àmbit municipal, va ser vocacional o circumstancial? De fet va ser circumstancial. Jo treballava a l’entitat ecologista CEPA (Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius) i participava en el Consell de Medi Ambient del meu municipi, Castellbisbal. Des d’aquest consell, vam proposar a l’Ajuntament de Castellbisbal fer una campanya conjunta amb els comerços per fomentar l’ús del cabàs a l’hora d’anar a comprar: “On vas sense cabàs”. En aquell moment, va ser una campanya força innovadora. Estem parlant de l’any 1996. La campanya consistia en evitar que les botigues donessin bosses d’un sol ús: si anaves a comprar amb una bossa per no haver de demanar-la al comerç, a les botigues et donaven un val per entrar en un sorteig setmanal de cinc carros de la compra. El fet de col·laborar amb l’Ajuntament de Castellbisbal per portar a terme aquella campanya, i d’altres que van venir després, va fer que m’adonés que m’agradava molt treballar pel medi ambient des de l’àmbit local, i que m’hi volia dedicar. Com és ser tècnica de medi ambient d’un municipi petit? Tinc entès que anteriorment ho vas ser de Castellbisbal, municipi tres vegades més gran en població que el Papiol. Canvia molt la gestió ambiental i concretament la part d’educació? És més o menys complicat implementar canvis en la gestió i educació ambiental en municipis petits que en mitjans o grans? Ser tècnica de medi ambient d’un municipi com el del Papiol comporta treballar molts àmbits diferents. És un repte constant, tant parles de soroll, com d’olors, de residus, d’educació ambiental, d’horts municipals, de contaminació atmosfèrica… T’ocupes de tots els temes mediambientals, tant de la gestió com de l’organització. Aprens moltes coses i molt variades. En ajuntaments més grans, els tècnics solen centrar-se en una part de tot el tema mediambiental. En el meu cas, a l’Ajuntament de Castellbisbal, tractava molt el tema d’educació ambiental. Tot i que l’educació ambiental també és un àmbit molt ampli, engloba tot el que ens relaciona amb el nostre entorn i per això pots treballar-ho amb diferents sectors de la població i, en aquest sentit, també pots tractar un munt de temes diferents, potser de manera més àmplia i intensa que en un poble petit. Crec que en els municipis petits és més fàcil donar eines per aprendre a prendre decisions coherents en cadascuna de les situacions en què ens trobem diàriament, perquè tothom es coneix i es relaciona. És més fàcil transmetre la capacitat per actuar de manera responsable a una persona que et coneix i confia en tu. En un ajuntament petit, també és més fàcil relacionar-te amb la resta de departaments i aconseguir treballar transversalment, i involucrar-los en el respecte vers el medi ambient. El Papiol té present el seu entorn natural més proper com a escenari on fer educació ambiental (visites al Parc Natural de la Serra de Collserola, per exemple)? Tota la població del Papiol està molt vinculada al Parc de Collserola, ja que l’accés al Parc des del centre del nucli urbà és molt fàcil i ràpid. L’escola, per exemple, l’ha incorporat dins del seu currículum. A través d’una metodologia competencial i interdisciplinar realitzen activitats d’aprenentatge mediambiental. Cada cicle desenvolupa un projecte i el treballa al bosc. Per exemple, van a l’Ermita de la Salut per treballar temes de patrimoni, aprofiten la sortida per descobrir les espècies autòctones i al·lòctones que hi ha al nostre entorn, etc. L’escola també està fent passes per renaturalitzar-se. De la mà d’una arquitecta paisatgística estan treballant per convertir els patis en espais naturals on els infants tinguin contacte amb la natura, tot recreant el nostre bosc, amb desnivells naturals i molta vegetació, plantació de xiprers, heures, troncs… D’altra banda, cal agrair a les administracions supramunicipals l’oferiment d’activitats gratuïtes a les escoles que en un altre cas no es podrien arribar a portar a terme. Així, l’escola del poble anualment escull activitats del programa Compartim un futur de l’AMB. El Papiol és un poble petit però té dues entitats excursionistes que constantment organitzen caminades pel Parc i col·laboren amb l’Ajuntament en diferents activitats: netejar el Parc, inventariar arbres d’interès local, arranjar fonts, potenciar la nostra ZPQA (Zona d’Especial Protecció Acústica), etc. Cal fer menció, també, que tenim uns horts municipals ubicats molt a prop del Parc de Collserola, des d’on s’organitzen tallers mediambientals conjuntament amb la Biblioteca Municipal, adreçats al públic familiar. Heu avaluat d’alguna manera la informació que us proporcionen els indicadors per mesurar els resultats de les campanyes d’educació ambiental (recollida selectiva, disminució del consum d’aigua, eficiència energètica a la llar…)? Només hem avaluat la recollida selectiva, i hem detectat que quan hem fet campanyes per potenciar-la, hem aconseguit incrementar-la, però puntualment. A l’inici de l’any 2014 vam portar a terme una campanya per incrementar la participació en la recollida selectiva de totes les fraccions, especialment l’orgànica. Va ser una campanya força intensa, vam visitar totes les cases, vam repartir cubellets airejats i bosses compostables a tots els veïns del municipi. Vam conèixer  els veïns que compostaven a casa seva, vam instal·lar diversos punts informatius, vam incrementar els tallers sobre residus a l’escola, etc… El resultat va ser que a final de l’any es van recollir 33 tones més de brossa orgànica respecte de l’any anterior. Va ser una campanya que mostrava un to amable, que explicava com funcionava la recollida selectiva i el reciclatge, i que donava mitjans per facilitar-ho. Vam aconseguir modificar els hàbits de bona part de la població. L’any 2015, però, vam tornar a les xifres de 2013. El Papiol segueix el sistema de gestió de residus Residu Mínim des...