Per començar, ens agradaria conèixer una mica més la teva trajectòria. Tens una formació molt diversa i has treballat com a docent, inspectora i en diferents àmbits de la innovació educativa. Quin camí t’ha portat fins a centrar bona part de la teva activitat en la transformació de l’educació?

La meva mare venia del món de l’educació, i el meu pare del món de l’art I les tecnologies visuals: tots dos em van transmetre la curiositat per aprendre i l’interès per la comunicació. Vaig estudiar magisteri, filologia, geografia i història, moguda per un interès especial en identificar, conèixer i comunicar la realitat on vivia. Treballant com a mestra, vaig estudiar filologia anglesa, vaig fer estudis de grau de geografia humana i ocupació del territori amb Vilà Valentí, la tesi sobre assentaments en fronteres medievals amb Josep Maria Salrach i els cursos de doctorat sobre vídeo digital amb Miquel Porté i Moix.

En el món professional de la docència, vaig anar agafant cada vegada més responsabilitat en temes de gestió de projectes i lideratge educatiu, sempre vinculada a les relacions internacionals ,i la innovació digital.

Per a mi, tot plegat és molt coherent: cal saber on som, d’on venim i com comuniquem la realitat a les noves generacions, per a que puguin gestionar nous horitzons més justos i solidaris. Cal treballar en la creació de coneixement al mateix temps que fem possible la creació de comunitat.

Al llarg de la teva trajectòria has participat en nombrosos projectes d’innovació educativa, tant a Catalunya com en l’àmbit internacional. Hi ha algun projecte o experiència que consideris especialment transformador o que hagi marcat la teva manera d’entendre l’educació?

Per a mi, el procés de creació de la Unió Europea ha estat definitiu en la meva carrera, com ho pot ser ara pel professorat que experimenta una Europa on tot sembla que trontolla. La entrada d’Espanya a la Unió Europea va afavorir els projectes educatius de mobilitat, els viatges a l’estranger amb alumnat per aprendre anglès, i la difusió de programes finançats amb fons europeus que estimulaven els projectes escolars amb metodologies participatives. Vaig deixar l’aula per passar a la Inspecció d’Educació i a la gestió de projectes en el Departament d’Educació convençuda que l’aprenentatge ha de ser vinculat a l’entorn on vivim, a la realitat que ens envolta i a l’intercanvi amb altres pobles i cultures. Tots els éssers vius aprenen per sobreviure, però nosaltres hem d’aprendre per viure i conviure. No hi ha educació eficaç si el resultat és una persona aïllada, solitària i allunyada del què pensen i senten les altres persones.

Vivim en un moment de grans reptes ambientals i socials, però també de molta informació i estímuls constants. Com podem educar infants i joves perquè siguin crítics, responsables i capaços d’actuar davant problemes com el canvi climàtic o la pèrdua de biodiversitat?

A Catalunya tenim un currículum amb més de 500 competències en les etapes obligatòries. És impossible muntar un sistema educatiu viable amb aquesta dispersió i atomització del coneixement! Cal posar-hi seny, i reduir continguts, per ampliar l’esperit crític i la capacitat d’entendre i resoldre els problemes amb estratègies col·laboratives, com s’ha de fer a la vida real.

Els reptes del canvi climàtic, la pol·lució dels oceans i la pèrdua de diversitat haurien de ser temes transversals, present en el dia a dia d’una escola que ha de crear hàbits saludables, espais segurs, i responsabilitat compartida, per estimular interès científic per a la millora de la vida a la Terra, tal com la coneixem.

Si volem que les generacions que estan estudiant avui siguin conscients  i responsables, no podem espera a demà!

L’escola ha de canviar, i no podem pensar que les eines i els recursos d’ahir són les millors per solucionar reptes que encara no han existit mai

En educació ambiental sovint ens plantegem com passar del coneixement a l’acció i aconseguir que els aprenentatges generin canvis reals en els hàbits i en la manera de relacionar-nos amb l’entorn. Des de la teva experiència pedagògica, quines metodologies o enfocaments creus que poden ajudar-nos a fer aquest salt?

Crec que hem d’aconseguir que l’alumnat passi del coneixement a l’acció, i després a la reflexió sobre la pròpia acció. Les metodologies són recursos, i s’han de saber aplicar: sense la formació escaient, qualsevol metodologia pot fallar estrepitosament. D’altre banda, hi ha estratègies que li poden funcionar a un professor, i a un altre, no!

En principi, és bo que en un una escola convisquin diferents metodologies, que poden ser complementàries, però cal molta coherència en l’explicació de les normes bàsiques de conducta i de respecte social. Cal un compromís explícit entre famílies, docents i alumnat, per a construir un “espai d’aprenentatge” on realment es donin “situacions d’aprenentatge”. En alguns casos, quan es trenca el pacte social que manté un clima de centre en convivència, em sembla que cap metodologia, per si sola, pot canviar la situació. Si es troben objectius comuns, i tothom hi posa de la seva part, és fàcil remar en la mateixa direcció… Potser ens hem de plantejar que als educadors ens cal un discurs més clar, més engrescador i més proper a la realitat!

La intel·ligència artificial està entrant amb força a les aules i a la societat. Creus que pot convertir-se també en una aliada de l’educació ambiental? En quins àmbits pot aportar valor i on creus que hauríem de posar els límits?

 És evident que hem de trobar usos eficients, sostenibles i ètics dels models de IA a l’educació. Hem d’incorporar-la en les seves formes més assequibles: models d simulació, sistemes comunicacionals, espais d’accés regulat per a la generació de continguts educatius (els anomenats RAG)… Ara mateix, l’utilitzen tant docents com alumnat, però no han pactat cap regla ni cap límit per a fer-ho! Ens hem de posar les piles, en aquest tema.

La Intel·ligència Artificial (IA) no desapareixerà de les ciutats, les comunicacions o els transports, senzillament perquè la hem prohibint-a l’escola. Al contrari: els riscos augmenten!  Actualment, la IA s’utilitza per accelerar la millora en medicina, per explorar la comunicació amb espècies animals, per supervisar l’estat dels cultius, les plagues o les collites… Estem descobrint parts de l’Univers invisibles fins ara, solucionant teoremes matemàtics a una velocitat impensable, i per identificant relacions i patrons inesperats a la Natura, però també s’ha utilitzat per assassinar enemics polítics, atacar sistemes bancaris o desestabilitzar economies i països sencers.

Per acabar, si poguessis demanar un desig ambiental per a les generacions futures, quin seria?

En el pitjor dels casos, que la supervivència sigui una via possible… en el millor dels casos, que aprenguin a gaudir de la descoberta i de l’aprenentatge en un món sostenible i acollidor per a tothom.