Jornada sobre convivència a la via pública

L’Àrea Metropolitana de Barcelona va organitzar el dimarts 21 de gener la jornada Com aconseguir una bona convivència a l’espai públic?, amb el doble objectiu de compartir el rol formatiu i educatiu indispensable que a dia d’avui estan efectuant les policies locals dels municipis, tant amb la població infantil com també amb la població adulta, així com també de compartir diferents eines i metodologies que podem tenir a l’abast  de cara a millorar la convivència als carrers, en especial en relació amb les bicicletes i els vehicles de mobilitat personal.

PROGRAMA

A la via pública dels municipis metropolitans hi conviuen els diferents modes de transport. A les persones vianants, carruatges, bicicletes i tramvies, ara fa un segle se’ls hi van començar a afegir els vehicles de motor, que van desplaçar els i les vianants cap a les façanes, i finalment s’hi van haver d’instal·lar semàfors per tal d’evitar els accidents de trànsit. A dia d’avui, a banda de cotxes, motocicletes, autobusos i vianants, a l’espai públic s’hi ha reincorporat la bicicleta, a la que s’hi han sumat en els darrers anys el patinet i altres vehicles de mobilitat personal. La coexistència de tots aquests modes, de velocitats molt diverses, i la manca d’educació viària obligatòria a escoles i instituts, estan ocasionant certes tensions i problemes de convivència a l’espai públic que des dels ajuntaments han de gestionar.

La publicació Barcelona i el cotxe, 100 anys d’amor i odi (2001, Gabriel Pernau) recull diferents retalls de diari que reflecteixen situacions de conflicte amb les persones vianants que a dia d’avui podem considerar de plena actualitat, com ara que (…) els vianants no estan acostumats a la presència de cotxes a la via pública, i nombrosos automobilistes condueixen sense tenir en compte que el perill pot sorgir en qualsevol cantonada.

A inicis del segle XX, l’any 1907, circulaven per Barcelona uns 200 automòbils, que es van multiplicar per 20 l’any 1919 (assolint els 4.000 automòbils). L’any 1923 es va crear un cos de la Guàrdia Urbana format per 25 agents dotats amb una porra que tenien com a única funció ordenar el trànsit. Durant els anys 60 es popularitza l’ús del cotxe, i es passa de la matrícula B-300.000 l’any 1962 a la matrícula B-600.000 només 5 anys més tard. De fet, davant l’augment de la demanda i la necessitat de garantir una millor formació viària, l’any 1958 es comencen a impartir ‘cursos de circulació urbana’ organitzats pel RACC i la policia municipal per preparar les i els més joves per al seu futur com a persones conductores.

Amb el començament del nou segle trobem unes ciutats on el vehicle motoritzat segueix ocupant la major part de l’espai públic, i es comencen a fer alguns carrils bici però sobre les voreres, traient espai a les persones vianant i generant conflictes entre bicicletes i vianants. Amb el pas dels anys es comencen a fer carrils bici a la calçada, traient espai als vehicles motoritzats, però això també genera conflictes entre usuaris de bicicletes i cotxes i motos. També es creen espais de convivència com els carrers 30, els carrers 20 o els carrers de vianants, però sovint sembla que les persones usuàries no coneguin les prioritats de cada espai, ni entenguin la necessitat de cedir-se el pas i de cuidar-se mútuament i, molt especialment, de protegir les persones més vulnerables de la via pública: els i les vianants.

Enllaços relacionats:

Escriure un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *