L’IPCC diu que no ens podem permetre que les temperatures (mitjanes globals) pugin 2 °C, i que hauríem de fer tot el possible per mantenir-nos per sota d’1,5 °C d’increment. Però, què vol dir això? Per què pocs graus poden significar una gran diferència? El límit d’1,5 °C representa l’objectiu establert per l’Acord de París, adoptat per 195 nacions el desembre de 2015 per fer front a l’amenaça del canvi climàtic. Aquest increment de les temperatures significa tenir temperatures càlides extremes, més onades de calor, estrès hídric, augment de pluges torrencials; impactes sobre la biodiversitat i el funcionament dels ecosistemes, disponibilitat d’aliments, impactes directes sobre la salut humana, impactes econòmics, entre d’altres.

Però la realitat és que l’escalfament ja ha superat la xifra d’1,5 °C per sobre dels nivells preindustrials. Més d’una cinquena part de tots els humans viuen en regions que ja han vist un augment superior a 1,5 °C en almenys una temporada. Les ciutats i els entorns urbans tenen tendència a tenir unes temperatures més elevades que les zones menys urbanitzades, especialment durant la nit. Aquesta diferència de temperatura és el que s’anomena el fenomen de l’illa de calor. Aquest efecte es destaca més a l’estiu i a l’hivern. D’acord amb un estudi fet per l’Observatori de la Sostenibilitat, a Barcelona la temperatura mitjana anual ha incrementat 2°C des de 1944, la qual cosa significa que hem de prendre mesures importants per aturar la pujada de temperatures.

Quan les temperatures ambientals es fan massa extremes, els impactes sobre la salut humana poden ser profunds. Les plantes i els animals (de qui depenem per als serveis ecosistèmics que presten i per a la producció d’aliments) ho tenen més difícil. Tot i que també s’ajusten al seu ambient de temperatura externa mitjançant diversos mecanismes, no poden encendre un aire condicionat, i és possible que no puguin migrar. Sobreviuen dins d’hàbitats específics i definits.

Per a tots els organismes vius, humans inclosos, és més difícil adaptar-se quan els canvis de clima són més ràpids. Limitar l’augment de temperatura a 1,5 °C disminueix els riscos de canvis duradors o irreversibles, com la pèrdua de determinats ecosistemes, i permet que les persones i els ecosistemes s’adaptin millor.

El visor d’escenaris climàtics futurs, elaborat en el marc del Pla clima i energia 2030, us permetrà cercar dades i projeccions climàtiques (2040-2070-2100) sobre temperatura i precipitació als municipis metropolitans.

Per conèixer més coses sobre alguns dels impactes que pot tenir l’increment de només 1,5 °C al nostre planeta, visita aquests articles (part 1 i 2) de la NASA:

A Degree of Concern: Why Global Temperatures Matter

Part 1: https://go.nasa.gov/2Rzlg00

Part 2: https://go.nasa.gov/2ZuzjqY