“Es posen en contacte amb la central molts tipus d’usuaris; des d’escoles fins a grups d’estrangers interessats en el reciclatge del nostre país”

“Es posen en contacte amb la central molts tipus d’usuaris; des d’escoles fins a grups d’estrangers interessats en el reciclatge del nostre país”

Central de reserves del programa educatiu Compartim un futur Què és la Central de reserves del Compartim un futur? Quin és l’equip humà que la forma? La Central de reserves és el departament que s’encarrega de gestionar totes les reserves d’activitats i visites que el programa Compartim un futur ofereix. Està formada per un equip humà de quatre persones; dos persones que s’encarreguen de l’atenció a l’usuari i la tramitació de les reserves (l’Alicia i en Joan), una tècnica de gestió (la Laie) i un cap de departament (en Nacho). Per situar-nos, ens podeu explicar el treball diari habitual que realitzeu? Quins horaris i calendari té de consulta? El treball més habitual és atendre trucades i correus electrònics que ens envien els usuaris dels programa (escoles, instituts, ajuntaments, associacions, etc.) i gestionar les reserves de les activitats que ens demanen o efectuar modificacions en reserves ja concertades. També ens encarreguem de coordinar els diferents actors que intervenen en una activitat (usuaris, AMB, empreses d’educació ambiental, instal·lacions…) a fi i efecte que tot funcioni el millor possible. L’eina que utilitzem per introduir les reserves (o les modificacions en cas de que n’hi hagi) és una aplicació informàtica que també serveix d’eina de consulta de tots els agents implicats en una activitat. Els horaris d’atenció són de dilluns a divendres de 8 a 14 h. i de dilluns a dijous de 15:30 a 18 h. La Central és operativa tot l’any llevat del mes d’agost que no hi ha servei. Creieu que el Compartim un futur és un programa complicat de gestionar? Heu de conèixer a fons tots els detalls? És un programa complex per la gran oferta educativa que ofereix i les particularitats de cada activitat i visita. El fet d’oferir activitats amb un ventall tan ampli de públic també augmenta la dificultat de gestió. S’han de conèixer molt bé els detalls de cada activitat i les característiques del grup que la sol·licita per tal de que la reserva sigui correcta i els recursos s’aprofitin de la millor manera. Un altre factor de complexitat és que hi ha molts actors que intervenen: el sol·licitant, les empreses educadores, les instal·lacions o espais naturals i l’AMB. Quina tipologia d’usuaris es posa en contacte amb la Central de reserves? Hi ha alguna/es època/ques de l’any més intenses de feina? Es posen en contacte amb la central molts tipus d’usuaris; des d’escoles fins a grups d’estrangers interessats en el reciclatge del nostre país. També contacten associacions ben diverses i inclús particulars que s’han organitzat per realitzar alguna de les visites que s’ofereixen. El programa Compartim un Futur ofereix activitats enfocades a usuraris de formació reglada i de formació no reglada i ciutadania. L’època més intensa és al començament del curs escolar (setembre-desembre) ja que el nombre més elevat d’usuaris són els escolars i per tant, a l’inici de curs, tot el personal docent vol reservar les activitats que realitzarà al llarg del curs. Per posar un exemple, durant el mes d’octubre del 2018, la Central va rebre 328 trucades i va gestionar 1064 correus electrònics. Segur que en tots aquests anys hi ha hagut anècdotes per explicar. Ens podríeu comentar alguna? Recordem especialment la gestió que vam haver de fer per unes visites el desembre de 2015 amb alumnes de batxillerat de la Sagesse High School de Beirut. Van ser difícils de lligar donats els pocs dies que passaven per casa nostra. Atès que van visitar Sant Adrià, vam baixar personalment a veure’ls i el contacte amb la responsable va denotar agraïment per tota la gestió. Els educadors que els van guiar van manifestar que eren uns alumnes molt ben educats i que van estar molt atents a totes les explicacions. Com a primers interlocutors amb la ciutadania creieu que l’educació ambiental és un tema que preocupa? Quin grau de coneixement penseu es té en general? L’educació ambiental és un tema d’actualitat i cada cop hi ha més sensibilització i interès en la conscienciació general sobre el medi ambient. A nivell docent creiem que hi ha un coneixement alt respecte la problemàtica actual i els hàbits que hem d’anar canviant per tal de caminar cap a un futur menys contaminat i amb més educació ambiental tot i que encara hi ha molta feina per fer. A nivell d’usuaris particulars, hi ha molta disparitat de coneixement i depèn molt de la conscienciació que a nivell personal cadascú té. Fem crítica constructiva, quines coses milloraríeu a la Central de reserves per tal d’augmentar la qualitat del servei que oferiu? Un dels temes que tenim pendents i que milloraria el servei que oferim és realitzar totes les visites i activitats del programa. Si bé és cert que ja n’hem vist algunes, encara ens en falten moltes per veure! Per últim, expresseu un “desig ambiental” per a les properes generacions. Demanem que en un futur no molt llunyà, la consciencia social sobre els plàstics i el mal que fan a tot el planeta sigui tan alta que el consum d’aquest material sigui pràcticament nul.

Veure a la planta el recorregut del residu que generem desmunta fals mites i d’aquesta manera tots prenem consciència que girem junts.

Veure a la planta el recorregut del residu que generem desmunta fals mites i d’aquesta manera tots prenem consciència que girem junts.

Rafael Noya és el cap de planta de la Planta de Triatge de Molins de Rei que explota l’empres Ferrovial. Explica’ns quina formació tens i quina és la teva experiència laboral en el món de la gestió dels residus. Vaig estudiar a la Universitat Politècnica de Barcelona els estudis de Navegació Marítima, per hores de navegació vaig assolir la titulació de segon Oficial de la Marina Mercant. La preocupació pel món de la seguretat laboral va fer que m’encaminés a realitzar el Màster de Prevenció de Riscos Laborals, com a Tècnic Superior en PRL amb tres especialitats; Higiene Industrial, Seguretat en el Treball i Ergonomia i Psicosociologia Aplicada. Aquests estudis em van donar l’oportunitat d’entrar a formar part de la gestió dels residus a l’Ecoparc de Can Mata com a tècnic en PRL i responsable del departament de comunicació, treballant activament amb el programa Compartim un Futur. Posteriorment, la voluntat de poder gestionar i dirigir en primera persona un centre de tractament i gestió de residus em va fer decidir a cursar un MBA en administració i direcció d’empresa a la UB amb conveni amb l’EAE. Això m’ha permès des de principis del 2016 treballar com a gestor/cap de planta a Ferrovial Servicios, essent responsable d’una planta de tractament de material industrial, per a la producció de combustible sòlid derivat del residu per a valorització energètica, responsable d’una planta de tractament d’envasos lleugers, provinents del contenidor groc i, actualment, responsable de la planta de triatge de Molins de Rei propietat de l’AMB. És una tasca complicada la direcció o conducció d’una planta de tractament de residus? Què és més important: tenir coneixements de gestió d’empresa o coneixements ambientals? Bé… això… com es vulgui veure, crec que sempre que s’està en un lloc de responsabilitat es donen situacions complicades, però és molt “xulo” veure com les decisions que s’adopten i la feina de tot l’equip de treball contribueixen a una millora ambiental, reduint tots aquells materials que sense plantes d’aquest estil acabarien en un abocador, en els millor dels casos. Crec que no prioritzaria la gestió d’empresa sobre els coneixements ambientals ni a l’inrevés, una bona gestió d’empresa ens fa assolir amplituds de coneixements ambientals pel bon funcionament i, com he dit abans, per reduir aquells materials que acabarien en un abocador. D’altra banda, una bona base en coneixements ambientals farà que la gestió sigui efectiva i eficient. Explica’ns una mica les característiques de la planta de triatge de Molins de Rei des de dins. La planta de triatge de Molins és una planta de selecció de materials valoritzables que dona servei als municipis metropolitans que fan servir el sistema de quatre fraccions o residu mínim. Per enviar als recuperadors finals els materials separats per a la creació d’un altre producte. La planta es composa de diferents equips de treball com un obre-bosses a capçalera de línia que com el seu nom indica, serveix per obrir les bosses i poder alliberar el material que contenen. Un garbell rotatiu per segregar el possible contingut orgànic, un balístic que segrega el material de planars per una banda i el rodant per altre, dit d’una altra manera el 2D dels 3D o els lleugers; com el paper cartró, film… del més pesat: els envasos, de PET, PEAD, llaunes… La planta disposa d’òptics que, mitjançant el reflex de la llum que rebota sobre el materials, l’equip identifica el tipus de material i els selecciona en diferents fluxos. Pels materials fèrrics, equips que els atrauen, igual que un imant, i pel material no fèrrics, com l’alumini, per camps de corrent d’inducció, foucault. Això pel que fa a l’automatització de la planta, però el bé més lloable de tota empresa és el capital humà, que fa una feina molt important des de la recepció del material, passant pel bon funcionament i manteniment dels diferents equips, i un control exhaustiu de la qualitat final del material, fins a la seva carrega per enviar als recuperadors finals. Creus important que les instal·lacions de tractament de residus es mostrin a la ciutadania i als centres educatius? Com combineu el treball diari amb les visites del Compartim un futur? Molt, no hi ha dubte que és una aproximació a la feina que realitzem i mostra una traçabilitat del que es fa amb el residu que generem dia a dia. També es una manera de desmuntar “fakes” que es donen, com: Per què he de fer una separació en origen si després ho recull el mateix camió i ho barreja?, tot va al abocador, etc. Les visites educatives han de ser una part més de la nostra feina a planta, són visites que ens aporten valor i permeten apropar la realitat i els diferents tractaments al ciutadà. Penses que amb aquestes accions podem aconseguir un canvi d’hàbits en el nostre territori? Sí. Com he dit anteriorment, veure en primera persona el recorregut del residu que generem, i què en fem, desmunta molts d’aquests fals mites, d’aquesta manera tots prenem consciència que estem en una mateixa roda i girem junts. I, petits detalls poden fer que avancem a velocitat constant per un bé comú. I per últim, quines recomanacions faries a l’equip d’educació ambiental de l’AMB per tal de millorar el coneixement de la instal·lació i extrapolant, millorar els índexs de recuperació de la planta? Porto alguns anys veient l’evolució que s’ha fet del programa educatiu Compartim un Futur i dels diferents educadors ambientals, i veig que son molt conscients de les tendències del moment i saben adaptar-se a les noves actualitzacions. Però proposaria un programa a la inversa. M’explico, actualment apropem la ciutadania a les instal·lacions, venen a veure el què i el com ho fem, jo plantejaria com el què i el com pot sortir al carrer.

“Encetem una nova etapa potenciant l’assessorament i el servei personalitzat a centres docents”

“Encetem una nova etapa potenciant l’assessorament i el servei personalitzat a centres docents”

Lídia Barceló fa més de sis anys que treballa a la Direcció de Serveis Ambientals de l’AMB gestionant el programa d’educació ambiental: Compartim un futur. Éss llicenciada en Ciències Ambientals i té un màster en Climatologia aplicada.   El programa d’educació ambiental de l’AMB ja té un llarg recorregut. Pots fer-nos una mica d’història i explicar-nos en quin punt es troba actualment? El programa té uns 30 anys d’història. Inicialment només s’organitzaven visites a les depuradores i a les plantes de tractament de residus per a públic escolar. Poc a poc es va anar incorporant més activitats, fins que a partir del 2010, quan es va formar la nova Àrea Metropolitana de Barcelona a partir de les tres Entitats existents fins aleshores, el programa va començar a créixer exponencialment any rere any. En poc temps, el Compartim ha crescut fins a tenir 6 eixos temàtics principals i més de 70 activitats per a cadascuna de les ofertes (oferta per a formació reglada i per a formació no reglada). L’equip educatiu del programa està format per uns 40 professionals de diferents empreses i entitats que tenen una gran experiència en educació i en els diferents vectors ambientals. A banda de tota la varietat d’activitats i visites, també s’ofereix un gran ventall de recursos didàctics en diferents formats, com per exemple exercicis per fer abans o després de l’activitat, visites virtuals, pòsters, contes, etc. Igualment, la participació en el programa també ha crescut, passant de poc més de 14.000 participants durant el curs 2009-2010 a gairebé els 50.000 en les dues últimes temporades. Quines novetats més rellevants aporta el nou Compartim un futur? Una de les novetats en què ens estem centrant és la inclusivitat de les activitats i els recursos didàctics. Fins ara teníem activitats que s’adaptaven quan ens trobàvem davant d’un grup amb necessitats educatives especials. Tot i així, després de rebre una formació específica sobre aquest tema, ens vam adonar que aquests alumnes no necessiten que les activitats siguin adaptables, sinó inclusives. Així, hem començat a treballar per millorar aquest aspecte, de manera que, pel proper any, ja tindrem dissenyades tres d’aquestes activitats. A més d’aquest aspecte, també estem treballant en els projectes amb metodologia d’aprenentatge i servei. Arrel del Decret 187/2015 de la Generalitat de Catalunya, on regula que a partir del curs 19-20 serà obligatori que els alumnes de 3r o 4t d’ESO duguin a terme projectes de servei comunitari, vam creure convenient la idea de desenvolupar diferents propostes de projectes per tal que els alumnes d’aquests cursos tinguessin la possibilitat de treballar temàtiques ambientals. I per últim, una altra de les novetats més rellevants del programa Compartim un Futur és la nova figura de l’equip educatiu que se centrarà en donar suport, assessorament i informació sobre el Compartim a docents, participants i ciutadania en general. Encetem doncs, una nova etapa potenciant l’assessorament i el servei personalitzat, especialment a centres docents.  Centrem-nos en aquest Servei d’assessorament o informació que s’inicia aquest curs 2018-19. Explica’ns una mica més detalladament en què consisteix aquest servei.  Tal i com comentava abans, el programa ha crescut exponencialment en els últims anys en tots els aspectes. Això evidentment és molt positiu, perquè s’està arribant a moltes persones, però alhora comporta molts reptes, com el manteniment de la qualitat o la relació entre l’entitat i el centre. Volem que el Compartim siguin un programa proper, directe i que respongui a les necessitats de les persones i dels centres educatius. Per aquest motiu, amb aquesta nova figura es tindrà una comunicació més fluïda i bidireccional entre el programa educatiu i l’interessat per donar resposta a qualsevol dubte o petició. Per exemple, per sol·licitar informació complementària per preparar una activitat o una visita; per a l’assessorament en els projectes ApS que s’ofereixen des de l’AMB; quan sorgeixin dubtes a l’hora de fer una activitat prèvia o posterior; quan es necessiti ajuda per trobar un recurs de la guia didàctica; per comunicar una proposta de millora en qualsevol dels àmbits del programa, etc. A més, tenint en compte que s’està treballant per millorar la inclusivitat del programa, ja comentat anteriorment, quan un centre d’educació especial sol·licita una activitat o visita, se li ofereix fer una reunió prèvia (presencial o per videoconferència) per tal de conèixer específicament les casuístiques d’aquell grup i així l’educador o l’educadora sabrà com enfocar i dirigir l’activitat que s’hagi programat, sense sorpreses ni adaptacions d’últim moment. També, sempre que es requereixi, aquesta persona es podrà desplaçar fins al centre educatiu, entitat, associació, etc. per explicar les ofertes educatives i els recursos al personal docent o a altres responsables per orientar-los i escollir les activitats, recursos o projectes que més s’adaptin a les seves necessitats. A part de les reunions presencials, els canals que s’utilitzaran seran diversos: telèfon, correu electrònic, videoconferència, Whatsapp, Telegram i les xarxes socials. Properament es farà una difusió específica d’aquest tema on s’indicarà com sol·licitar aquest servei. Hores d’ara, totes les consultes relacionades es poden enviar a: educacioambiental@amb.cat. Creus que l’educació ambiental del territori s’està adaptant bé als nous reptes ambientals com el canvi climàtic, la transició energètica, el malbaratament alimentari, etc.? Des del Compartim estem fent molts esforços per cobrir aquesta necessitat i així donar resposta a aquests reptes. Pel que fa al canvi climàtic, arrel de la recent aprovació del Pla Clima i Energia 2030, ja estem treballant per donar impuls a les activitats i recursos sobre adaptació al canvi climàtic. També estem desenvolupant projectes d’aprenentatge i servei per a secundària on es treballen els conceptes d’eficiència energètica i rehabilitació per a edificis NZEB (Nearly Zero Energy Building). Quant a sistema alimentari, durant aquest curs hem obert aquesta nova línia i ben aviat podrem estrenar una nova activitat amb dues propostes educatives per a primària i secundària que farà èmfasi no només en el malbaratament, sinó també en els efectes de la nostra dieta sobre la salut ambiental i de les persones i com podem millorar els nostres hàbits alimentaris per minimitzar aquests impactes. L’educació ambiental, com molts...

Hem d’aconseguir que les escoles ambientalitzin els seus currículums

Hem d’aconseguir que les escoles ambientalitzin els seus currículums

Mireya Plaza és ambientòloga i tècnica de medi ambient, principalment en educació ambiental i residus a l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat. Treballa en educació ambiental des de fa 12 anys. Per què vas escollir aquesta formació/professió? Creus que va ser una bona elecció? Era la feina que somiaves de petita o ha estat un camí més aviat circumstancial? Hi ha persones que als 10 anys tenen molt clar què volen fer de grans. Jo vaig tenir molts dubtes fins al batxillerat. Però de vegades una assignatura o una professora pot ajudar molt en aquests moments de dubte. Va ser el meu cas. L’assignatura de ciències de la Terra i la professora que vaig tenir i la passió que transmetia en impartir la matèria, em va fer tenir clar que havia d’estudiar ciències ambientals. L’interès i la dedicació a l’educació ambiental, en canvi, no va ser tant una elecció conscient sinó el resultat natural de les experiències que van anar sorgint. És un camp on hi vaig anar entrant a poc a poc a nivell professional però on també he tingut una implicació personal forta. Teniu un programa d’educació ambiental per a públic escolar (Xarxa d’Escoles per la Sostenibilitat de Cornellà de Llobregat) però també per a ciutadania. Ens pots fer cinc cèntims de qui en forma part i dels objectius previstos? L’educació ambiental ha estat sempre una part molt important del treball en medi ambient que s’ha fet des de l’Ajuntament de Cornellà, tan adreçada a centres educatius com a ciutadania. El curs 2008-9 l’educació adreçada a escoles es va estructurar a través de la XESCO, que aquest curs compleix i celebrarà el desè aniversari. L’objectiu de la Xarxa és trobar suport entre els mateixos centres, compartir idees i crear conjuntament projectes comuns que vagin més enllà dels projectes de sostenibilitat de cada centre. En definitiva, enriquir cadascun dels projectes individuals amb el coneixement i les experiències compartides. En aquest temps hem treballat molts temes. Les escoles cada cop mostren més interès en incorporar projectes ambientals en el treball als seus centres i en poc temps hem passat dels deu centres que van iniciar la Xarxa a ser-ne 17 el curs passat de tots els nivells educatius. I aquest curs encara l’ampliem i tenim 3 centres més interessats. L’educació adreçada a la ciutadania s’estructura en campanyes sobre aspectes ambientals específics, aprofitant projectes que es desenvolupen a la ciutat i programant activitats educatives al voltant d’algunes setmanes temàtiques, tot i que també hi ha alguns programes que tenen continuïtat al llarg de l’any, com les visites al riu. Cornellà és un població amb elevada densitat urbana, el sisè municipi metropolità més poblat. Us centreu més en els problemes ambientals propis de l’ecologia urbana (mobilitat, contaminació atmosfèrica, etc) o bé tendiu a  temàtiques més naturalistes ara que esteu treballant en Cornellà Natura? Tot i les característiques urbanes de Cornellà, o precisament per això, la promoció dels seus espais naturals és un element clau de l’educació ambiental al municipi. El coneixement del riu Llobregat i del seu valor natural i històric per a la ciutat ha centrat bona part de les activitats d’educació ambiental, com són les visites escolars, les naturalistes o la Festa del Riu. Actualment pren més rellevància la connexió d’aquests espais naturals propers a la ciutat amb els espais naturals de dins la ciutat i l’augment dels mateixos, per augmentar la naturalització de la zona urbana. Això no vol dir que no es difonguin les temàtiques ambientals més urbanes, com la mobilitat o diferents aspectes de la qualitat ambiental. Sinó que la tendència és a tractar-les d’una forma més integrada, a relacionar-les entre elles. Quins aspectes ambientals creus que cal potenciar a Cornellà de Llobregat? Crec que un dels temes a potenciar més és la generació i gestió dels residus. Estem treballant en el Pla de prevenció i gestió de residus, que recollirà les accions per abordar aquest tema. En aquest àmbit l’educació ambiental és clau i hem d’aconseguir arribar a la gent i aconseguir-ne la implicació perquè aquest aspecte millori. Les escoles fa anys que fan molta feina en aquest sentit però hem de continuar treballant-hi per tal que integrin molt més la prevenció i també la relació residu-recurs. Pel curs vinent (2018-2019), et planteges algun repte important com a tècnica de medi ambient municipal? Ens trobem en un bon moment per a l’educació ambiental al municipi. Els projectes de sostenibilitat esdevenen de vegades per als centres educatius eixos temàtics de curs, cosa que demostra un alt grau d’interès. El següent pas seria que els projectes de sostenibilitat no ho fossin de forma específica sinó que estiguessin integrats de forma natural en la resta de projectes del centre, que les escoles ambientalitzin els seus currículums. A poc a poc hi seguim treballant. Per aquest curs, l’objectiu és consolidar la Xarxa, enfortir-la i aconseguir més relació entre els centres participants. Què creus que és imprescindible tenir en compte en l’educació ambiental per motivar a les persones a que canviïn d’hàbits? De vegades veiem els problemes ambientals llunyans i externs al nostre dia a dia i un canvi d’hàbits com  L’educació ambiental ens ha de servir per fer canviar aquest punt de vista. Crec que és imprescindible ser conscients que els aspectes ambientals són part de la nostra vida. Que els integrem com temes importants a tenir en compte.