ELS BOSCOS “SALATS”

ELS BOSCOS “SALATS”

Què són? Ens referim als manglars. Són ecosistemes de gran valor, tant a nivell ecològic i ecosistèmic com també per ser una font de cultura i mitjà de vida.

L’educació ambiental sempre ha estat una línia d’acció clara dins l’Ajuntament de Barcelona

L’educació ambiental sempre ha estat una línia d’acció clara dins l’Ajuntament de Barcelona

Helena Barracó és ambientòloga i cap d’educació ambiental de l’Ajuntament de Barcelona. Interessada per l’Ecologia Urbana i les ciutats sostenibles, va treballar a la xarxa de ciutat ICLEI-Local Governments for Sustainability quan a Europa s’estaven impulsant les agendes locals 21. Des de l’any 2000 treballa a l’Ajuntament de Barcelona, primer a l’Àrea de Medi Ambient i Serveis Urbans i, actualment, a l’Àrea d’Ecologia Urbana (que inclou Medi Ambient, Infraestructures i mobilitat i Urbanisme). Abans de ser cap d’educació ambiental, va impulsar el programa Ajuntament+Sostenible, al departament de prevenció de residus i també va coordinar els indicadors de sostenibilitat. Ens podries explicar l’estructura que té l’ajuntament de Barcelona en l’àmbit d’educació ambiental? De quin departament depèn? L’Ajuntament de Barcelona va ser pioner i l’Àrea de Serveis Urbans i l’Institut Municipal de Parcs i Jardins ja comptaven a finals dels anys 80 amb els seus departaments dedicats a l’educació ambiental. Actualment el Departament d’Educació Ambiental està dins de la Direcció d’Estratègia i Cultura de Sostenibilitat de l’Àrea d’Ecologia Urbana. L’educació ambiental i la coresponsabilització ciutadana han estat sempre una línia d’acció clara i decidida del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat, que és l’Agenda21 de Barcelona, tant en la seva primera edició (2002-2012) com en la segona (2012-2022) que és la vigent actualment (línia d’acció 9. Educació i acció ciutadana: de la conscienciació a la coresponsabilització amb coneixement de causa). Amb el temps el treball en l’àmbit de l’educació ambiental s’ha anat consolidant amb una diversificació de programes per arribar a diferents públics i temàtiques i també amb la creació d’una xarxa d’equipaments dedicats a estendre la cultura de la sostenibilitat. Teniu un programa educatiu diferenciat per escoles i adults. Estan molt diferenciats a nivell metodològic? Quines activitats tenen més èxit per a cadascun dels dos públics? Pel que fa a les escoles, es treballa en el marc del Programa Escoles+Sostenibles, que actualment té 352 escoles de la ciutat, amb el suport i l’acompanyament del programa cada centre escolar desenvolupa iniciatives de millora ambiental de la pròpia escola i de l’entorn. Les escoles decideixen quins àmbits volen treballar i des del programa es faciliten recursos i oportunitats de treball en xarxa. És un programa molt consolidat, que funciona des de l’any 2001 i en el que hi ha centres amb una llarga trajectòria, que fan projectes triennals i cada vegada més transversals dins les escoles. Entre els àmbits més treballats hi trobem: l’hort i el compostatge, la reducció del malbaratament alimentari i prevenció d’embolcalls d’un sol ús, entre d’altres. També hi ha tot un seguit de recursos com les maletes pedagògiques temàtiques que oferim des del Servei de Documentació d’Educació Ambiental adreçades al professorat dels centres i  el Programa Com Funciona Barcelona? Escoles, que funciona des de fa més de 20 anys i que ofereix visites a instal.lacions de gestió de residus, d’aigua, qualitat de l’aire, energies renovables i espais verds de la ciutat. Els espais més sol·licitats són les masies urbanes de Can Cadena i Can Mestres on s’hi poden veure horts urbans i també animals. Pel que fa al públic adult, l’enfocament es fa partir de l’oferta de tallers, visites i activitats que es programen des de les aules ambientals de la ciutat, equipaments culturals (centres cívics, biblioteques) i esdeveniments diversos. Aquí el repte és tenir una oferta continuada en diferents temàtiques ambientals i de proximitat que resulti atractiva per tot tipus de públics. En aquest sentit, per una banda, hem anat ampliant i treballant en xarxa amb les aules ambientals que hi ha Barcelona, que són La Fàbrica del Sol, l’Ateneu de Fabricació Digital, el Centre de la Platja, l’espai lúdic ambiental per famílies del Parc de la Ciutadella i aulesambientals de districtes com són el Aula Ambiental de l’Eixample (punt Verd de Sagrada Família), Les Corts (Centre Cívic de Can Deu), Gràcia (Aula Ambiental del Bosc Turull), Nou Barris (Casa de l’Aigua) i Sant Andreu (Aula Ambiental de Trinitat Vella). El nostre objectiu seria poder arribar a tenir almenys una aula ambiental de referència en cada districte i que els equipaments de ciutat (biblioteques, centres cívics, casals de barri, et ) també incloguin en el seu funcionament i en la seva programació tallers, visites i activitats de sostenibilitat. I, d’altra banda, despleguem programes d’educació ambiental en xarxa amb els territoris i diferents agents com són: els tallers Carrega’t d’energia (per empoderar la ciutadania en l’estalvi, l’eficiència i la generació amb renovables), els tallers Sembra Natura (de jardineria i horticultura urbana sostenible), el visionat de pel·lícules amb temàtica ambiental amb cine-fòrum o el programa Renova la teva roba d’intercanvi de roba, així com visites també a instal.lacions ambientals i a parcs amb guiatges especialitzats. Tots aquests es poden programar en equipaments culturals. Com feu la valoració de la qualitat del servei educatiu? Quins són els principals reptes? En el cas de les escoles es treballa sempre amb l’avaluació de les activitats, en millora contínua, fomentant el treball en xarxa i l’intercanvi continuat entre els centres participants tant durant en el curs com en l’acte anual de cloenda. Pel que fa a les activitats i programes ambientals adreçats a la ciutadania, sempre es fan valoracions quantitatives i qualitatives de les activitats tant per part dels talleristes o educadors com per part dels participants i tenim molt bones valoracions. El gran repte sempre és veure fins a quin punt el canvi d’hàbits proposat és efectiu més enllà del curt-mig termini. Hi estem treballant. Igualment també treballem per tal d’implantar un sistema d’avaluació homogeni tant pels programes ambientals com pels equipaments de referència per estendre la cultura de sostenibilitat a la ciutat. En les campanyes concretes de diferents temàtiques ambientals que realitzeu, heu notat un cop acabades, una millora en el canvi d’hàbits dels ciutadans/es? Què creus que és imprescindible tenir en compte en l’educació ambiental per motivar a les persones a que canviïn d’hàbits? Penso que hi ha temàtiques en les quals el canvi d’hàbits és una realitat i s’ha anat consolidant, com és el cas de l’estalvi d’aigua a les llars.En altres,...

Cal buscar la corresponsabilitat en l’educació ambiental

Cal buscar la corresponsabilitat en l’educació ambiental

La Judit Solana Pons és llicenciada en Ciències Biològiques per la UAB i ha treballat en entitats ecologistes i, ha estat tècnica de medi ambient de dos municipis. Actualment és tècnica de medi ambient de l’Ajuntament del Papiol, un dels municipis més petits del territori metropolità, tant en extensió com en població. Conversem amb ella sobre Medi ambient, sostenibilitat i educació ambiental. El fet de començar a treballar en medi ambient a l’àmbit municipal, va ser vocacional o circumstancial? De fet va ser circumstancial. Jo treballava a l’entitat ecologista CEPA (Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius) i participava en el Consell de Medi Ambient del meu municipi, Castellbisbal. Des d’aquest consell, vam proposar a l’Ajuntament de Castellbisbal fer una campanya conjunta amb els comerços per fomentar l’ús del cabàs a l’hora d’anar a comprar: “On vas sense cabàs”. En aquell moment, va ser una campanya força innovadora. Estem parlant de l’any 1996. La campanya consistia en evitar que les botigues donessin bosses d’un sol ús: si anaves a comprar amb una bossa per no haver de demanar-la al comerç, a les botigues et donaven un val per entrar en un sorteig setmanal de cinc carros de la compra. El fet de col·laborar amb l’Ajuntament de Castellbisbal per portar a terme aquella campanya, i d’altres que van venir després, va fer que m’adonés que m’agradava molt treballar pel medi ambient des de l’àmbit local, i que m’hi volia dedicar. Com és ser tècnica de medi ambient d’un municipi petit? Tinc entès que anteriorment ho vas ser de Castellbisbal, municipi tres vegades més gran en població que el Papiol. Canvia molt la gestió ambiental i concretament la part d’educació? És més o menys complicat implementar canvis en la gestió i educació ambiental en municipis petits que en mitjans o grans? Ser tècnica de medi ambient d’un municipi com el del Papiol comporta treballar molts àmbits diferents. És un repte constant, tant parles de soroll, com d’olors, de residus, d’educació ambiental, d’horts municipals, de contaminació atmosfèrica… T’ocupes de tots els temes mediambientals, tant de la gestió com de l’organització. Aprens moltes coses i molt variades. En ajuntaments més grans, els tècnics solen centrar-se en una part de tot el tema mediambiental. En el meu cas, a l’Ajuntament de Castellbisbal, tractava molt el tema d’educació ambiental. Tot i que l’educació ambiental també és un àmbit molt ampli, engloba tot el que ens relaciona amb el nostre entorn i per això pots treballar-ho amb diferents sectors de la població i, en aquest sentit, també pots tractar un munt de temes diferents, potser de manera més àmplia i intensa que en un poble petit. Crec que en els municipis petits és més fàcil donar eines per aprendre a prendre decisions coherents en cadascuna de les situacions en què ens trobem diàriament, perquè tothom es coneix i es relaciona. És més fàcil transmetre la capacitat per actuar de manera responsable a una persona que et coneix i confia en tu. En un ajuntament petit, també és més fàcil relacionar-te amb la resta de departaments i aconseguir treballar transversalment, i involucrar-los en el respecte vers el medi ambient. El Papiol té present el seu entorn natural més proper com a escenari on fer educació ambiental (visites al Parc Natural de la Serra de Collserola, per exemple)? Tota la població del Papiol està molt vinculada al Parc de Collserola, ja que l’accés al Parc des del centre del nucli urbà és molt fàcil i ràpid. L’escola, per exemple, l’ha incorporat dins del seu currículum. A través d’una metodologia competencial i interdisciplinar realitzen activitats d’aprenentatge mediambiental. Cada cicle desenvolupa un projecte i el treballa al bosc. Per exemple, van a l’Ermita de la Salut per treballar temes de patrimoni, aprofiten la sortida per descobrir les espècies autòctones i al·lòctones que hi ha al nostre entorn, etc. L’escola també està fent passes per renaturalitzar-se. De la mà d’una arquitecta paisatgística estan treballant per convertir els patis en espais naturals on els infants tinguin contacte amb la natura, tot recreant el nostre bosc, amb desnivells naturals i molta vegetació, plantació de xiprers, heures, troncs… D’altra banda, cal agrair a les administracions supramunicipals l’oferiment d’activitats gratuïtes a les escoles que en un altre cas no es podrien arribar a portar a terme. Així, l’escola del poble anualment escull activitats del programa Compartim un futur de l’AMB. El Papiol és un poble petit però té dues entitats excursionistes que constantment organitzen caminades pel Parc i col·laboren amb l’Ajuntament en diferents activitats: netejar el Parc, inventariar arbres d’interès local, arranjar fonts, potenciar la nostra ZPQA (Zona d’Especial Protecció Acústica), etc. Cal fer menció, també, que tenim uns horts municipals ubicats molt a prop del Parc de Collserola, des d’on s’organitzen tallers mediambientals conjuntament amb la Biblioteca Municipal, adreçats al públic familiar. Heu avaluat d’alguna manera la informació que us proporcionen els indicadors per mesurar els resultats de les campanyes d’educació ambiental (recollida selectiva, disminució del consum d’aigua, eficiència energètica a la llar…)? Només hem avaluat la recollida selectiva, i hem detectat que quan hem fet campanyes per potenciar-la, hem aconseguit incrementar-la, però puntualment. A l’inici de l’any 2014 vam portar a terme una campanya per incrementar la participació en la recollida selectiva de totes les fraccions, especialment l’orgànica. Va ser una campanya força intensa, vam visitar totes les cases, vam repartir cubellets airejats i bosses compostables a tots els veïns del municipi. Vam conèixer  els veïns que compostaven a casa seva, vam instal·lar diversos punts informatius, vam incrementar els tallers sobre residus a l’escola, etc… El resultat va ser que a final de l’any es van recollir 33 tones més de brossa orgànica respecte de l’any anterior. Va ser una campanya que mostrava un to amable, que explicava com funcionava la recollida selectiva i el reciclatge, i que donava mitjans per facilitar-ho. Vam aconseguir modificar els hàbits de bona part de la població. L’any 2015, però, vam tornar a les xifres de 2013. El Papiol segueix el sistema de gestió de residus Residu Mínim des...